Sostres del Pla de l'Estany: Golany (878 m.) - Comaestremer (886 m.) - Puig Sesarques (872 m.) des de Sant Nicolau.

A la topografia d'aquesta zona hi ha molts errors en els mapes de l'ICGC : noms canviats, altres que no hi són...
En el mapa d'Alpina, almenys a l'edició que jo tinc de Garrotxa i Zona Volcànica, 2015/2016, els noms i la situació hi figuren correctament.
I cal afegir també que el Montner és per a molts el sostre comarcal del Pla de l’Estany, tot i que aquesta distinció se la mereix el Comaestremer, cim d’una alçària superior.
Les alçades correctes són:
Comaestremer 886 m
Golany 878 m
Puig Sesarques 872 m
Montner 837 m
O sigui que el Montner és en realitat, el 4rt cim per alçada, no el sostre comarcal.
Tot plegat, un bon embolic, encara que, com que els cims són a tocar l’un de l’altre, el que s’acostuma a fer és pujar a tots.
I això hem fet nosaltres avui, pujar als tres sostres principals, gaudint d'una magnífica ruta, fora d'un tram una mica embolicat que explicaré més avall.

Hem aparcat al Pla de Sant Nicolau. Al seu costat hi ha la Font de Sant Nicolau, que avui no rajava pas.
D'allà surt un camí, molt bonic, pel mig d'una fageda. Un pal indicador posa: Olot, per Golany.
Arribem ben aviat a la cruïlla de camins anomenada "Pedra dels Tres Senyors", dita així perquè hi ha una fita de terme de 1,20m d'alçada situada entre els límits dels pobles de Falgons, Granollers de Rocacorba i Biert. Té tres cares i a cadascuna du gravat l'any 1858 i els noms dels tres pobles.
D'aquí surt un corriol que ens portarà al primer cim d'avui, el Golany, de 878 metres. En el cim mateix no hi ha massa vista, però si seguiu endavant amb un centenar de metres anireu a parar a la Roca Plana de Golany, un esplèndid mirador des del qual es pot veure, de Ponent a Llevant: el Far, Puigsacalm, la Serra de Finestres amb el Puigsallança, els Pirineus, el Canigó, el Bassegoda, el Mont, Sant Patllari, el Pla de l'Estany, l'Albera, el Golf de Roses i l'Empordà.
Reculem i tornem cap a la cruïlla dels Tres Senyors, per un camí diferent del de la pujada, una mica més llarg, i un cop allà continuem per un corriol en direcció al Comaestremer.
No tardem a arribar-hi, es troben indicadors clavats als arbres. El corriol del tram final de pujada al cim costa de veure a causa de la quantitat de fulles que cobreixen el terra, però s'hi arriba sense cap dificultat.
El cim, aquest sí, és el més alt del Pla de l'Estany, amb els seus 886 metres, però no té cap vista, els arbres han crescut molt al seu voltant i ho tapen tot. Seria d'agrair una bona podada per destapar la panoràmica, ara amagada totalment. Per cert, en el mapa de l'ICGC li diuen a aquest cim, el Puig Sesarques.
No tardem a baixar i seguim pel camí que havíem deixat per pujar al cim. Molt a prop, però, en arribar al Collet de Pla de Faig, el tornem a deixar per pujar amunt per fer el tercer cim de la jornada, el Puig Sesarques.
El corriol de pujada no és massa visible, però s'intueix. Només cal anar amunt. En el Visir de l'ICGC l'anomenen Puig de Ric al Puig Sesarques. Ja he dit abans que hi ha un bon embolic.
El cim té un xic més de visibilitat que l'anterior, però poca cosa també. Al cim hi trobem una fita que indica la separació dels termes de Falgons i Biert, o sigui, de les actuals comarques del Pla de l'Estany i del Gironès.

Arribats a aquest punt he de fer un incís: Nosaltres hem decidit baixar pel costat contrari al de la pujada, cosa que hem anat aconseguint sense problema seguint algunes fites que trobem de tant en tant. El problema és que en arribar a baix anem a parar a una antiga pista de desemboscar a on la vegetació la cobreix pràcticament tota. L'hem pogut seguir i hem aprofitat per netejar algun tram més embardissat amb les tisores de podar que sempre porto, però veritablement penso que d'aquí a poc temps, si ningú hi posa remei, el camí s'haurà perdut del tot. Un cop superat aquest tram embolicat de 200 metres, recuperem el camí que hem deixat per pujar al Sesarques i ja no hi ha cap més problema.
Dic això perquè ara que l'hem fet, veiem que l'opció més adient és la de tornar a baixar del Puig Sesarques pel mateix corriol de pujada i recuperar el camí que hem deixat al Collet del Pla de Faig i així ens estalviarem el tram de camí força perdut.

A partir d'aquesta recuperació del camí que no haguéssim hagut de deixar, només cal continuar endavant fins al Pla de Martí i d'allà continuar per la carretera asfaltada que va a Rocacorba fins a tornar a arribar a on tenim el cotxe al Pla de Sant Nicolau.
Abans de marxar, però, anem a visitar la petita ermita romànica de Sant Nicolau i el castanyer monumental de 9,70 metres de volt de canó, que hi ha a prop de l'ermita.
I això és tot per avui, si feu aquesta ruta espero que us agradi tant com ens ha agradat a nosaltres.