[SostresPPCC] Lo Tossal (Pla d'Urgell) des de Claravalls

Com dèiem a la darrera entrada, l'estupenda jornada per les Terres de Lleida ens va permetre realitzar dos sostres comarcals. A la tarda d'aquell dia vam realitzar el que serà un dels sostres més curiosos d'aquest blog. Aquest "cim" no es pot designar com a muntanya, però és que tampoc com a turó, ni com a turonet... Es tracta, solament, d'un petit relleu que s'eleva uns metres per sobre de la resta de camps de blat.

Aquest sostre, a més a més, està envoltat de certa "polèmica", ja que molta gent considera que és un altre. La realitat és que, Lo Tossal, el sostre de la comarca del Pla d'Urgell amb 348 msnm, es troba en un enclavament que pertany al municipi de Barbens (Pla d'Urgell), però envoltat de territori de l'Urgell. Aquest fet ha creat confusió, però amb una ràpida consulta a l'ICC ens en podem assegurar.

L'excursió no té cap mena de misteri, un passeig entre camins rurals que donen accés a camps de blat, fins que, camp a través, coronem aquest peculiar sostre comarcal, plens d'esgarrinxades. Al vespre, és una passejada molt agradable. Fer el sostre no és per res aconsellable a no ser que es cerqui aquesta fita, ja que no hi ha cap camí ni corriol que ens hi condueixi.

L'excursió parteix des d'una cruïlla de camins per on farem l'inici i final de la circular. La pista dóna accés a la base de Lo Tossal i és visible en tot moment. Deixem el cotxe en un lateral de la pista i ens disposem a iniciar la volta. Aquest punt d'inici pertany al municipi de Claramunt, a l'Urgell, però, com hem comentat, és degut a la peculiaritat d'aquest indret del territori.

El camí inicia en lleugeríssim descens, i és que partim d'un punt més elevat que el sostre! (som a una altra comarca). Seguint la pista, en poc més d'1km, que prenem la pista a ma dreta direcció obvia a lo tossal, passat uns minuts arribem al punt de retorn circular de l'excursió. Des d'aquí cal fer una anada i tornada al sostre comarcal.

No hi ha cap camí. Cal agafar la pista que el rodeja i cercar el millor lloc per pujar-hi, que pot variar en funció de l'època de l'any i la vegetació crescuda. Caldrà batallar entre punxes i arbustos fins a arribar al punt més alt, que és un petit altiplà sense vegetació. Des del cim tenim bona vista de la plana d'Urgell i el paisatge agrari. Si cerquem entre la vegetació arbustiva, també trobarem la placa que senyalitza el sostre.

Per fer el retorn, desfem el camí d'ascens fins a la pista i l'agafem direcció contrària a l'anada. De manera contrària, ara el camí és en lleugeríssim ascens. Passat 1 km trobem una nova cruïlla que ens conduirà en poca estona al punt d'inici.