St. Cristòfol dels Horts - La Fillola - Castell d'Arget - Mare de Déu del Fau - Castell de Bac Grillera - Puig de la Gavarra

18/03/2023 Ruta per la Serra de Bac Grillera, inclosa dins l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa. Visitarem l'ermita de Sant Cristòfol dels Horts, pujarem al cim rocós del Castell d'Arget i ens dirigirem a l'ermita de la Mare de Déu del Fau. Des d'aquí farem tota la cresta de Bac Grillera, coronant el seu punt més elevat: El Puig de la Gavarra, inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC.

Arribem al punt d'inici de la ruta després d'haver fet 95 kilòmetres de cotxe (des d'Anglès). Hem deixat la N-II i després de passar per Darnius, Maçanet de Cabrenys i Tapis, hem seguit direcció a Costoja, i hem aparcat el cotxe just a la primera corba passat el kilòmetre 22. En aquest punt, hi ha espai per aparcar còmodament uns cinc o sis vehicles.

Comencem a caminar per pista, i fent 200 metres arribem a l'encreuament del Coll dels Horts. Girem a la dreta fent cas a l'indicador de "Sant Cristòfol dels Horts". Seguim caminant 300 metres més, i trobem un nou encreuament. En aquest cas hem d'anar per la pista de l'esquerra. Després d'haver fet 900 metres des de la sortida arribem a l'ermita de Sant Cristòfol dels Horts. Aquesta ermita ha estat restaurada amb molt d'encert, fa poc temps per la Diputació de Girona. Han seguit un criteri per diferenciar la part que encara es mantenia dempeus i que formava part de l'edifici original, de la part nova que alhora serveix per a consolidar la resta, de manera brillant. És un bon exemple a seguir per a restaurar elements similars de caire patrimonial, que tenim dispersos arreu del nostre país.

A tocar de l'ermita, separades un centenar de metres, hi trobem les ruïnes de l'antic mas dels Horts. Aquest era una gran pairalia, que ha acabat abandonada i coberta per la vegetació. La seva coberta ha caigut parcialment, però gràcies a les seves parets encara prou altives, podem fer-nos una idea del seu aspecte primitiu. És una llàstima que s'hagin perdut moltes de les masies que varen forjar la nostra identitat col·lectiva i que varen ser fruit del bressol de molts dels nostres avantpassats. Aquestes cases varen caure en l'oblit fa poc més de 50 anys, esperem que vinguin temps millors per ser restaurades, encara que sigui com a segones residències.

Quan portem dos kilòmetres justos, arribem al Collet de la Fillola o "Fiola", aquí hi trobem una segona edificació enrunada que visitarem després de desviar-nos per anar a pujar al panoràmic Castell d'Arget. Caminant per les vores d'un petit tallat en un primer moment i per corriol boscà més tard, arribem al Pla de la Ginesta, un petit coll entre el Puig de la Fiola i el Castell d'Arget. Dos cartells i unes marques vermelles ens ajuden a trobar el camí.

Per enfilar-nos per l'únic pas possible a l'inaccessible niu d'àligues que forma el rocam conegut com a Castell d'Arget, ho farem per un escalonat tram de pujada. Aquest ha estat millorat afegint-hi unes cadenes que doten de més seguretat a la pujada, però sobretot a la baixada d'aquest modest però preciós castell.

El Castell d'Arget era un petit castell fet amb roques calcàries de dimensions mitjanes, no treballades i amb un morter pobre de calç i sorra. La seva planta seguia el sinuós relleu del cim. Actualment, només en resten fragments de murs, els fonaments de la torre, de planta circular, i també la base de la porta d’entrada, situada al sud, amb el forat rectangular de la tanca. Cal fixar-se bé per arribar a observar el que en queda, ja que és poca cosa, i molt camuflada. El paisatge que es pot admirar des d'aquest punt és senzillament impressionant, i dóna fe que a l’Alt Empordà les muntanyes tenen tanta o més bellesa que la seva famosa plana.

Després de gaudir de les vistes, desfem aquest poc més d'un kilòmetre que hem fet de més, i retornem al Collet de la Fiola, i ara si, seguim amb l'itinerari circular que hem planificat.

Observem les curioses ruïnes de la Fiola. El costat sud està format per 7 arcades tapiades, cosa que ens crida l'atenció. Qui sap quina funció tenien? Suposem que era una gran estança pel bestiar. El que seria l'habitatge queda a la part superior, i encara conserva part de la seva coberta de teula.

A la part alta dels antics camps de conreu, i per sobre de la masia, a tocar d'una pista, localitzem un indicador on, segons el cartell, ens falten dues hores per arribar a la Fau. M'estranya aquesta informació, ja que nosaltres, des del cartell fins a l'ermita de la Mare de Déu del Fau, hem trigat solament 50 minuts. A un ritme més lent, potser una hora, o una hora i 10 minuts... En fi!

Passant per la Solana de la Fiola, i a través de la Collada del Fau, arribem a la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria. També és coneguda com l'ermita de "les Formigues" o de "les Alades". L 'església edificada vers el segle XV, actualment està mig abandonada, però suposem que en procés de restauració, ja que a l'interior hi ha uns plànols del refugi exposats, i els voluntaris comencen a acumular-hi material per a poder iniciar les obres previstes. Esperem que a l'ermita també s'hi faci alguna actuació.

Al costat mateix hi ha el refugi "Pitu Ruiz" arreglat gràcies al Club Excursionista Maçanetenc. També hi ha més edificacions, però totes elles enrunades. Aquest bonic indret, on s'ubiquen l'ermita, el refugi i les restes disperses que hi ha al voltant, estan situades al vessant de llevant de la Serra de Bac Grillera que ara anirem a resseguir. Estem a la cota 956, i hem fet ja 7,4 kilòmetres.

Aprofitem per esmorzar i visitar l’interior de l’ermita. Ja amb la panxa plena, iniciem el camí de tornada. Aquesta vegada resseguint tota la cresta de la Serra de Bac Brillera d’est a oest. Retornem a la Collada del Fau i des d’aquí comencem a guanyar desnivell. Tenim la possibilitat de passar per l’interior d’una esquerda que ha partit el terreny en dos.

Seguim crestejant i arribem al Castell de Grillera, una formació rocosa sobresortint d’enmig de la boscúria. Pel costat per on hem vingut pot sembla un cim amable i de bon pujar, però pel costat contrari, és just al revés. El cim és vertical i cal ajudar-se de les mans per a pujar. La mostra de que aquest pas és aeri i un xic complicat, és que hi ha instal·lades unes cadenes per a facilitat la pujada. Nosaltres optem per a desfer els últims metres de camí, i vorejar el cim pel darrera i així evitar riscos innecessaris.

Ens queden 700 metres per a coronal l’objectiu del dia. Aquest no és altre que el Puig de la Gavarra, de 1.057 metres d’altitud i que forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC. És un cim de molt bon fer es pugi per on es pugi. Les vistes des d’aquí són a 360º, però no hi ha una visió complerta degut a la vegetació. Per a visualitzar les dues fondalades, cal col·locar-se en un extrem o a l’extrem oposat. Aquest cim està coronat per un vèrtex geodèsic.

Caminant 200 metres més arribem a un sobresortint rocós que ens fa de mirador natural. Aquest vindria a ser com una balconada que ens permet veure tota la nostra ruta sencera.

Des d’aquí ja iniciem el retorn al Coll dels Horts on hem aparcat el cotxe. Ens queden uns 2 kilòmetres de baixada que anirem alternant entre corriols i alguna pista. El camí està senyalitzat i no te pèrdua, però sempre cal estar atents a les senyals per a no equivocar-se en algun punt concret.

Completada aquesta bona i solitària ruta circular (no hem trobat a ningú), fem 4 kilòmetres de carretera amb el cotxe i ens parem a Can Mach a dinar. Salut i bona caminada!

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Nota: Hi ha dos trams equipats amb cadenes. El primer per pujar al Castell d'Arget que no presta cap dificultat, ja que és una pujada escalonada i de bon fer. El segon per pujar (o baixar) del Puig de la Gavarra. Aquest segon pas, és bastant vertical i més aeri, però a força de braços es pot pujar. Nosaltres l'hem evitat, ja que hi ha un pas alternatiu que dona la volta al castell de Bac Grillera. Personalment, si teniu ganes d'aventurar-vos i pujar pel dret, hauríeu de fer la ruta en sentit invers al que l'hem fet nosaltres.

PD: A "veure més" hi trobareu una ruta pròxima a aquesta, més llarga, més dura i amb un altre "100 cims" que no us podeu perdre.