St Esteve de Llémena: Dues ermites, una església i la Roca del Barret

Avui ha tocat la Vall de Llémena, un dels indrets naturals més ben conservats de les comarques gironines i a tan sols un pas de la ciutat de Girona.
La vall rep el seu nom de la riera de Llémena, element emblemàtic, que travessa la vall i que conjuntament amb els camps de conreu, els diferents tipus de bosc, els cingles i el seu gran patrimoni medieval, conformen un paisatge d'una gran bellesa que proporciona les condicions adequades per la ruta circular d'avui.

Sortim de la plaça Major de Sant Esteve de Llémena, per començar a degustar, tot i la foscor matinera, la frondositat del Llémena i tot seguit agafar un capriciós corriol que s’endinsa dins d’un bonic i frondós bosc d'alzines que ens mena fins a la Roca del Barret, una espectacular pedra amb forma de cap amb boina i des d’on admirem el Far i La Salut.

Seguint el platgeriós corriol per la carena, amb vistes, de tant en tant, a banda i banda, arribem a la gran Masia del Siubès, situada damunt d’un turó en el terme de Les Ansies, just a la línia divisòria entre Les Planes i Sant Aniol. Una masia amb referències des de 1277 i que al llarg del temps ha anat canviant de ma. Darrerament, un dels amos més populars va ser Pere Sacrest que poseía grans propietats a Sant Aniol i a Les Planes, on hi tenia una fàbrica de fil: “La Dusol”. A les Planes era conegut com “El Senyor Pere”. El propietari actual l’ha convertit en Restaurant i casa Rural.

Deixat enrere el mas, ens hem dirigit a l’ermita romànica de Sant Cebrià, sobre un turonet amb escales de benvinguda, un campanar d’espadanya i una singular pintura d’ocells negres a l’interior de l'absis. Tot decrèpit, en força mal estat, però radera d'ella, sobre una pedra, hi ha un bacó espectacular sobre la vall. També a tocar l'ermita hi trobem un grandiós rocam amb una vistosa senyera, emblema i referència des de la vall.

Continuant la ruta, visitem la Mare de Déu de Bell-lloc, una ermita en estat ruïnós, sense sostre, aguantant només la façana amb el seu campanar d’espadanya i l’absis amb la mateixa decoració aviar de Sant Cebrià.

Ara ja tot és baixada, passem per la font Ral, un indret ben humit, on els arbres han quedat coberts de molsa i líquens donant un aspecte fantasmagòric característic dels contes de fades i follets.

Arribats a Sant Esteve, per radera de la fàbrica d’embotits i per allargar la ruta, seguim aigües avall del Llémena fins el pont vell de pedra que dona accés a l'església de Sant Esteve, una església que tot i tenir origens a l’antigor, és d’una construcció moderna del segle XVIII, situada sobre un petit turonet. Té un bonic porxo a l’entrada i un campanar quadrat i acabat amb piràmide.

Retornem a Sant Esteve per sobre les nostres passes de l’anada tot havent gaudit d’una tranquila i recuperadora matinal per la vall del Llémena.