St Guim Amorós Montfalcó el Gros La Tallada. Alta Segarra 20-3-2024

Teniu aquí una ruta molt complerta que sadollarà els amants dels elements patrimonials arquitectònics i així mateix els que frueixen dels elements naturals.
Més enllà d'aquests dos aspectes, el quilometratge i el desnivell acumulat també satisfaran els que valoren l'exercici físic.

M'agrada La Segarra, l'alta i la baixa. Aquesta ruta transcorre per l'Alta Segarra i això implica una orografia més accidentada i exigent.
D'antuvi hom pot pensar que la ruta serà fàcil, en el sentit de còmode, és a dir, trescar per pistes i camins amb pendents suaus. Doncs no.
Ha estat sorprenent; fins a Montfalcó el Gros efectivament ha estat així, i des de poc abans de la Torre de Vilalta fins acabar, també. Tanmateix entremig la cosa ha anat ben diferent. Ens hem trobat amb una paratges impensables; hi havia moments que em semblava estar a la Garrotxa.
De manera que la ruta és adequada pels esperits aventurers, amb un punt d'exigència.

No entro en la descripció acurada perque seria llarga i ferregosa. És del tot aconsellable seguir el trac i estar al cas de prendre la direcció correcta. Hi ha moltes cruïlles. Entre la descripció dels WP i el trac no hi ha d'haver cap problema.

Tots els elements patrimonials m'han encantat: el llogaret d'Amorós, el de Montfalcó -amb l'esglesiola de Sant Pere-, La Torre de Vilalta -amb l'estructura metàl·lica per pujar a dalt-, i per acabar també La Tallada, amb el seu casc i el seu castell.

El temps total en moviment és una mica enganyós, ja que hem hagut de recular un parell o tres de vegades (el trac ha estat depurat sobre el Base Camp), tot i que de poca consideració. Nosaltres hem tingut dificultats entre el fons de la rasa del Llobet i el pla on hi ha el parc eòlic del Turó del Magre (1.100 metres); seguíem el trac gravat fa vuit anys d'una de les caminades de la Marinada (de Sikarra Nostra); o bé ens va passar desapercebuda una cruïlla, o bé l'itinerari de la caminada va ser desbrossat per aquella ocasió i vuit anys després la vegetació se l'ha menjat.
Però he de dir que nosaltres en tot moment hem trescat per corriols esbrossats per bé que un llarg tram de la costa discorre per una rasa curulla de fullaraca de bon caminar. Cal dir que ja bastant amunt hem abandonat el rastre de la rasa per agafar un corriol cap a la dreta lleugerament fressat. En el moment d'agafa'l hem tingut la temptació de seguir per la rasa, que no pinta malament, però aviso que mirant l'orto, aquesta neix sota de grans camps de conreu sense camins visibles, i per tant hem fet bé de deixar-la.

Per acabar hem anat a fer un bon dinar al Llenegues de Sant Martí de Sesgueioles (és aconsellable trucar-hi abans)

Espero que gaudiu de la ruta tant com jo.