St. Iscle de Colltort, castell de Colltort, Fontpobra, penya Peguera, volcà can Tià, St. Iscle

Sant Iscle de Colltort és el punt d’inici d’aquesta ruta que transcorre per un indret poc concorregut de la zona volcànica de la Garrotxa, segurament menys popular però no per això menys interessant, amb vistes espectaculars als volcans més coneguts i d’altres que no tant, situats entre Olot i Santa Pau.
“La vall de Sant Iscle de Colltort està situada al nord del municipi de Sant Feliu de Pallerols. La seva població està majoritàriament dispersa i repartida en diferents masos però el seu nucli s’organitza entorn d’una petita sagrera del s.XII-XIV. Cal destacar la seva església, que ha estat restaurada. En els seus orígens fou romànica però va estar destruïda per terratrèmols” (www. Santfeliudepallerols.cat).
Si la vostra xarxa de telefonia mòbil prové de Movistar, pot ser que tingueu problemes per començar a seguir l’itinerari, perquè us trobeu en un punt fosc pel que fa a cobertura. En aquests casos, atès que el wikiloc no troba mapes de la zona, tampoc no deixa començar a fer-ne el seguiment. No patiu, fins i tot sense cobertura podeu començar a gravar la vostra ruta; us caldrà, però, comprovar de tant en tant que el senyal de xarxa us arriba al telèfon. Tant bon punt us arribi, ja podreu començar a seguir el track amb la tranquil·litat que si torneu a quedar sense mapes, no desapareix ni el patró que esteu seguint ni la línia que assenyala el vostre trajecte.
Comencem la caminada a l’església de Sant Iscle de Colltort. Tingueu en compte que no hi ha gaire lloc per aparcar. Els primers 400 metres, els fem per la mateixa carretera asfaltada que ens ha portat davant l’església fins que trobem un trencant a mà esquerra, que agafem. Uns 200 metres més endavant deixem pista i trenquem per un corriol a la dreta que, en pujada suau, s’enfila cap al Solell de la Salota (està indicat, cap al castell). Poc abans d’entrar a aquest corriol comprovem que hem recuperat la cobertura i iniciem el seguiment amb wikiloc d’aquesta ruta de “gabypepi”.
El corriol, que no té pèrdua i menys encara seguint el track, puja fins a la collada de Colltort. Aquí fem una anada i tornada fins al castell de Colltort, amb una pujada una mica pronunciada i resseguint el tros final per la carena, on comencen a gaudir d’algunes vistes als llocs on la vegetació ho permet. No serà fins dalt del castell, on les vistes seran espectaculars, a 360º. Per un costat, veiem des d’Olot a Santa Pau amb tot un reguitzell de volcans als nostres peus, entre els quals destaquen el Croscat i el de Santa Margarida, per anomenar els dos més coneguts. Per l’altre costat, sobresurten Cabrera i el Puigsacalm.
“El castell de Colltort és un castell ubicat entre Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau (Garrotxa). Està situat a la zona baixa d'una carena entre la serra del Corb i la serra de Finestres a poca distància de la collada de Colltort. En queden les restes del setial sobre el volcà de Fontpobra. Hi ha vestigis de murs d'una torre rectangular i d'un recinte desaparegut. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.” (wikipedia).
Tornem a la collada de Colltort i continuem per corriol amb una bona pujada en direcció a font de Fontpobra (està indicat) per una bonica fageda, on seguim per la reserva natural del parc del volcà de Fontpobra. Un cop arribats al Collet de Fontpobra, trenquem a l’esquerra per un corriol estret encaixat en terreny marcadament volcànic on caminarem directament sobre la greda amb un bon pendent fins arribar a la font de Fontpobra. La font encara raja i hi ha uns antics safareigs, testimonis d’un passat no tan llunyà.
A partir de la font aconsello de seguir la pista en direcció a Sant Iscle de Colltort-Sant Feliu de Pallerols (està indicat). Nosaltres vàrem seguir en la mateixa direcció per un camp contigu a la font tot seguint unes marques de pintura groga, però al final vàrem haver de continuar pujant a la pista per un marge una mica embardissat. La pista retalla terreny al pendent dret de la muntanya, tot deixant al descobert un marges de greda, senyal inequívoc que ens trobem en terreny volcànic…
Uns 400 metres després de la font, fem una anada i tornada per una corriol planer fins a la Penya Peguera. Es troba només a 300 metres del camí principal i realment val la pena fer-hi una arribada, ja que les vistes són espectaculars.
Retornats a la pista acabem d’arribar a la collada de Fontpobra, que és a 100 metres escassos, i continuem en la mateixa direcció (Sant Iscle de Colltort-Sant Feliu de Pallerols, hi ha indicacions). De seguida veurem a la nostra dreta entre els arbres i a un nivell inferior el cràter del volcà de can Tià, que anirem vorejant fins a la mateixa casa de can Tià.
Passat can Tià arribem al Coll sa Rella, on trobem la carretera emportlanada que va de Sant Iscle a l’hotel-restaurant el Ventós. Nosaltres trenquem a la dreta, cap a Sant Iscle, per aquesta carretera en forta baixada i uns 200 metres més endavant hi ha un corriol a la dreta que no es veu gaire, que porta fins al cràter del volcà de can Tià. Estigueu atents al track perquè no hi ha indicacions. Hi fem una anada i tornada i continuem per la carretera fins a trobar un trencant a la dreta amb indicacions de “granja escola mas Colltort”. Travessem uns prats, passem per la cabanya de Colltort, la granja escola i la Salota, i continuem per un camí amb un empedrat ben curiós fins a tancar el bucle. Trenquem a l’esquerra i pocs metres després tornem a trobar la carretera asfaltada que ens retorna a l’església de Sant Iscle. Aprofitem fer donar una volta a l’església i fer algunes fotos i donem per acabada la caminada.

St. Iscle de Colltort, castell de Colltort, Fontpobra, penya Peguera, volcà can Tià, St. Iscle, seguint una ruta de "gabypepi"