St. Julià de Ramis-Canal de St.Jordi - Cova de S.Vicenç de les Roquetes - Cau de les Goges - Mina de Barita-Sts.Metges i Castell

Ruta pels voltants de Sant Julià de Ramis per visitar dues coves prehistòriques, una mina de barita, contemplar el Ter i el canal de S.Jordi i pujar a la muntanya de S.Julià per veure l'esglèsia dels Sants Metges i el poblat ibèric-Castellum Fractum.
Ruta planera, només hi ha la pujada a la muntanya que es relativament curta.

Aparquem els cotxes davant l'ajuntament. Passem pel costat de l'esglèsia parroquial de St.Julià i Sta.Basilissa que és moderna , aixecada al 1943. Anirem seguint el camí, i veurem la magnífica masia de Ca l'Arnau , protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
I sortirem a la pista o camí del Congost que va paral.lel al riu Ter i al canal de Sant Jordi. Aquest rec comença a la resclosa que trobem entre Campdorà i Sarrià de Ter. A partir d'aquí, les aigües es desvien cap a la sèquia vinyals en direcció a Celrà, o cap al rec de Sant Jordi, que alimenta la central elèctrica i a més rega tots els camps fins a arribar a Colomers. És un canal estret fet de formigó i de no gaire profunditat de l'any 1960.
Seguint la pista anirem trobant diferents cartells explicatius de la vegetació de ribera, la fauna , la geologia i dels diferents usos del riu Ter : l'existència d'una antiga farga amb un sol martinet, comportes pel control del cabal d'aigua, pas de barca sobre el riu...
Més endavant passarem pel costat de la capella romànica de Sant Vicenç de les Roquetes. No podem veure gaire res perquè es troba en molt males condicions i reformada com a part de la masia del costat. Establerta com a canònica agustiniana al segle XII, actualment està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Al mateix punt, però a la dreta de la pista hi veurem unes roques , al darrera hi trobarem l'entrada de la cova que rep el nom de l'ermita. La cova de la Roca de Can Sant Vicenç, a on s'han trobat restes lítiques del solutrià (Paleolític Superior) i que més tard serví per a enterraments col·lectius de l’Eneolític. Forma dues cavitats superposades i ha proporcionat també materials hallstàttics (edat del ferro).
Més endavant i a l'esquerra arribarem al Cau de les Goges. Té dues entrades. És una cavitat que allotjà un jaciment arqueològic pertanyent al Solutrià superior, cronologia entorn el 18.000 BP. Els solutrians utilitzaven la part anterior del refugi com taller de peces, algunes ja fabricades pels seus avantpassats, com rascadors, raspadors i burins, i altres noves, com les fulles, ascles de sílex tallat per les dues bandes, molt aprimades i de gran eficàcia. També treballaven l'os. S'hi han trobat restes d'ossos de mamut (el que indica un periode fred del clima), cavall, cèrvol, gat salvatge i conill. No es va trobar cap resta òssia d'individus humans. Era una estació temporal de cacera d'un grup solutrià.
Entre les restes del mamut, apareix una peça caracteritzada com a eina: una punta de vori treballada com a punxó. És la primera vegada que a Catalunya es troba el mamut associat amb les indústries humanes.
Continuem i pocs mètres després del Cau i de la corva que segueix, en un punt a on hi ha una torre elèctrica , a l'esquerra de la pista hi ha una petita esplanada i si ens hi fixem veurem les herbes trepitxades. Ens porta a una gran fisura entre roques que era una antiga mina de barita (BaSO4). És fàcil de baixar cap a dins. Portar lot i podall per treure les romagueres de l'entrada.
Explotada des de 1893 i fins a inicis del s.XX. També s'hi extreia pirita, goetita, calcita, dolomita i quarç, formaven vetes dins dels esquistos del paleozoic . Hi havia altres boques més amunt.
Retrocedim per la pista fins a trobar a la dreta un camí amb una cadena. La passem i comencem a pujar la muntanya de S.Julià. Pel camí ens podem fixar amb la vegetació ara molt més de secà (romaní, bruc, estepes, olivarda, les bardanes...) i amb les roques dels marges, esquistos del Paleozoic.
Anirem enfilant fent zigazagues fins arribar al cim.
Aquí hi ha l'esglèsia dels Sants Metges (dedicada a S.Cosme i Damià). És una esglèsia romànica dels s.XI-XII amb arcs llombards als àbsids. Amb restauracions al s.XVII-XVIII (renaixement i barroc). A sota s'han trobat restes d'un temple romà del s.II aC. Blocs de pedra sorrenca del temple foren aprofitats per construir l'esglèsia i el castell.
S'han fet excavacions al davant i s' hi ha trobat un antic cementiri i restes de la muralla ibèrica.
Al costa de l'esglèsia , hi ha can Bota (ara és un bar) i la antiga rectoria.
Deixem enrere aquest conjunt per anar en direcció al poblat Ibèric de Kerunta i el Castellum. Veiem a la dreta unes cabanes excavades a la roca . Del s. V fins al s.I aC hi va haver un poblat iber amb cabanes i successives muralles de les que es conserven varis trams.
Els romans aprofitaren l'estructura ibèrica i hi establiren un Castrum. La fortalesa tardo-romana fou construïda entre mitjans del segle IV i inicis del segle V dC . Està localitzat en un lloc estratègic des del qual s'observa una vista panoràmica, això els hi permegia el control de la Via Augusta. Servia de magatzem i dipòsit d'intendència militar.
En l'època visigòtica, després de diverses reformes encara seguia actiu.
Més tard rebria el nom de Castellum Fractum o castell en ruïnes.
Hi ha una plataforma o mirador amb diferents panells explicatius de la història del lloc, des d'on pots contemplar tota la panoràmica.
Baixem pel darrera d'aquest mirador. Seguirem una pista que va fent zigazagues , però com que és menys transitada, té trams amb mates i herbes. Al final tornem a ser al camí del Congost una mica abans d'arribar a de S.Vicenç i refem el camí de tornada fins a l'ajuntament.