St. Llorenç de la Muga - Ermita de St. Antoni - Torre de Guaita - Castell de St. Llorenç

A la comarca de l'Alt Empordà, Sant Llorenç de la Muga se situa a l'Alta Vall de la Muga, en una zona també coneguda com l'Empordà de Muntanya o la Garrotxa d'Empordà, pel seu terreny muntanyós.

El nucli urbà està situat en un meandre pronunciat del riu La Muga, que travessa el terme municipal en un recorregut d'onze quilòmetres. El recinte emmurallat de l’època medieval destaca pel seu bon estat de conservació, així com la majoria de les cases del nucli antic. Passejant pel centre de Sant Llorenç de la Muga trobareu racons molt agradables que formen part de la història del poble: la muralla configurada per les mateixes cases, els tres portals d'accés, les diferents torres circulars o de base quadrada, ubicades al mig de la muralla; l'església parroquial de Sant Llorenç o el canal de rec que travessa el nucli antic. Fora de les muralles, el Castell de Sant Llorenç, de propietat privada i documentat del segle XIII, i la Torre de Guaita (o dels Moros) acabaven de configurar un sistema defensiu complex per a l'època.

Els orígens de Sant Llorenç de la Muga daten de l'any 972, moment en què es va trobar, documentalment referenciat, un alou situat a la parròquia de Sancti Laurentii de Sambuca, menció que es repeteix en diversos documents al llarg del segle XI.

Del segle XV a mitjans del segle XVIII hi ha un augment constant i progressiu de la població. La majoria de les llars es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia, fet que els permetia desenvolupar l'activitat tèxtil de la producció de draps. Al municipi s'hi realitzava tot el procés de producció dels teixits de llana, que després de la seva confecció final es venien a les ciutats de Figueres, Girona i, fins i tot, a Barcelona. En aquells anys, el rendiment d'explotar els boscos també havia augmentat considerablement i va provocar un augment ràpid de la població.

Cal destacar l'etapa històrica a partir de la segona meitat del segle XVIII, en què es va construir la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga (1771-1794), dedicada a la fabricació de bales de canó i municions. La sobreexplotació dels boscos d'alzines i roures per a la producció de carbó, per mantenir en funcionament la Reial Foneria, va provocar un canvi radical en el paisatge de Sant Llorenç i en el seu entorn més proper.

Un cop visitat el poble, la ruta s'inicia rumb a l'Ermita de Sant Jordi, tot i que no hi passa específicament, només caldria fer un petit desviament per arribar-hi, essent el punt més alt de la ruta. A partir d'aquí, s'inicia el camí de baixada per una pista forestal ample i ombrívola fins a l'Ermita i pont de Sant Antoni, on hi ha diversos gorgs on és possible banyar-s'hi.

Una vegada creuat el pont de Sant Antoni, cal agafar la pista de l'esquerra, parcialment asfaltada, que ens condueix fins a la Torre de Guaita, també anomenada Torre dels Moros. La Torre de guaita és visitable i està molt ben conservada, oferint bones vistes del poble de Sant Llorenç de la Muga. En aquest punt es deixa la pista forestal i s'agafa un corriol a l'esquerra, la majora part amb escales de pedra, que ens portarà fins a la font i el pont de La Palanca. El pont permet entrar al poble de Sant Llorenç per una de les entrades fortificades, i de seguida trobem la plaça de l'Església.

A partir d'aquí, ens dirigim a La Sínia i al Castell de Sant Llorenç de la Muga, on es pot seguir el camí pel passeig de Sant Antoni, unes passarel·les que ressegueixen el riu Muga, i que ens portarien de nou a l'Ermita de Sant Antoni.

Ruta molt recomanable, sense cap tipus de dificultat tècnica i apta per tots els públics, amb bones vistes i visita a construccions històriques.