St. Martí de Surroca-Pedra dels Tres Bisbats-Serra de les Pasteres-Roques Blanques-L'Enginyer

Ens hem acostat fins a Sant Joan de les Abadesses i un cop creuat el pont de la carretera de Ripoll, a la dreta, hem agafat la carretera que mena fins a Ogassa; seguim amunt per la carretera asfaltada direcció a a Sant Martí d'Ogassa i al cap de poca estona, a la dreta, hem de seguir la carretera que porta a Sant Martí de Surroca.
Passat Sant Martí seguim la carretera que arrenca per l'esquerra, és una estreta pista formigonada que va pujant fins el Mas de la Roda del Bac. Deixem el cotxes en un petit espai just al costat de la Font del Bac.

Comencem a caminar tot pujant i passem al costat de Cal Frare. Un cop saludats pels gossos que allí hi ha, seguim la pista que passa a prop de la Creu del Pastor Mort de Fred. A continuació la pista segueix pujant i arribem a les prades on hi ha, uns metres per sota la pista, el refugi forestal Montserrat.
Seguint aquesta pista trobem el pal indicador de la Gran Jasa. Aquí comencem a pujar cap a la Pedra dels Tres Bisbats .És una pujada per prades, sense camí, amb un pendent una mica fort, que cal emprendre amb paciència.
Així arribem a un gran planer on trobem la la Pedra dels Tres Bisbats, de 1899 metres d'alçada. Sembla que seria la confluència dels bisbats de Lleida, Girona i Vic (no ho sabria constatar), però també seria el vèrtex que uniria el veïnats de Pardines, l'Abella i d'Ogassa.

Aquí dalt gaudim de la vista , de 360 graus, que ens ofereix aquest cim; panoràmica que ens acompanyarà a partir d'ara, ja que iniciarem una llarga marxa de quatre quilòmetres pel llom de la carena de Serra Cavallera.
Una passejada que ens acosta al Collet de les Pasteres, el Puig del Pla de les Pasteres, Call Salarça, 1777 mts. i Roques Blanques, 1666 mts.
Les vistes de tots els cims, impossibles d'anomenar tots, ens permeten també descobrit els poblets de Pardines, l'Abella, La Roca, Llanars, Camprodon, Tregurà, l'ermita de Sant Antoni de Freixenet, el càmping de la Vall de Camprodon, La Colònia Estebanell....

Emprenem el camí tot baixant direcció al turonet anomenat l'Enginyer, 1604 mts.
Tot girant a la dreta començarem a travessar grans prats , sense camí definit i de retorn al punt de partida. Cal dir que aquest camí de retorn ha estat força dur pel fet de caminar sobre herba força alta i amb un terra gota planer. Travessant el torrent de Cal Turró i passant per la Font de la Teuleda, acabem acostant-nos al punt d'inici de la Font del Bac.

Hem fet la caminada en Quim, en Duch, la Montse, l'Àngels, en Jaume, l'Albert i jo mateix tots de la Colla dels Dissabtes.
Tot rematat amb un vermut de Sant Pere al la Font del Bac.