St.Miquel de Fluvià, ruta pel baix Fluvià

Ruta d'exploració d'aquesta zona del baix Fluvià, amb sortida i arribada a Sant Miquel de Fluvià, una vila poc visitada perr nosaltres amb anterioritat i que realment val la pena de fer-ho.
En el nostre cas hem utilitzat el tren per la bona freqüència d'arribada i sortides que en teoria permetia amb un interval de cada dos hores ens donar força tranquilitat.

ESCLESIA CONVENT DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ
orde Benedictins
Una butlla papal de Sergi IV de l’any 1011 esmenta aquest lloc com una de les propietats de Sant Miquel de Cuixà en la que hi figura també una església. L’any 1045 es va beneir de manera molt solemne el terreny on s’havia d’aixecar el monestir benedictí de Sant Miquel, acte en el que hi van participar d’una manera o altra personalitats de l’època, com el bisbe i abat de Cuixà, Oliba, l’arquebisbe de Narbona, el bisbe de Girona i els comtes Ponç d’Empúries i Gausfred de Rosselló.

L’església monàstica es va consagrar l’any 1066, data en que es confirma també la seva dependència de Cuixà. El monestir de Fluvià va resultar afavorit per les donacions dels comtes d’Empúries i també del comtat de Barcelona (segles XI i XII) també fou beneficiari de diverses donacions dels senyors d’Oltrera (Rosselló). Sant Miquel de Fluvià posseïa l’església de Santa Coloma de Matella, on al segle XIV s’hi va instal·lar una comunitat de monges benedictines. Sant Miquel de Fluvià fou annexionat a Sant Pere de Galligants, fet del que hom té constància, al menys, des del 1613. Va mantenir la seva activitat monàstica fins l’exclaustració de 1835. Ara és l’església parroquial de la població del mateix nom que s’estén al seu voltant.

Es conserva l’església de planta basilical amb un curt transsepte i amb una capçalera amb tres absis, la mateixa que es va consagrar el 1066. A l’interior es conserva una bona sèrie de capitells amb funcions arquitectòniques, a més d’altres que podrien procedir del claustre desaparegut. En un altar lateral es conserva una imatge gòtica de la Mare de Déu. La fisonomia del conjunt ha canviat a causa de la fortificació que es va afegir a l’edifici original, potser de l’època de la guerra Civil Catalana (1462-1472). La portada també és obra posterior, duu la data de 1532, època en que es van fer altres reformes a l’edifici, notablement a la façana i el cor. Cal esmentar també el seu campanar llombard, també fortificat. Al sud de l’església s’estenia el claustre, excavat en els darrers anys. També es conserven altres dependències d’època molt posterior a l’església, que després es van transformar en habitatges.

Forn romà de Sant Miquel de Fluvià

El senyor dels Bertins
Forn romà, Sant Miquel de Fluvià (l'Alt Empordà, Catalunya)
Jaciment situat en el carrer del Forn, davant del número 14. Es troba conservat dins una estructura de formigó que el protegeix, a sota mateix del paviment del carrer, al que s'accedeix per unes escales situades en un costat del carrer.



Es tracta d'un forn d'època romana que fou descobert, l'any 1974, quan es rebaixaren els terrenys de la zona. Seguidament es procedí a la seva excavació i, acabada aquesta, la seva consolidació. És un forn del qual es conserva la cambra de combustió, amb la boca, i la graella. És de planta quadrangular, amb una llargada màxima de 2'5 metres i una amplada de 2'15 metres. La graella s'aguanta per les parets de la cambra de combustió i per un pilar central. L'accés a aquesta es realitza per una boca circular lleugerament aplanada en el seu costat inferior (0,9 x 0,84 metres).



Per les troballes fetes en l'excavació, s'ha proposat que aquest forn estava dedicat a la cocció de material constructiu (imbrex), havent-s'hi trobat també la vora d'alguns fragments de ceràmica comuna i de grans contenidors. El fet però, és que es desconeixen els abacadors i altres instal·lacions relacionades amb aquest tipus d'element que haurien de trobar-se a la mateixa zona, que permetrien de determinar quin tipus de produccions s'hi manufacturaven, i la seva eventual cronologia. Mancats d'aquestes dades, a partir de criteris arquitectònics i estructurals del forn i els migrats materials mobles que s'hi varen trobar, es podria situar cronològicament dins del període romà, sense poder precisar més.



L'estat de conservació del forn és bo donat que es va restaurat i protegir amb una sòlida estructura d'obra. Cal creure que la resta del jaciment però fou malmès, en major o menor grau, durant els treballs d'urbanització de la zona, que actualment és part del nucli urbà de Sant Miquel.


Església vella de Sant andreu (Vila-robau)
(Ventalló - Alt Empordà)





Tipus Edifici religiós
Període Segle X a XII
Estil Romànic
Situació Plaça de la Rectoria

És una de les esglésies més antigues de la comarca, probablement alçada al segle X. Originalment era una capella agregada a la parròquia de Sant Genís de Palol. Esdevingué parròquia independent al segle XVII. Al segle següent es va construir un nou temple més gran i l'església vella és ara de propietat particular i no té culte. Ha quedat entaforada entre cases més noves i costa de percebre que es tracta d'un edifici religiós.

Estructuralment, consta d'una sola nau, molt curta, amb capçalera semicircular ultrapassada. Cap al segle XVI s'hi van afegir dues capelles laterals, a banda i banda. L'aparell és de tipologia molt antiga i tosca, fet a base de pedres sense treballar lligades amb abundant morter. A l'interior hi ha vestigis de pintura romànica.