St Pere de la Roca - Serrat de l'Aliga - Turó de Santa Agata - Gaia - Galera

Parking public gratuit

Palanca de l'Ametlla (s.XIX)

Palanca de ferro sobre el riu Llobregat construïda el 1890 i que comunica la colònia industrial de l'Ametlla de Merola (en terme de Puig-reig) i el nucli de tradició pagesa de Galera (en terme de Gaià). Està emplaçada 100 metres al sud del lloc on hi ha la casa de cal Melic. La palanca és formada per una estructura metàl·lica característica de principis del segle XX que és sustentada per una base de pedra a cada costat del riu i per un pilar central, de planta oval. La seva llargada és d'uns 40 metres.

Resclosa de l'Ametlla (s.XIX)

La resclosa i el canal actuals són fruit d'un seguit d'obres que tenen com a punt de partida l'estructura hidràulica d'un vell molí fariner que funcionava des de començaments del s. XIX. Amb el pas dels anys i amb la concessió d'aprofitament hidràulic augmentada per a usos industrials, es construeix el nou canal o rec que, seguint les corbes de nivell i la forma del meandre del riu, porta l'aigua des de la resclosa fins a la turbina. La resclosa, una imponent estructura de pedra i formigó de finals del s. XIX, també substituí la vella de fusta. L'obra d'enginyeria hidràulica fou autoritzada per l'enginyer encarregat del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre el terreny el projecte de resclosa i embassament, i inspeccionava la seva construcció.

Sant Pere de Monistrol o de la Roca (s.XVIII)

Església aterrada d'una sola nau amb un absis semicircular i amb la façana a ponent. Les restes conservades són de la construcció del s.XVIII; es conserva encara l'arc triomfal de mig punt amb unes cornises i motllures a les impostes. Dues capelles laterals a banda i banda de la nau. Aquest conjunt arquitectònic tant malmès no és tan important per les restes que conserva de la construcció del s.XVIII, sinó perquè la toponímia "St. Pere de Monistrol"ens indica que en aquest lloc fou probablement establiment d'un antic cenobi possiblement d'època visigòtica. La construcció del s.XVIII aprofità l'antic establiment.

La Roca

Corriol a la esquerra

Serrat de l'Àliga (527m.)

Corriol a la dreta

Dipósit contraincendis

Corriol a la dreta

Creuar filat

Font de la Tosca

La font de la Tosca tradicionalment era una font molt concorreguda per la gent de Gaià, igual com la Font Vidal. L'aigua es treu per un forat en una roca que està gastada de tant passar-hi els càntirs. Com passava a la font Vidal, trobarem les falgueres capil·leres i unes concrecions calcàries. El nom de la font "Tosca" fa referència aquí el Bages, a una roca porosa formada per precipitació del carbonat de calci sobre algues i plantes -sobretot molses i hepàtiques– sobre les quals l'aigua circula lentament i es pot evaporar (no confondre amb la pedra Tosca d'origen volcànic, que és una altra cosa).

Turó de Santa Àgata (524m.)

Està situada al punt més alt del turó, on hi havia el baluard: era un terraplè avançat que formava part de les muralles de l’antic castell de Gaià. És una petita capella de carreus regulars, amb un petit campanar d’una sola campana. Dalt del turó de Santa Àgata s’hi alçava el castell de Gaià, actualment desaparegut. Sembla que la capella actual era la de l’antic castell del qual només se’n poden endevinar els fonaments de les muralles. El castell està documentat des del 936 i a partir del 1063 va quedar relacionat amb el castell veí de Balsareny.

Santa Àgata (s.XIX)

La capella actual és moderna, possiblement del segle XIX. Santa Àgata és patrona de les dones i era advocada contra tempestes, pedregades i protegia l’indret de les bruixes. En aquest indret s’hi documenten vestigis des de l’edat del Ferro-Ibèric passant per l’època romana d’August fins a arribar al període de l’imperi carolingi i a l’època medieval. El primer diumenge de febrer des de fa més de 15 anys es fa el tradicional aplec al turó.

Santa Maria de Gaià (s.X)

Església de tres naus amb la façana principal orientada a ponent i amb un gran campanar de planta quadrada adossat al mur de tramuntana i que en la seva part baixa origina una de les naus laterals de l'església. Coberta a doble vessant, el carener és perpendicular a la façana on s'obra un òcul i s'organitza la façana amb una porta amb grans dovelles i coronada per un frontó triangular.

Comunidor de Gaià (s.XVI)

El comunidor de Gaià està documentat ja el 1590, quan en una visita pastoral es mana que sigui cobert. I es probable que la construcció s'aixequés en aquest període, ja que a partir del segle XVI l'Església optà per impulsar la construcció de comunidors vora les parròquies en un intent per canalitzar les pràctiques ancestrals i populars que es feien des de temps immemorials per conjurar les tempestes. Des del comunidor el sacerdot beneïa el terme i conjurava el mal temps, especialment les pedregades. Segons es diu en una consueta de Gaià de l'any 1811, el 3 de maig, festivitat anomenada de la Invenció de la Santa Creu, el rector beneïa el terme des del pedró. I és que, en efecte, les festes dedicades a la Creu, entesa com a símbol de protecció, tenien un gran valor en el context agrícola tradicional. La segona era el 14 de setembre i es coneixia com l'exaltació de la Santa Creu. Així, tots els diumenges entre aquestes dues festivitats els feligresos de Gaià anaven en processó al comunidor a demanar bon temps. Quan hi havia temporal el campaner tenia l'obligació de tocar a "tro i temporal". Si el perill de tempesta augmentava el mossèn havia d'anar al comunidor a fer pregàries per fer marxar el mal temps (AA.DD, 2016: 178).

Corriol a la esquerra (poc marcat)

Camps de Vilagaià

Creu de Comaclosa

Galera

Aquest lloc antigament s'anomenava Gramolar o Graumulà (documentat el 1331). El nom fa referència a un gual o pas que hi havia en unes roques del Llobregat, on actualment hi ha la resclosa de l'Amella de Merola. El nom de Galera està documentat el 1771, i aquest any ja pertanyia al mas de la Roca. Posteriorment s'anomenà Serrat de Galera, novament Gramolar i, ja al segle XX, Galera. El raval actualment existent va néixer a finals del segle XVIII, arran de l'experiència agrícola promoguda pel noble il·lustrat Francesc d'Assís Delàs i Silvestre (1747-1818), baró de Vilagaià. Aquest prohom gironí, que era regidor perpetu de Girona i cavaller, es va casar amb Maria Anna Taurinyà, hereva del mas Vilagaià.