St. Vicenç d'Aladernet Fortí del Serrat del Maurici St. Ramon de Sobirana de Ferrans. Balsareny, Bages. 11,8 qm

Aquesta ruta es proposa acostar a la comunitat excursionista tres indrets del Bages que val la pena de conèixer i que han estat força ignorats.
Seguint l'itinerari visitarem en primer lloc -prop d'on conflueixen diverses rases- Sant Vicenç d'Aladernet, que inclou una antiquíssima esglesia preromànica, una de romànica, i la seva torre. En segon lloc visitarem el fortí carlí del serrat del Mauirici, sobre mateix de Balsareny, i en tercer lloc l'ermita romànica de bona planta de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans.
No cal dir que entre un i altre punt transitarem per boscos, carenes, camins empedrats, masos i barraques de vinya, com és habitual a la comarca del Bages. La zona és ben poc concorreguda i hi ha poca vida humana, la qual cosa sap greu.

Sortim del qm 46 de la carretera coneguda com de Balsareny a Súria, d'un punt més proper a Balsareny. Ja que hi sóc posat diré que aquesta carretera -BP-4313, coneguda com la carretera de les Vilaredes (passa a frec d'aquest mas)- va de Santa Maria d’Oló fins a Súria; cosa ben curiosa.

Agafem per la pista que surt a mà esquerra (si venim de Balsareny). Al cap de poc abandonem la pista principal per agafar una pista secundària cap a l'esquerra, baixant pel costat d'un camp. El camí es converteix aviat en corriol boscà. Seguim el rastre més evident i anem a sortir a una pista ampla poc emprada. La travessem i ens enfilem pel corriol de l'altre costat. Pugem la costa de la baga de Fucimanya, sense pèrdua possible. És una mica trialera, però no presenta cap dificultat. Guanyem un tram planer i tot seguit fem el segon tram de pujada. Guanyem un segon tram planer, voregem el petit serrat Rodó i anem a sortir a una pista; aquesta ressegueix la carena del serrat de Fucimanya, que és la serra que hem muntat (hi ha també un mas i un santuari amb aquest nom entre Artés i Sallent). La seguim cap a la dreta menys de dos-cents metres i agafem un corriol a l'esquerra. (Per aquest corriol passem de la serra de Fucimanya a la carena de la Baga Fosca).
Depassem una barraca de vinya.
Anem a sortir a una pista ampla i la seguim cap a l'esquerra en baixada.
Arribem a una cruïlla de pistes i trenquem cap a la dreta. Veiem un dipòsit circular d'aigua, anem baixant i passem pel costat d'un gran cobert. La zona és pastura de bestiar de peu rodó. Seguim baixant per la pista. Hi ha filat elèctric a banda i banda. A uns set-cents metres passat el cobert trobem una bifurcació a la dreta i la seguim. Ens deixa en un camp. El voregem per l'esquerra fins la punta i baixem per un escarràs fins una pistota, que seguim avall fins un altre camp, que també voregem per l'esquerra per anar a trobar la continuació de la pistota. L'acabem de baixar i ens plantem en una altra pista. Allà ja lluquem l'enigmàtica i antiquíssima torra que s'aixeca damunt Sant Vicenç d'Aladernet. Per acostar-nos-hi passem un altre bailet.
Quedem astorats del que veiem. Sortosament hom assegurà amb materials moderns les estructures de les arcades, que potser ara ja s'haurien esfondrat. Tanmateix és una llàstima el resultat visual.
No es troba gaire informació del lloc. En l'inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya es diu que es distingeixen clarament dues construccions: una esglesia preromànica i una petita capella romànica. De la primera amb prou feines es pot endevinar l'aparell. La segona està encabida dins la torre de planta quadrada. Tanmateix no es diu res de la torre. (La Informació és extreta de la Viquipèdia). Fa cosa descobrir en un lloc tan perdut un testimoni del passat carregat d'història i enigma.

Ens trobem en una ampla zona que fou abandonada probablement quan la fil.loxera arrassà la vinya. A prop -però no el veiem- hi ha l'important mas de Candàliga, bressol de la nissaga del carismàtic bisbe Casaldàliga, traspassat no fa gaire.

Abandonem el lloc després de tancar el bailet tot agafant la pista que marxa cap el nord. Aviat entronca amb la que baixa del cobert i la seguim amunt uns dos-cents cinquanta metres (abans d'arribar a un clar amb un abeurador de vaques) Allí a la dreta localitzem un corriol que va a travessar la rasa del torrent de Sant Vicenç. A l'altre costat seguim un clar camí ara sense ús cap a la dreta. A uns tres-cents metres agafem una bifurcació a l'esquerra. El camí tomba una punta de carena, s'endinsa per anar a travessar el torrent del Solà i torna a agafar la direcció sud. Aquí el camí ens sorprèn, sembla empedrat talment una via romana. Això és dubtós, tanmateix es tracta d'un bell camí molt agradable de trepitjar, i a més s'endevina que fou important quan la contrada era habitada.
Arribem a unes feixes sense bosc i albirem l'antic -ara abandonat- mas El Solà (d'Aladernet, per diferenciar-lo d'altres que s'anomenen amb el mateix topònim). El camí revolta fort a l'esquerra i passa a fregar del mas. Hi podem constatar l'existència de tines i altres bells elements arquitectònics ja parcialment defenestrats.
Anem seguint la pista, que va a fer una altra giragonsa. Voregem el serrat de la Servera i l'antiga vinya del Solà. Arribem a una zona de cruïlles de pistes. Ja fa una estona que admirem a la dreta la piràmide de la Punta del Pla de Calaf. Agafem la pista que es dirigeix cap el nord i anem a entroncar amb el camí del serrat del Maurici, cap a la dreta. Aquest camí pista careneja el serrat del Maurici. A tres-cents metres deixem la pista per seguir un corriol que marxa paral·lel a aquesta però avança pel bosc aclarit de l'obaga i ho fa de pla. Anem a sortir a la pista, però tot seguit la tornem a deixar per fer un altre tram boscà, paral·lel, i que ens estalvia un ascens i un descens de la pista, com el tram anterior. Fem uns tres-cents cinquanta metres i trobem la bifurcació en pujada que en dos minuts ens obre a l'albir del mur de tramuntana del fortí del Serrat del Maurici, declarat BCIN.
Aquest fortí fou edificat el 1838, en la primera carlinada. S'hi instal·là una companyia del Batalló del Xúcar.
El fortí conforma un indret singular. Destaca el seu domini sobre la vall del Llobregat i la vila de Balsareny a sota mateix. Destaca tanmateix la visió de l'afamat castell de Balsareny. A tot el seu contorn hi ha una fossa per a dificultar l'atac. S'hi accedeix mitjançant un pontet per salvar el fossat.
Feta la visita reculem un poc per on hem arribat i emprenem el corriol que baixa del turó per l'esquena nordest. Quan s'ajunta amb la pista que puja de la carretera fem un marcat tomb a l'esquerra per emprendre un corriol que marxa de pla cap a ponent. Sobrepassem una tàpia de totxana, arribem a una pista que voreja un camp i l'agafem cap a l'esquerra. Avancem per aquesta agradable pista camí entre bosc. Travessem una pista i un camp a l'albir de la casa de Fucimanya. Enfilem el turó de la casa tot fent alguna agradable drecera. La voregem per sota a la seva dreta i baixem ara a creuar la carretera.
La seguim encara no dos-cents metres a l'esquerra fins a travessar el torrent de la Teuleria i trenquem a la dreta. Passem pel costat de la casa La Teuleria i ens enfilem fins l'indret on s'aixeca Sant Ramon de Sobirana de Ferrans i el mas homònim. És una bella ermita prou gran que fou rehabilitada fa poques dècades. Si esteu de sort i l'home de la casa hi és potser la podreu visitar.
Seguim aleshores per la pista que va a sortir per entre dues construccions, passem pel costat d'un gran cobert d'uralita antic i anem a sortir al quilòmetre 46, on hem iniciat la caminada.