Suria, torre de Salipota, font del Ferro, coll de Coaner, Creu de la Sala. Sant Mateu de Bages

Ruta per l’obaga de la serra de la Sala (obagues de Coaner) Sant Mateu de Bages/Suria.

Surt del mas Salipota, a Suria, passa per la torre de Salipota, es fica a les obagues de La Ribera, de can Serra i del Soler Nou, passant per la font del Ferro i la de la Crossa, fins el coll de Coaner, i torna pel camí carener; “les antenes”, la creu de la Sala i va a baixar el tram final per pista a Salipota.

Podem sortir del grup d’habitatges de Sant sebastià, carrer de la font del Ferro, o del carrer de Pompeu Fabra, i ens situarem a l’extrem SW del mas de Salipota. (Nosaltres hem deixat el cotxe en el segon revolt pujant pel carrer Pompeu Fabra)

Tenint el mas al darrera emprenem el corriol que s’enfila pel balç de cal Jover; sobrepassem el túnel de la C-55 i guanyem una paret rocosa que recorda la de les ignites de Fumanya. Allí a la paret, canviem de direcció i la seguim uns metres amunt per pujar un grauet. Un cop dalt seguim el corriol que es va enfilant fins la torre de Salipota. (si no volem fer el grauet, des de la paret continuem pel corriol fins que surt en un collet i des d’allí fem el canvi de direcció per pujar a la torre)
Torre de Salipota. Contemplem els dos murs que encara queden dempeus, amb les seves espitlleres i la malmesa fosa del que va ser una torre de telegrafia òptica, avui gairebé oblidada i deixada de la ma de déu per part del municipi. Refem el corriol ara de baixada i seguim enllaçant colladetes. Fem algun tram del PR fins la font del Ferro, que encara raja. Seguim per la frondositat fins la font de la Crossa, la deu de la qual no hem sapigut trobar. Continuem i quan sortim del clot atansem feixes i la casa enrunada de la Crossa, que ni tan sols figura en el mapa de l’ICGC. Allí travessem una pista per agafar el corriol evident que s’enfila a SW. Quan aquest camí fa un marcat tomb a l’esquerra, el deixem per un menys marcat corriol a la dreta, que anem seguint i atansa al cap de poc el damunt d’una esquena per on baixa un filat. Seguim uns cinquanta metres el filat amunt incloent un grau, i s’obre un camí ample a ma dreta. L’agafem i el seguim una bona estona. Creuarem un segon i un tercer filat. Arribem a una cruïlla de pistes. Per la que baixa, en quatre-cents metres seriem al Soler Nou, una gran casa ara abandonada i en semi ruïna. Nosaltres seguim amunt per la pista fins a trobar una nova pista, que agafem a l’esquerre, i guanyem el coll de Coaner. El creuem i un cop passat el pas canadenc agafem una poc dibuixada pista que marxa a l’esquerre, i un cop hem sobrepassat les antenes aviat es converteix en agradable i ombrívol corriol boscà. Hi haurà moments que podrem seguir pel mateix costat del filat, però el corriol marxa molt pocs metres pel costat nord de la carena. Si ens hi fixem podrem veure el tercer filat, i poc després trobarem la creu de la Sala.

Creu de la Sala. Es tracta d’una creu de terme parroquial en que el gran peu té tres cares. En una (la de migdia) hi diu Sant Mateu; en la de llevant hi ha la data 1900, i en la de tramuntana no hi he pogut llegir més enllà d’una E (Coaner?) Les divisions correspondrien a les jurisdiccions parroquials establertes en l’any 1900. La pedra és un triangle isòsceles en que el costat curt hi posa la data 1900. Damunt del roc que fa de peu encara hi ha fixada la base de la creu en la que hi ha llaurada una A.
Em sap greu dir que el dia 13 de juny del 2021 la creu ja no hi és. Havent-hi a terra el llit enfonsat entre la fullaraca amb la forma de la creu. Vaig estar passant pel lloc en diverses ocasions al llarg de l’any 2018 i alguna altra vegada a mitjans del 2019, i la creu hi era, a terra, trencada, però hi era. M’agradaria pensar que ha estat retirada per a refer-la, ja que d’interès artístic com per a treure’n un profit econòmic no en tenia gaire, a parer meu.
(sembla que posava: CREU DE TERME DEL BISBAT DE SOLSONA o simplement CREU DEL BISBAT DE SOLSONA. Sota el creuer es pot llegir la paraula CREU llaurada sobre la mateixa pedra vella que forma el creuer. Aquest presenta en el seu nus el que sembla una i grega i una ics. Damunt mateix del nus hi ha llaurada una creu de 8 rais. Després de CREU falta una part en que hi hauria les lletres BI (corresponents a la paraula BISBAT) La A de SOLSONA està en la base de la creu encara fixada al gros roc triangular que fa de peu. En el revers del tros de pedra que es veu a la foto a continuació del tros que diu OLSON, podria haver-hi les lletres que manquen (BI), tot i que crec que ho vaig mirar, i no. (Ara mateix no n’estic segur. Les fotos de la creu són del dia 29-3-2018) La creu estava trencada en sis trossos.

Seguim i en cinquanta metres trobem el segon filat. Seguim i trobem el tercer, on hi ha una gran fita. Continuem pel fil de la carena uns metres per camí desdibuixat i torcem a la dreta fins que trobem una pista i la seguim en la mateixa direcció (est) El corriol comença a baixar. Passem a tocar d’un camp, que deixem a la dreta. Poc a poc el corriol es va fent més dret avall fins que arribem a una cruïlla de pistes. La que es fica cap a l’esquerra i tot seguit tomba a dreta ens duria molt aviat a la font del Ferro. Si seguíssim la que marxa a l’esquerre una mica enrere ens duria a l’indret per on l’hem travessat a tocar de la casa de la Crossa. Nosaltres prenem el corriol que veiem davant mateix. Arribarem al corriol per on hem anat cap a la font del Ferro i el seguim en sentit contrari. Veurem el revolt encimentat de la pista, després un altre revolt de la pista, però seguim per on abans hem anat, i quan marxa el corriol a l’esquerre avall que ens duria a la paret de les “ignites” i al mas de Salipota, si volem variar una mica agafem el de la dreta que ens deixa a la pista i la seguim fins el punt on hem començat, tot revoltant ara el turó de la torre de Salipota. Si no, baixem pel fresc corriol del balç del Jover per on hem pujat.

La ruta transita en gran part per corriols de bosc, de manera que fins i tot podem fer-la a l’estiu sense haver de patir grans calorades. No he qualificat la ruta de fàcil -que ho és- perquè el desnivell total a salvar són 544 metres.