T4-E7 - Irún - Ategorrieta-Ulia, a prop Donosti - Camí del nord de Sant Jaume

Tram 4 - Etapa 7
Camí de Sant Jaume
Irun - Ategorrieta-Ulia, a prop Donosti
22,06 Km. +611 m
Avui he esmorzat a l'alberg amb la resta de pelegrins, després cadascú ha sortit al seu aire.
Jo he començat a caminar a les 7:45 primer per alguns carrers de la ciutat, però de seguida m'he endinsat per un camí rural en lleu ascens cap a la muntanya, de seguida m'he trobat amb una bifurcació i al camí assenyalat amb la fletxa hi havia un cartell de prohibit passar i el senyal de prohibit circular bicicletes, he interpretat que a peu es podia.
Es tracta d'un sender que envolta la llengua d'una llacuna, possiblement una zona natural d'especial protecció, hi havia molts joncs i ànecs després de creuar un pont passarel·la de fusta, he trobat la sortida per l'altra banda i he sortit de la zona protegida.
He continuat per pista en ascens progressiu fins a arribar al santuari de Guadalupe, on hi ha un mirador excepcional de la badia i la desembocadura del Bidasoa a Irún.
M'he endinsat en un bosc seguint una pista meravellosa, on no es permet la circulació de cap mena de vehicles.
Un camí dins d'un bosc essencialment de castanyers, després bedolls barrejats amb els castanyers i al final pins dispersos, fins i tot alguna alzina.
El camí era un mantell d'eriçons de castanyes i castanyes.
He parlat amb diverses persones, especialment amb l'Ivan, un jove que va viure a Sabadell durant tres anys, m'ha dit que és un plaer viure en aquest entorn, estava passejant amb dos bonics husky blancs.
El camí ha començat un fort descens per el bosc, verd i humit, ha amenaçat pluja tot el matí.
Al final del camí, el mar, la sortida de la badia de Pasaia, una visió increible, he caminat pel marge dret cap al centre per assolir la barcassa que creua a l'altra banda. Pel passeig he trobat a Pietro, pelegrí que vaig conèixer a Irún, hem seguit tots dos junts, la barcassa ens ha deixat al marge esquerre, per on en seguit caminant contemplant l'entorn de Pasaia cap a la sortida a mar obert, just abans d'arribar hi ha unes escales de pedra que en diversos trams ens ha pujat a més de 100 m.
Hem continuat per un corriol empedrat vorejant els penya-segats de la costa, després de tres km. hem arribat a la comunitat Dotze Tribus on passaré la resta del dia i la nit. Pietro a continuat cap a Donosti.
És un lloc cuidat i bonic, es respira pau, és una comunitat d'unes 40 persones, n'he parlat amb diverses, he saludat també alguns nens i nenes.
Tenen un forn i elaboren pa i altres productes que venen al mercat, fa més de trenta anys que viuen en comunitat.
Són molt amables i generosos, hi ha persones de diversos orígens.
He menjat amb l'Anav d'Israel i el Elionai i d'Euskadi, he rebut una molt bona acollida.
Tenen una altra casa a Orio, possiblement passaré per allà demà, no descarto parar-m'hi.
De moment res més, fins demà.
Una abraçada.
Salut!!!