Tagamanent (100 Cims). D'Aiguafreda (estació FFCC), al cim del Tagamanent (1058 m) pel GR-5 (Vallès Oriental)

Inci ruta. Estació FFCC St. Martí Centelles/Aiguafreda (415 m)

Es pot arribar a l'inici de la ruta tant en tren com en vehicle, hi ha aparcament públic i gratuït en la mateixa estació. L'estació disposa de servei de cafeteria.

Les Alzines, per la dreta (403 m)

***Si veniu en vehicle, recomano començar la ruta en aquest lloc on podem deixar el cotxe. > Un lloc recomanable per a esmorzar, dinar o sopar: "Restaurant les Alzines d'Avencó. 08591 Afores, s/n Aiguafreda El restaurant Les Alzines d'Avencó es troba situat al bell mig d'alzines centenàries, de grans espais naturals i de pous de glaç, i està especialitzat en calçots, embotits i carns a la brasa. Disposa de la terrassa a l'aire lliure més gran del Vallès." Web: https://guiacat.cat/restaurant/les-alzines-d-avenco-aiguafreda

Pou Gran de l'Avencó (410 m)

> Recomano fer-li un cop d'ull a aquest interessant article que explica de manera gràfica l'origen i ús d'aquests curiosos pous del gel. "Els tres Pous de Glaç de l’Avencó de Tagamanent. La riera d’Avencó és la separació natural dels Municipis de Tagamanent i d’Aiguafreda. Des de l’Edat Mitjana, les seves aigües van servir per al funcionament de molins, fargues i acumular gel als pous de glaç. L’Avencó és una de les valls més fredes del massís del Montseny, per tant, anava molt be per fer gel a prop de la riera." .../... Continueu llegint aquest interessant article en: https://fontsaigua.wordpress.com/2014/09/29/els-tres-pous-de-glac-de-lavenco-de-tagamanent/

Intersecció, per l'esquerra (485 m)

Intersecció, continuem recte (512 m)

Intersecció, continuem recte (566 m)

Sense foto. Estem en el Camí de Puig-Agut

Intersecció, per l'esquerra (664 m)

Panoràmica amb el Tagamanent de fons (670 m)

Masia de Puig-agut (673 m)

> Documentació: "EL MISTERI DE LA MASIA DE PUIG-AGUT. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA. .../... Puig-Agut és una masia enrunada de finals del segle XVIII que es troba en el camí tradicional per accedir al cim del Tagamanent des de la població d'Aiguafreda. Es conserva la part esquerra i part del mur de tancament del pati d'una planta de projecció rectangular. Trobem una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i de carreus ben escairats que donaria accés al pati, i de la qual només queden els brancals i algunes dovelles, que han estat marcades (segurament per preveure la seva extracció). La construcció és amb murs de paredat comú, amb grans pedres cantoneres que reforcen l'estructura. La teulada cobreix a una vessant sobre ràfec de teula girada. A la cantonada de la dreta s'ha d'assenyalar no hi ha cantoneres, sinó carreus més petits, alguns dels quals sobresurten el voladiu. Dins el pati es van deixar els orificis per a futures bigues de fusta que cobririen aquella zona. Les obertures exteriors, concretament dues finestres, presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats, i lleixa emmotllurada. Mentre que les obertures interiors (interior del pati) no tenen cap emmarcament , només la llinda de fusta ja que havien de quedar dins la casa. Per davant d'ella hi passa el sender de gran recorregut GR-5 i la popular Matagalls-Montserrat. Ens agradarà tenir noticia de fins quan es va viure a Puig-Agut a l’email coneixercatalunya@gmail.com Cuideu – allà on encara en quedi algun – als aborígens, son un autèntic tresor, a Catalunya s’ha fet tristíssimament realitat allò de ‘hostes vingueren, que de casa en tragueren’. PUBLICAT PER ANTONIOMORA.VERGES@BLOGGER.COM" Llegiu l'article sencer en: https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/01/el-misteri-de-la-masia-de-puig-agut.html

Intersecció, per l'esquerra (734 m)

Deixem la pista i continuem ara per l'esquerra. Un uns pocs metres girarem cap a la dreta i per la sendera

Intersecció, per l'esquerra (757 m)

Continuem per la sendera de l'esquerra (758 m)

Collet de Martí Farràs, per l'esquerra (888 m)

Arbre caigut en el camí (930 m)

Restes de la nevada en el camí (942 m)

Collet de Sant Martí (972 m)

Església Sant Martí de Tagamanent (979 m)

> Documentació: "Sant Martí de Tagamanent. Descripció: És una església en runes i tan sols resta un mur orientat de sud-est a nord-oest amb una arrencada d'absis pel sud-est. El mur fa 6x3 m d'alt, i és fragmentari. A 2m d'alçada té una filera de 7 forats quadrats per possible embigat. Collat a aquest mur arrenca un fragment de paret corba vers l'est, que era l'absis, i té 1,5 m de llargada. El mur té un forat -finestreta- que dona directament sobre el camí d'arribada. El gruix del mur és 90 a 95 cm i és fet amb carreus i pedres polides. Els fonaments de la resta de l'església estan coberts per la malesa.[1] Història: Sant Martí és una església esmentada el 1009, que havia de ser la parroquial en lloc de Santa Maria quan aquesta havia d'esdevenir monestir. En no ser-ho, Sant Martí va perdre la parroquialitat i quedà com a capella o ajuda de Santa Maria de Tagamanent. S'enrunà al segle xviii.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Tagamanent

Detall del camí, força costerut (1000 m)

Panorámica nord, Osona i Pirineu (1025 m)

Turó de Tagamanent (1058 m)

Santa Maria de Tagamanent (1050 m)

> Documentació: "Santa Maria de Tagamanent. Descripció: Edifici romànic del segle xii, orientat a l'oest. Compta amb una porta adovellada amb dues arquivoltes i columnes cilíndriques de base octogonal, coronades per uns collarets a manera de capitell. Rosetó a sobre. El campanar, de dos forats, s'erigeix segons l'eix vertical que configura la porta. Hi ha dues naus laterals d'època posterior, possiblement del gòtic, delimitades també a la línia de façana. La nau esquerra té una finestra, mentre el costat dreta en té tres. Volta apuntada, de tres trams i absis. A la dreta d'aquest hi ha la sagristia. Les quatre naus laterals són de creueria. L'edifici ha estat restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona (els treballs arqueològic duts a terme encara resten sense publicar). Al voltant hi ha restes d'edificis annexes i una porta que data del 1736.[1] Història: El lloc és esmentat per primer cop el 993, quan el comte Borrell li va cedir uns alous situats al Congost. L'església és citada el 1009. El 1098 el vescomte Folc II, que també era bisbe de Barcelona, la cedí a l'abat de Santa Fe de Concas per a fer-hi un priorat. No es va fer, i passà a Sant Pere de Casserres, que era propietat dels vescomtes de Cardona, una cessió confirmada pel bisbe de Vic el 1148.[1] Casserres va caure en decadència i la comunitat de Tagamanent no va tenir continuïtat, si és que mai es va arribar a establir.[2] La regiren fins al 1331 (entre 1148 i 1257 tenien amb seguretat la titularitat del capellà), essent parròquia, després de l'intent de passar la parroquialitat a la Sant Martí. A partir del segle xiv consta sempre com del bisbat de Vic.[1] Després del terratrèmol de Catalunya de 1448, l'edifici va ser reconstruït. Des del segle xvi figura com a parròquia. Al llarg del segle xvi es van fer algunes petites obres de manteniment de l'edifici i el van dotar d'alguns retaules nous. L'any 1578 es van iniciar un seguit de reformes que van durar fins al 1619 i que van representar una gran remodelació de l'edifici. Així s'hi van afegir dues naus laterals i la capella del Roser, es va eliminar el campanar d'espadanya i se'n va construir un de planta quadrada i se'n va refer la coberta. A partir de mitjan segle XVIII, tot i que s'havia construït la casa rectoral, l'església va entrar en un progressiu estat d'abandonament accentuat a l'inici del segle xix quan el lloc és definitivament abandonat.[3] Tingué com sufragània la de Santa Eugènia fins al 1878, però des del 1940 i fins a l'actualitat, és aquesta darrera la qui té la parroquianatge del terme.[1] Actualment el recinte ha estat restaurat en la seva totalitat per la Diputació de Barcelona, l'actual propietari. De la construcció romànica es conserva una part dels murs de la nau central coberta amb volta de canó seguit, apuntada, així com les restes de la Sala Comtal del Castell de Tagamanent." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Tagamanent

Santa Maria de Tagamanent, detalls (1056 m)

Dependències i sala d'exposicions (1056 m)

Panoràmica sud, vistes al mar (1053 m)

Roca del Cotxe (1033 m)

Sant Martí vist des del camí (977 m)

Intersecció, per l'esquerra (730 m)

Continuem per la sendera drecera de l'esquerra

Intersecció, continuem per la sendera (717 m)

Continuem recte per la sendera drecera

Intersecció, per la sendera de l'esquerra (653 m)

Intersecció, per la sendera de l'esquerra (435 m)

Final ruta. Estació FFCC i pàrquing (415 m)