Tagamanent (100 Cims). Ruta circular Figaró - Vallcàrquera - Pic Tagamanent (1056 m) - El Bellver - Figaró (Vallès Oriental)

Accés en cotxe. C17 - Figaró (312 m)

Pont i Molí de Valcàrquera (408 m)

Rectoria de Vallcàrquera. Aquí deixem el cotxe (474 m)

Camí de Can Coll (582 m)

Vista enrera Camí Can Coll (685 m)

Al fons podem veure el Parany (1153 m), el Serrat de l'Ollar (1119 m) i el Turó Monner (1107 m)

Arribant a Can Coll (825 m)

Masia de Can Coll (830 m)

Ens trobem en el Pla de Santa Maria

Collet de la Creu de Can Coll (848 m)

Cruïlla de camins. Continuem recte i un cop passat el camí de la dreta, seguirem per una sendera a la dreta per l'interior del bosc

La senyal ens indica el camí (850 m)

Cruïlla de senderes, seguirem per la dreta (856 m)

El camí es torna costerut i pedregós (870 m)

Boira en la zona d'Aiguafreda (896 m)

Vistes al Puiggraciós i la Cinglera de Bertí (1000 m)

Enllacem amb el camí tradicional (1015 m)

Estem prop de la Roca del Cotxe, a la dreta d'aquest punt

Detall de l'Esglèsia de Santa María de Tagamanent (1056 m)

> Documentació: "Santa Maria de Tagamanent és una església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situada al cim del Turó de Tagamanent dins del castell de Tagamanent. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció. Edifici romànic del segle XII, orientat a l'oest. Porta adovellada amb dues arquivoltes i columnes cilíndriques de base octogonal, coronades per uns collarets a manera de capitell. Rosetó a sobre. El campanar, de dos forats, s'erigeix segons l'eix vertical que configura la porta. Hi ha dues naus laterals d'època posterior, possiblement del gòtic, delimitades també a la línea de façana. La nau esquerra té una finestra, mentre el costat dreta en té tres. Volta apuntada, de tres trams i absis. A la dreta d'aquest hi ha la sagristia. Les quatre naus laterals són de creueria. L'edifici ha estat restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona (els treballs arqueològic duts a terme encara resten sense publicar). Al voltant hi ha restes d'edificis annexes i una porta que data del 1736.[1] Història. El lloc és esmentat per primer cop el 993, quan el comte Borrell li va cedir uns alous situats al Congost. L'església és citada el 1009. El 1098 el vescomte Folc II, que també era bisbe de Barcelona, la cedí a l'abat de Santa Fe de Concas per a fer-hi un priorat. No es va fer, i passà a Sant Pere de Casserres, que era propietat dels vescomtes de Cardona, una cessió confirmada pel bisbe de Vic el 1148.[1] Casserres va caure en decadència i la comunitat de Tagamanent no va tenir continuïtat, si és que mai es va arribar a establir.[2] La regiren fins al 1331 (entre 1148 i 1257 tenien amb seguretat la titularitat del capellà), essent parròquia, després de l'intent de passar la parroquialitat a la Sant Martí. A partir del s. XIV consta sempre com del bisbat de Vic.[1] Després del terratrèmol de Catalunya de 1448, l'edifici va ser reconstruït. Des del segle XVI figura com a parròquia. Al llarg del segle XVI es van fer algunes petites obres de manteniment de l'edifici i el van dotar d’alguns retaules nous. L'any 1578 es van iniciar un seguit de reformes que van durar fins al 1619 i que van representar una gran remodelació de l'edifici. Així s’hi van afegir dues naus laterals i la capella del Roser, es va eliminar el campanar d'espadanya i se'n va construir un de planta quadrada i se'n va refer la coberta. A partir de mitjan segle XVIII, tot i que s'havia construït la casa rectoral, l'església va entrar en un progressiu estat d'abandonament accentuat a l'inici del segle XIX quan el lloc és definitivament abandonat.[3] Tingué com a sufragània la de Santa Eugènia fins al 1878, i actualment aquesta darrera és la qui té la parroquialitat del terme (des de 1940).[1] Cap al 1940, la parroquialitat es va traslladar a la capella de Santa Eugènia del Congost. Va ser restaurada per la Diputació de Barcelona, que des de fa alguns anys n’és la propietària. De la construcció romànica es conserva una part dels murs de la nau central coberta amb volta de canó seguit, apuntada. Recentment s'han trobat les restes de la Sala Comtal del Castell de Tagamanent (any 2013). En l'actualitat la Diputació de Barcelona hi està treballant." Font: ViquipèdiA

Al fons el Port del Compte (1053 m)

Detall de l'Esglèsia de Santa María de Tagamanent (1053 m)

En procès de restauració. No es pot visitar els dies feiners per les obres, només festius i caps de setmana

Collet de Sant Marti (971 m)

Aquest és el camí tradicional de pujada al Tagamanent. Al costat trobareu un petit aparcament.

Seguim per aquest camí a la dreta de la carretera (972 m)

Estem en el Collet de Sant Marti

Vista enrera al Tagamanent (993 m)

Paller (1007 m)

Vista enrera al cami de pujada (1010 m)

Estem de cami a la Masia El Bellver

Masia el Bellver (1019 m)

El bufet de la Masia el Bellver (1019 m)

Restaurant només obert caps de setmana i festius. Cal fer reserva al tel. 937445082

Voltants de la Masia (1020 m)

Voltarem la depuradora per l'esquerra (1014 m)

Curiosa roca en forma d'obelisc (975 m)

A partir d'aquest punt anirem carenant el Serrat de les Sapines de Dat. Més endavant passarem pel Turó dels Corbs (929 m)

Cami en el Bosc de Bellver (655 m)

Deixem les senderes i seguim pel Camí de Can Boix (600 m)

Detall de la Riera de Vallcàrquera (590 m)

Cases del Sot (550 m)

Can Grau (545 m)

Can Puig (500 m)

Cruïlla de camins (480 m)

Hem començat la ruta per l'esquerra d'aquest cami i tornem per la dreta

Final ruta. Aparcament en la Rectoria de Vallcàrquera (475 m)