Talarn - Ermita del sant Crist del Calvari - Santa Engràcia - Coll de Roures - Ermita de sant Martí - Gurp - Talarn

L'excursió comença vora l'ajuntament de Talarn. Des d'allà eixim pel carrer del Raval i anem a buscar el safareig del poble i la font dels Caps. Després de deixar-los enrere, ens incorporem a la carretera de Talarn a Gurp i abandonem el nucli urbà de la localitat.

Comencem a guanyar altura a poc a poc amb aquesta via. No tardem en observar, a mà esquerra, l'ermita del sant Crist del Calvari. Per un caminet, ens desviem cap a aquesta banda i visitem el temple, que data del segle XVI.

En acabant, tornem a la carretera de Talarn a Gurp, tot i que per pocs metres. I és que, de seguida, a la dreta, arranca el camí de Talarn a Santa Engràcia, que serà el que trepitjarem en aquesta primera part de l'itinerari. L'agafem i, en cosa de cinc minuts, ens duu fins a la font Naix. Just després de passar-la, gira vers el nord-est i puja un poc. Immediatament, però, tomba cap al nord-oest.

Encara pugem un poc més per una senda còmoda, abans d'iniciar la baixada cap al barranc de Seròs, que hem de travessar. Així és que el camí de Talarn a Santa Engràcia comença a descendir en ziga-zaga, per a anar a buscar un pont que fa estona que veiem. A través d'ell, creuem el barranc de Seròs.

En passar-lo, continuem cap al nord-oest per la banda de baix de la costa Solana, sense guanyar massa altura. El camí és senzill i fàcil. A l'esquerra, a l'altra banda de barranc, observem un gran espadat mig solsit, dalt del qual s'hi situa l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials de l'exèrcit espanyol.

Poc després de travessar la llau de Gavarnau i fer cap a la falda de la costa Ampla, el camí de Talarn a Santa Engràcia, comença a pujar decididament cap al poble de Santa Engràcia. Ara el veiem, uns quants metres per damunt de nosaltres, arrapat a la part baixa de la roca coronada pel seu castell.

A mesura que pugem, perdem de vista Santa Engràcia. El camí ens dóna alguna treva, com ara quan travessem la llau de Ries. Més enllà d'aquestes excepcions, no deixem mai de pujar. Quan retrobem el contacte visual amb el poble, observem com el camí ens ha fet menar més cap a l'oest del compte, a fi d'evitar el clot del Pou.

Som ara al serrat de Redoneda i escometem un augment en el desnivell de la senda. Al remat, poc abans d'aplegar a Santa Engràcia, la pujada se suavitza. Fem cap al poble entre els dos nuclis que el formen. A l'esquerra queda el Raval. A la dreta, el centre històric de Santa Engràcia.

Cap a aquesta darrera banda tirem i no tardem en descobrir la colònia de gats que domina el carrer Major de la localitat. Malfien de la nostra presència i ens donen pas franc per a apropar-nos a l'església i al castell. Per a arribar a la fortalesa, que domina el poble, hem de passar per una roca on la saviesa popular ha volgut veure les petjades del diable.

Desfem els nostres passos per dins de Santa Engràcia i ens incorporem novament al camí de Santa Engràcia a Talarn, per on ja havíem vingut. Ara, però, seguirem cap a Gurp per una via que abans no havíem agafat. Mamprenem doncs el camí de Santa Engràcia a Gurp tot perdent altura a fi d'arribar al coll de Roures. Des d'ací, a 886 metres sobre el nivell de la mar, gaudim d'una bona vista de Gurp, i també podem veure l'ermita de sant Martí, que visitarem abans de fer cap a aquesta localitat.

Des del coll de Roures, encetem una nova baixada, més accentuada ara, pel solà de Dalt. Hem de travessar el barranc de Caramell, o dels Lleons, a peu pla. Ho fem al cap d'uns vint minuts des del coll de Roures. A l'altra banda, comencem a pujar vers Gurp, en direcció nord-oest.

No tardem en fer cap a un encreuament. No ho sembla però, a mà dreta, tenim el camí de Gurp a l'ermita de sant Martí. Els primers metres de recorregut ja ens donen a entendre que no és una via massa trepitjada. Ho confirmem un poc més enllà, quan no tenim més remei que seguir el rastre d'algun animal que ha mantingut obert un pas estret i d'un metre d'altura. Per damunt de nosaltres, la vegetació fa una mena d'arc.

D'aquella manera arribem a un bosquet. Com l'ermita de sant Martí ja és a prop, sabem que està vora el cingle del barranc i no veiem per on continua el camí, tirem pel dret cap al nord. En un minut, a una vintena de metres, observem el temple. Ens hi apropem.

L'ermita de sant Martí va ser construïda segurament al segle XI sobre una roca nua. Del temple, que és d'estil romànic i de reduïdes dimensions, hi destaca la porta, adovellada. Té absis.

En havent-lo visitat, provem sort de retrobar un camí principal tot seguint cap a l'oest. El pas tampoc és massa bo però, al remat, eixim al camí de Sapeira a Gurp. Aquesta via sí que està ben marcada i, novament, ens duu fins al camí de Santa Engràcia a Gurp en un parell de minuts.

No tardem en entrar al nucli urbà de Gurp pel Raval. Passem també per la font del poble i visitem l'església de sant Serni, vora el cementeri.

Després, ens incorporem a la carretera de Gurp a Talarn, que ja no abandonem fins a tornar al punt d'inici de la ruta. Amb aquesta via, que ens ofereix una gran panoràmica de Tremp i de la Conca a la qual dóna nom, passa per dins del recinte militar de l'acadèmia de suboficials. Així és que, durant un parell de quilòmetres, no tenim més remei que avançar entre tanques, edificis militars en bon estat, edificis militars abandonats i proclames castrenses gravades en monuments i cartells.

Ja hi som molt a prop de Talarn. En arribar-hi, fem un tomb pel poble i fiquem el punt i final a l'excursió.