Talteüll Molí del Cava Tossal del Mas de Nadal

Ruta circular des de Església de Sant Pere de Talteüll passant per:
- Mas d'Auró (2.9 km)
- Molí del Cava (3.5 km)
- Mirador de la Vall del riu Llobregos (4.3 km)
- Tossal del Mas de Nadal (5.4 km)

Aviso que no és una ruta planera, en el sentit de fàcil o còmode. Millor abstenir-se qui esperi trescar tothora per camins fressats.
Fer una ruta per La Segarra implica estar disposat a trepitjar si més no les vores dels conreus. Hi ha moltíssims camins, i molts han estat escapçats a favor dels conreus, de manera que queden camins d'accés als camps i poca cosa més. Molts antics corriols han quedan isolats entre un punt i un altre per l'efecte de noves artigues (obrir nous camps de conreu).
Tanmateix trescar per La Segarra és apassionant, sobretot a partir del moment en que els conreus llueixen el verd llampant, i els marges llueixen la florida dels ametllers i altres arbres menors i arbusts. No hem patit cap esbroncada; de fet tampoc hem trobat cap pagès. Hem tingut cura de només trepitjar -tan com hem pogut- l'esquifit voral dels conreus. Malgrat tot hi ha hagut certs moments que hem hagut de travessar pel mig, cercant -això si- els punts de menys impacte. És el minsu preu que el pagès ha de pagar per haver arrabassat els passos amb el tractor.

Descripció de la ruta:
Aparquem en una gran era que hi ha a l'altre costat del carrer davant del cementiri. Es té un bon domini visual des de Talteüll (*).
Ens dirigim cap a l'església de Sant Pere per admirar aquest tret singular -únic- que presenta: els seus dos absis, que es baden als nostres ulls; aquest és el fet inusual. En la simbologia cristiana tot és tres, també un, però dos, mai. Doncs aquí sí: dues naus i dos absis. Veiem altres elements interessants; dos forns, un pou, la ferma torre de l'antic castell, el dipòsit d'aigua en forma d'embut espigat, a Cal Bosch la placa commemorativa d'una efemèride (*)...
Visca Talteüll!
Tan sols per això val la pena començar una ruta a Talteüll.

Iniciem el descens cap a la carretera, i aquí ja li prenem el pols a la ruta. Fem uns cent-cinquanta metres per aquesta i trenquem a l'esquerra, fins el panell que resa Guixeres. Ens trobem en una zona on el guix o les gesses hi afloren, no debades existeix una ruta dita de Les Guixeres.
Seguim pista amunt. Arriba un moment que la deixem per agafar un corriol que marxa de biaix per la dreta. Arribem a un panell de fauna de la ruta del Molí del Cava. Tot seguit lluquem una banderola de la mateixa ruta (que no seguim). Continuem i atansem la Barraca del Goldo, amb un interior interessant.
Seguim i arribem al Mas d'Auró o Masdeuró, casa en runes. L'exterior presenta un conjunt de dues tines, una d'elles tapada. El conjunt queda dissimulat per la vegetació invasiva, tot i així s'endevinen els graons d'accés i la barca de buidat.

Continuem i arribem a la Peixera de Masdeuró. A la Segarra els tolls on l'aigua s'acumula en diuen peixeres. Podem admirar la resclosa. Passem el pont-passera sobre del Llobregós i atansem el Molí del Cava, que deixà de treballar fa més de cent anys. Un tros amunt podem endevinar per un mur de contenció mig amagat per la vegetació l'existència de la bassa d'alimentació del molí. Més amunt hi ha un altre edifici.
Retornem fins la cruïlla, deixant enrere el bell entorn de la peixera i agafem pista amunt. Fem poc més de dos-cents metres i abandonem aquesta pista que condueix al Mas Piquer. Canviem radicalment de direcció tot prenent el corriol ample que es desprén a ma esquerra, poc després tomba a la dreta i enfila recte amunt, atansa una pista i hi fem cinquanta metres. La tornem a deixar per agafar un corriol que marxa per la dreta, fa un tomb a l'esquerre i s'encara per anar a trobar un tros amunt la pista que hem deixat. (Si voleu continuar per la pista trobareu un panell mirador panoràmic, i continueu fins on el corriol travessa la pista)

La ruta a partir de la pista continua pel corriol, i ja encarem el llom de la serra del Tossal fins el seu punt culminant. És el Tossal del Mas de Nadal (aquest mas es troba en sentit invers al que seguim. És un gran mas habitat). Malgrat la seva discreta alçada el domini visual és prou extens. De fet és un vèrtex geodèsic (malmès) i un cent-cims.
Emprenem el descens, d'entrada cap a l'oest i tot seguit cap el sud. Aqui comença el segon tram especial de la ruta. No presenta dificultats per avançar, però cal vorejar tres conreus, seguir uns 80 metres per un camí, travessar un conreu i tot seguit avançar pel seu llindar dret. Així arribem fins el modern cobert del Mas de Les Mates. El voregem fins el seu davant, després entrem al pati del mas per una porta i sortim per l'altre cantó. Fins i tot han sembrat l'accés al mas i al cobert!

Seguim ara per la pista fins a depassar el Corral de Les Mates, caminem un recte i bell tram i al final deixem la pista. Aqui comença el darrer tram especial. Cal que per evitar complicacions innecessàries prenguem el llindar del camp de sota, no pas el de sobre. Fem uns cen-vint metres i travessem el camp per damunt del marge de pedra seca que el parteix. Girem a la dreta i seguim pel llindar. Sapigueu que en els mapes de la zona ara estem seguint un camí ample (el qual en direcció contrària va directament al corral que hem depassat. Si us hi heu fixat haureu vist que ara és tot conreu, no hi ha camí). A partir d'aquí seguim pel marge, més endavant el deixem per passar al marge del camp de sota, travessem una llenca boscosa, travessem un camp estret (uns quinze metres) i seguim pel seu marge un bon tros fins que el deixem per atansar aquell antic camí que dèiem...
Veiem un abeurador amb dipòsit de color blau i una cadena. D'aquest camí en dic "de l'abeller", ja entendreu perquè; però no patiu, ja que de rusc no n'hem vist cap.
Atansem la caseta ("de l'abeller") i a partir d'aquí seguim per la pista fins depassar el pou de Talteüll i la carretera.
Veiem la cua del Pitch&putt de BonArea i ja només ens queda seguir la còmode pista que puja per l'altre costat fent una ampla i llarga arcada i entrem a Talteüll pel seu extrem sud.

(*) Sobre l'etimologia del nom sembla que hi ha bastant acord en que prové de l'èuscar i significaria poble alt, poblat de dalt. De fet la situació en un punt elevat i l'existència d'una ferma torre d'un pretèrit castell seria conforme al nom.

(*)A l'enllaç següent hi trobareu una explicació sobre la placa vista i fotografiada a Talteüll d'un dels darrers de Filipines...

https://giliet.wordpress.com/tag/guissona/