TAMARIT: Camí de Ronda, Punta la Mora, Bosc de la Marquesa, Pedrera del Medol, Castell de Ferran, Riu Gaia, Castell Tamarit

Descripció del recorregut: Sortim de la Platja de la Mora, seguint el Camí de Ronda, que passa pel mig del càmping, entrem al Bosc de la Marquesa fins arribar a la Platja Llarga, tornem enrere, mes per l’interior del bosc, passem propers al Mas d’en Grimau i anem direcció a la Pedrera del Mèdol, pugem al mirador i seguim cap a la pedania de Ferran i arribem al proper Riu Gaia, que seguirem fins a la seva desembocadura, d’on continuem, ara per la platja fins al Castell de Tamarit, el voregem i de nou al Camí de Ronda i passant per una bonica zona de penya-segats tornem a la Platja de la Mora, on hem donat per acabada aquesta planera, bonica i molt turística passejada.

NOTA. Es un recorregut circular, força planer, vistos i molt turístic, que considero esta a l’abast de tothom i que a mes el podeu retallar o be fer-lo parcialment.

A continuació adjunto uns comentaris que he trobat i que fan referencia als llocs mes emblemàtics pels que transcorre la passejada.

BOSC DE LA MARQUESA: Te uns dos kilòmetres de llargada i està situat entre la Platja Llarga i la punta de la Mora, es un espai declarat d’interès natural, integrat dins un immens bosc de pi blanc, propietat d’una marquesa que mai no va voler vendre la propietat (fet que preservà aquest paratge únic, tal i com està, per les futures generacions). La costa al llarg de tot aquest espai és de roquissar i forma penya-segats, que en algun lloc tenen més de vint metres d'alçada, i cal destacar les dues platges que es recolzen entre ells, conegudes amb els noms de Calabeig i Calafonda (també coneguda com Waikiki). L'espai d'interés Natural del bosc de la Marquesa i de la punta de la Mora té una extensió d'unes 100 hectàrees de zona terrestre i unes 300 de zona marítima. A banda del seu alt valor paisatgístic natural, on es troben diverses espècies botàniques gairebé desaparegudes a la resta de Catalunya, també té gran interès cultural, ja que a la punta creueta trobem una antiga pedrera romana, que abastia Tarragona per construir muralles i monuments.

EL MÈDOL: La Pedrera del Mèdol és una gran foia de més de 200 metres de llargada i una amplada que va dels 10 als 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra en època romana. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra de 16 metres d’alçada que marca la cota original de la roca abans d’iniciar-se l'explotació. La pedra del Mèdol és d’un color groguenc daurat, i es molt fàcil de treballar. Es calcula que d'aquesta pedrera es van extreure un total de 50.000 m3 de pedra, amb la què es van construir un gran nombre dels edificis romans més importants de Tàrraco.

CASTELL DE FERRAN: Situat dins el terme municipal de Tarragona, a la pedania de Ferran, entre Tamarit i Altafulla. El seu origen es remunta al segle XI, quan era només una torre de vigilància dins el terme del castell de Tamarit. Aquesta torre està documentada d'ençà el 1197 fruit d'una donació testamentària en què Guillem de Granada deixa el castell de Ferran al seu nebot Berenguer de Castellet. Al llarg del segle XIV va estar sota el domini de l'església de Tarragona i va passar a les darreries del segle XVII, a mans del marquès de Tamarit. Actualment el castell és una construcció gòtico-renaixentista molt modificada, de propietat privada, de la que no es permet visitar-ne el seu l'interior.

DESEMBOCADURA DEL RIU GAIA: La desembocadura del riu Gaià és un petit espai d'unes 5 hectàrees corresponent al calaix del riu Gaià entre la via del ferrocarril i el mar. Està ubicat dins de l'antic terme de Tamarit, avui en dia agregat al municipi de Tarragona. L'espai presenta zones embassades i una desembocadura oberta en una platja sorrenca. La vegetació de l'espai està constituïda per diverses comunitats vegetals que ocupen ambdós costats de la llera del riu. El canyissar característic de les aigües dolces del litoral ocupa les vores fins arran de la platja de Tamarit. I pel que fa al tram del riu més allunyat del mar, hi ha un retall de bosc de ribera característic dels rius mediterranis, dominats per l'àlber, amb presència de freixes i oms. L'espai constitueix un refugi per a alguns elements faunístics i destaca com a zona de repòs i aturada d'ocells en les seves rutes de migració. S'ha detectat a l'espai la presència regular de 130 espècies de vertebrats de les 244 constatades en tota la conca del riu Gaià i s'ha detectat la presència de més de 80 espècies d'ocells diferents.

CASTELL DE TAMARIT: Documentat des del segle XI, conté elements defensius i de residència, amb presó, torres de mira i una església romànica. Aquesta església, de tres naus cobertes amb volta de mig punt i capçalera recta, constitueix un dels exemples més purs i primerencs d'arquitectura romànica del terme de Tarragona. Des 1681, el castell va ser propietat de l'arquebisbe de Tarragona i dels marquesos de Tamarit, fins que a principis del segle XX el va comprar un col•leccionista d'art americà, que el va fer restaurar. El poblat de pescadors que hi havia al voltant es va despoblar al segle XIX a causa de les febres palúdiques generades en els aiguamolls de la zona. Des de 1950 és un agregat de Tarragona.