Tamariu-Aigua Xelida-Escletxa la Roncadora- Cala d la Marquesa-Mirador de la cova de Gispert

Tots els camins de ronda tenen el seu encant. Aquest travessa zones molt feréstecs i de gran bellesa. Abans de continuar he de dir que és un camí amb escales que pugen i baixen, no és gens difícil però els caminants de la meva edat sabem que baixar escales no agrada als nostres genolls.
Deixem el cotxe en el carrer de la Riera, en aquesta època hi ha força lloc. Millor no aparcar en la zona propera a la platja, acostumen a multar.
Des de la platja de Tamariu cap al nord no es pot anar enganxat a la costa, de manera que al principi hem d'anar per l'interior, pujant una sèrie d'escales fins arribar a un punt que baixa al camí de ronda, que discorre a la vora del mar.
Des d'on hem deixat el cotxe girem de seguida cap a l'esquerra al carrer dels Pescadors, el final d'aquest carrer està tallat i comencen les primeres escales. Arribem a la part baixa del carrer del pont de Malespina i uns cent metres endavant girem a la dreta per unes altres escales que ens portaran a la part superior del mateix carrer, girem a l'esquerra. Uns dos-cents metres endavant noves escales a la dreta que ens portaran de pujada al carrer de l’Illa Negra. Caminem una estona per l’asfalt d’aquest carrer i després d’un revolt surten a la dreta un nou tram d’escales de baixada que porten al carrer de l’Illa Blanca, en acabar les escales girem a la dreta fins a un cul de sac del carrer d’on trobem unes escales a l'esquerra amb forta baixada, un passamà serveix d'ajuda. Al final d'aquestes escales girem a l'esquerra i ja estem en el camí de ronda pròpiament dit i ja no hi ha pèrdua.
He de dir que el camí passa per agulles espectaculars com les de sa Negra o dels Castellets, i estretes cales amb escales per accedir a l'aigua. Aquestes baixades són opcionals. Nosaltres hem baixat fins a la de sa Bassa i a la cala Gran d’Aigua Xelida per unes escales perfectes i realment ha valgut la pena. Espectacular no trobar ningú en aquestes zones que a l'estiu han de ser força concorregudes
En el recorregut es poden apreciar sovint els diferents colors de les roques, que van emergir en diferents erupcions volcàniques, i per tant tenen diferent composició.
Sortint d’Aigua Xelida hi trobem l’escletxa de la Roncadora. S'anomena així precisament pel gran salt d'aigua que es produeix els dies de temporal. I és que la cala compta amb una gran esquerda oberta al granit de 52 metres de llarg i una profunditat de 17 que connecta directament amb el nivell del mar. Quan aquest està rabiós, les onades piquen amb força contra les roques enfilant-se per l’esquerda i saltant en un núvol d’espuma i aigua com si d'un geiser es tractés. El més curiós, és que la força de l’aigua fa un estrany so, semblant a un ronc, que li ha valgut a la cala el nom de Roncadora.
Ara les escales s'han transformat en un corriol que passa per la cala de la Marquesa i posteriorment en forta pujada arriba al mirador d’Aigua Xelida.
A partir del mirador continuem novament per asfalt pel carrer de la Roncadora, i on acaba el carrer trobem l’indicador del mirador de la Cova d’en Gispert al qual s'accedeix per unes escales metàl·liques.
La tornada es pot fer pel mateix camí, nosaltres no teniem temps i hem tornat per l'interior, és més ràpid i molt més còmode. La ruta fins al mirador és comú al de pujada, una vegada a l’alçada del mirador continuem avall pel carrer de la Roncadora que després canvia de nom i es diu carrer de l’Aneto i posteriorment carrer de la Terra Alta. En sortir a l'avinguda de Josep Bou separades per setos, girem a l'esquerra i uns dos-cents metres endavant girem a la dreta de baixada pel Carrer d’Ullastres. Baixant trobem una cruïlla en forma de i grega agafarem a l’esquerra pel carrer del Pont de Malespina, on ja coincidim amb el camí de pujada. He detallat força aquesta ruta, però crec que seguint el trak no fa falta gaires indicacions.
Si fas la ruta valora si us plau.