Tamariu - Aigua Xelida - Ses Felugues - Aigua Blava - Fornells - Begur 2014-09-21 8:48

Tamariu - Aigua Xelida - Ses Felugues - Aigua Blava - Fornells - Begur 2014-09-21 8:48

Aquest matí esperàvem poder sortir a caminar de nou amb uns amics que feia temps que no ens retrobàvem. Havíem triat fer un tram de costa –tot i que la coneixen molt i molt bé, doncs són uns autèntics caminadors empedreïts– i així poder banyar-nos tranquil·lament a mig camí. Per tal de fer el màxim de costa havíem previst fer Tamariu-Begur sense retorn, i per tant abans havíem deixat un cotxe al punt d’arribada. Una manera de fer aquesta ruta circular és retornar pel GR92 directe de Begur a Tamariu, tot bàsicament és pista de baixada moderada i molt ràpid de fer. També havíem preparat diferents punts de sortida al llarg de la ruta, i finalment –per democràcia– s’ha decidit sortir una vegada pujat a dalt de la pujada-grimpada de Fornells, anar directes a Begur per asfalt i no arribar-nos al Far de Begur ni a Sa Tuna –next day–.

Hem estrenat el tram de camí de ronda que finalment han arranjat –i ens en felicitem, tot i que sempre hi passàvem, net o no. Ara faltaria acabar d'arranjar el petit tram que encara està sense accés, tot i que amb compte també hi hem passat–. La Font d’Aigua Xelida està totalment taponada, tot i que l’aigua rajava per tots cantons. L’agulla d’Aigua Xelida estava amb la seva senyera i Sa Roncadora feia tan sols un petit sorollet adormit. Hem vist Cala Marquesa, la Catedral, la Sagristia –que tant ens agrada anar-hi a banyar-nos a través del rec–. Hem anat al Mirador sobre mateix de la Cova d’en Gispert –recordem que tot i que sembli privat és públic! –. I a través d’algun corriol ja un xic perdut –i més perdut que estarà per tots quan hi construeixin en aquests solars– hem arribat al GR92 als peus de Ses Felugues. Alguns hem pujat fins dalt de les banderes de Ses Felugues i hem anat a veure les seves dues coves –abans ens pensàvem que eren fetes per la mà de l’home, ara molts pensem que son tafonis naturals–. Hem baixat pel dret fins Aigua Blava, on ens esperava la resta de l’expedició fent un bany de sol. Després que tots ens haguéssim banyat i menjat un petit mos hem continuat fins al Port d’Esclanyà i Fornells. Al final del port ens trobem amb aquests filons de pedra negra tipus basalt que fan una bandera amb quatre barres i que hem donat a anomenar “La Senyera” –realment curiosa aquesta formació–. Hem vist la Font de N’Estasia i cap a munt per la pujada del GR92 que fa una pendent tipus grimpada on els que ens costa pujar i deixem mig fetge. Aquest era el moment clau (a Son Ric) per decidir continuar 2-3 hores més o anar a casa a menjar ... ja us podeu imaginar la democràcia ha triat anar directament a casa i hem trencat a la dreta per arribar ràpidament a Begur, on feien sardanes i just abans del final hem pogut veure la Font de Baix que tenia un fort raig.

El temps ens ha respectat, i hem tingut llum i sol sense molestar. Una petita pluja ha arribat just en el moment que ja arribàvem. Una jornada familiar molt i molt agradable, amb una magnífica companyia, bona conversa i un generós intercanvi de pensaments i coneixements, gràcies!. Fins la propera (esperem que no passin 5 anys més per la propera ;-)

Salut i Cames!!