TAMARIU - SES FALUGUES - Cala Marquesa - Sa Roncadora

TAMARIU - Cala Marquesa - Sa Roncadora - Coves de Ses Falugues - cim de SES FALUGUES - mas Batllia. Circular d'Aventura't. (Terme municipal de Palafrugell i Begur. Comarca del Baix Empordà).

Avui m'ha costat molt caminar, reeixint l'ansietat de cavall de la nova vida. En record teu, papa 💙

🌊🌊🌊🌊

■ RECORREGUT:
Tamariu.
Punt d'informació turística. Parada bus.

PLATJA DELS LLIRIS. Trampolí.

BADIA DE TAMARIU ("bahia").
Platja de Tamariu fins escultura peix.

Cala Aiguadolça.

Pugem diversos trams d'escales de ciment, de pedra, de taulons (30+40+103).

Gir a la dreta (fletxa): més escales (58).

Nota: No trobarem marques de GR ni senyals, només una fletxa blanca. Després una altra fletxa a la dreta: 128 escales de taulons en baixada.

Seguim uns metres a la dreta pel carrer asfaltat i baixem més escales (97), ara de pedra molt dretes en direcció al mar, i que desemboquen al CAMÍ DE RONDA estret de sorra amb barana de fusta que va arran de mar.

Més escales i puja-baixes, murets de pedra... Algun tram en forta pujada com uns 60 graons de pedra seguits, tallats arran mar i altres tants puja-baixa similars. Constant trencacames!

ES CASTELLETS: 85 escales de pedra que baixen al mar (anar /tornar).

Veiem unes altres escales de taulons que també baixen al camí de ronda (obviem).

Piscina amb vistes al mar! Xalets arran mar.

CALA D'AIGUA XELIDA.
Continuem pel Camí de Ronda: 40 escales de pedra amunt.

Caminet amb baranes.
Rètol de l'Ajuntament de Palafrugell "Perill accés no protegit"

Punta d'es Banc (Platja d'en Gotes).

AGULLA D'AIGUA-XELIDA.

Cala Ventosa. Petita entrada de mar.

SA RONCADORA: cova marina, escletxa.

CALA MARQUESA (anar /tornar) baixada abrupte entre arrels, branques i sauló. La cala és petitona, entre dos penyasegats.

Després continuem en pujada per caminet balisat en groc. Escales, sauló i taulons de tren.

MIRADOR D'AIGUA XELIDA: fundat el 1975 per una família de Suïssa. Barana i banc per contemplar la mar.

Tram d'asfalt. Casa La Calma.

MIRADOR DE LA COVA D'EN GISPERT. Anar / tornar (5 min).

Trencall al bosc, en pujada. Terreny abrupte i relliscós, fins el Carrer Cova del Bisbe, on girem a l'esquerra (abandonem la ruta del Camí de Ronda, que seguiria a dreta, direcció a Pals).

Trencall a la dreta en pujada, deixem l'asfalt. El corrioll desemboca en una pista forestal de sorra en direcció N, amb un tram cimentat on està la Villa Aiguablava.

Cruïlla (pal indicador): Continuem recte amunt pel corriol. A la dreta aniririem al GR 92 Aiguablava 16' o Sa Tuna 3h28' o Begur 4h21' a la dreta / i a l'esquerra a Tamariu (36 min).

Vistes a l'especulació urbanística: es veuen grues construïnt cases, minant la muntanya.

Cirerers d'arboç

COVES DE SES FALUGUES. Trencall en baix 5mimn (anar/ tornar). Hi ha 6 covetes, probablement taffonis

SES FALUGUES
cim rocallós amb vistes al mar. Senyal de vèrtex geodèsic. Basses. Monticle de totxanes.

Baixada per lleixa de pedra.
Bosc (alzinar) zona conreu.
Camps d'oliveres

ALZINA DEL MAS LLORD i pou mas pedra camps. A/t. Senyal GR pista forestal pins.

CAMI VELL DE TAMARIU.
A la següent cruilla, girem a l'esquerra.

Trencall al bosc: abandonem el camí Vell de Tamariu. Bosc de pi i alguna alzina surera.

FONT DE MAS BATLLIA (seca) i taula rodona de pedra amb banc. Dipòsit de pedra amb finestra, per acumulació d'aigua, a la riera.

Després gran alzina surera al marge esquerre del camí (alcornoque)
Mas BATLLIA habitat: masia de pedra amb contraforts.

Caminet en davallada al costat del mur del mas. Falgueres al marge, paral.lels a la riera. Aquest corriol paral.lel a la riera desemb en pista forestal, on trobem les primeres cases i area aparcament gratuït de Tamariu.

Parc Teresa de Calcuta al carrer de la Riera de Tamariu.

Fi de la ruta.

💙 Sleep in peace when day is done, that's what I mean.

Adoro el brillo de tus ojos
Adoro la seda de tus manos
Adoro las cosas que me dices
Adoro la forma en que sonríes
Y el modo en que a veces me riñes
Y me muero por tenerte junto a mí
Cerca, muy cerca de mí, no separarme de ti...


🪵🪵🪵🪵🪵

Extret d'Espeleoindex.com:

■ SA RONCADORA
"Descripció Breu: Cova marina de 63 m. de recorregut a Palafrugell
Desnivell: 27 (m.)
Recorregut: 63 (m.)
Litologia: Granits
Comarca: Baix Empordà
Municipi: Palafrugell
Gran Unitat: Serralada Litoral
Unitat: Muntanyes de Begur

Es tracta d'una llarga esquerda de 46 metres que comunica la part alta del cingle amb el nivell del mar. La boca superior té 27 metres de llargada per una amplada màxima de 6 metres, és en forma d'embut i es va estrenyent a mesura que es davalla fins arribar a l'aigua on per alguns punts es fa impenetrable mentre que d'altres s'eixampla fins gairebé 2 metres. Del llavi inferior al nivell del mar hi han 17 metres. Entrant per la boca marina la fondària sota el nivell de l'agua assoleix els 12,5 metres i es troba una roca mare que barra el pas però és fàcilment superable tant si es remunta com passant sota l'aigua (la roca sols arriba a 1 metre de fondària), passada aquesta es poden avançar uns 13 metres, al principi estrets i eixamplant-se progressivament fins a 1,6 metres, aleshores s'estreny sobtadament fins a 20 centímetres que la fan impenetrable almenys a nivell de l'aigua. El cert és, que baixant el pou de 17 metres, la cova sembla continuar per sota l'aigua i amb més amplada que a la superfície, però no tenim notícies que s'hagi explorat.

Anant pel mar, un cop passada la Cala Ventosa i seguint el litoral cap a la Cala Marquesa, a 40 metres escassos després de la Cova de Cala Ventosa es troba sa Roncadora. Molt visible tant la boca marina com la superior.
Des de terra i situats a la urbanització Aigua Xelida, aquí hem de buscar un carrer sense sortida, que s’anomena Sa Roncadora, continuant per aquest carrer arribarem a una corba molt pronunciada, aquí deixarem el vehicle, continuarem per un corriol senyalitzat, Camí de Ronda, que ens portarà a Sa Roncadora. Cavitat de molta anomenada a la zona, citada a diferents guies de la Costa Brava. Membres de la SIS – CE Terrassa la van explorar i topografiar l'agost del 1986. El 2016, va ser objecte d'un nou treball per membres del GEB"

■ COVES DE SES FALUGUES
"Ínfimes concavitats al paratge de ses Falugues (Begur)

Coves nº 1 i 2
Quan arribem al primer turó hem de continuar pel petit coll que ens aproparà al segon turó. Abans de pujar agafarem un caminoi que baixa a la dreta que ens conduirà a las coves 1 i 2 ,que es troben a peu de la paret que mira al mar.
Aquestes dues cavitats de formes arrodonides obertes al granit, separades lateralment per un parell de metres, són les que es citen d’aquesta zona en les referències conegudes fins l'actualitat. Les mesures d’aquestes dues cavitats oscil·len entre els 3 m de llarg per 1,50 m d’ample i 1,80 m d’alt.

Coves nº 3 i 4
D’aquestes dues coves i de les dues següents, no és disposava de cap referència, van estar localitzades casualment per membres del GEB quan buscaven les coves 1 i 2.
Aquestes dues coves tenen unes dimensions més petites que les anteriors, 2,50 m de llarg, per 2 m d’amplada i 1,50 m d’alçada. També estan situades en paral·lel molt a prop una de l’altra.

Coves nº 5 i 6
Estan situades a la carena, al costat de l’esquerra del segon turó.
De nou ens trobem amb dues coves situades en paral·lel amb proporcions i algunes morfologies amb evidències tectòniques semblants a la 3 i 4, però amb el sostre més baix 2,50 m de llarg per 2 m d’amplada i 1 m d’alçada.
Municipi: Begur
Comarca: Baix Empordà
Unitat: Muntanyes de Begur
Recorregut: 3 metres

Des d'Aiguablava en direcció a Tamariu pel carrer de la cova del Bisbe, quasi arribant a la cruïlla amb els carrers de la cova d'en Gispert i el carrer Punta d'es Mut, hi trobem una edificació rodona de pedra, es tracta d'un transformador de llum on també hi han diversos contenidors de brossa, just davant hi surt un carrer cimentat amb una forta pujada que ens durà fins una cruïlla de camins situada al final de les cases, es tracta del Puig de Cala de Cabres. Seguirem el sender de la dreta que en uns 15 minuts ens portarà fins el Puig de Ses Falugues, als seus vessants i prop de la carena es troben les diverses covetes.

Història: Esmentades per l'historiador i polític begurenc Josep Pella i Forgas a la seva Historia del Ampurdan (1883), atribuint el seu origen a unes excavacions fetes pels fenicis.
Recollida per Font i Sagué en el seu Catàlech (1897) i posteriorment en la resta de catàlegs espeleològics de la comarca. Estudis recents (2011) fets conjuntament per les universitats de Girona i Barcelona, han determinat que el seu origen és del tot natural classificant-los com a tafoni. El 13 d'agost de 2016, membres del GE Badalona topografien aquestes dues cavitats, a la vegada que localitzen i topografien altres quatre petites coves properes a les ja conegudes. Al llarg del temps s'han creat llegendes i misteris al voltant d'aquestes petites cavitats."



Litologia: Granits