Tant si plou com si fa sol 2018 (SGertrudis - Es Broll - Corona - Puig Joan Andreu - Es Castellar - Penya Esbarrada) IBP 65

Santa Gertrudis

Poble

Camí

Pou de Gatzara

Es broll

Explicat a sa descripció general

Santa Agnès de Corona

Pueblo de Santa Inés

Avituallamiento

Recuperació de forces a n'és parking de Santa Agnès a càrrec des organitzadors

Puig d'en Joan Andreu

Punt geodèsic

Espectacular

Es pla, cap nono i sa punta des Vedrà i ja més en devant ses margalides

Forn de calç

Es Castellar

Punta des Castellar

1

Cruce que a l'esquerra aniria a n'és Pou de Corona i cap a la dreta seria direcció ses balandres, S'Illot i sa penya esbarrada

Baixada a ses balandres

Penya Esbarrada

El lloc va ser descobert fortuïtament, el novembre de 1976, per Ferran Bertazioli Riquer, que va comunicar al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera l’existència de les restes d’una construcció, aparentment antiga, a la finca de can Jordi. La prospecció arqueològica del lloc, on es varen trobar molts de fragments ceràmics fets a mà i les restes de les estructures en pedra, féu pensar que es podria tractar d’un poblat de l’edat del bronze. Dins del programa d’investigacions del Museu, es va dur a terme una primera campanya d’excavació dirigida pel director del Museu de Menorca, Lluís Plantalamor Massanet , amb la col·laboració de Jordi H. Fernández Gómez , director del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera i de l’arqueòloga anglesa Celia Topp . Les restes del jaciment estan situades a l’interior d’una franja boscosa, devora del penya-segat que constitueix sa penya Esbarrada, a 200 m sobre el nivell del mar, tot just front per front de les illes Margalides. Des d’aquest lloc hi ha una extraordinària visibilitat de la costa, des del cap d’Albarca i la punta de ses Torres al cap Negret i el cap Nonó. L’excavació ha posat al descobert les restes d’una construcció de planta rectangular feta amb blocs de pedra calcària irregulars més o menys grans, travats amb terra i pedres petites i compartimentada interiorment. Aquesta estructura es troba disposada longitudinalment i paral·lela a la línia de costa. A uns 200 m al nord de les restes excavades, tot just al tall del penya-segat, els despreniments han posat al descobert l’estructura del que podria ser un aljub excavat a la roca i referit internament que conserva a l’interior el seu rebliment. Encara que els resultats de l’excavació no han estat publicats i malgrat la troballa d’una moneda i alguns fragments de ceràmica púnica, les estructures i les restes materials descobertes a can Jordi poden correspondre a l’època medieval islàmica, si bé no es pot descartar qualsevol altra possibilitat fins que no finalitzi l’excavació i l’estudi del jaciment.

Penya esbarrada

Indret montuós del poble de Santa Agnès de Corona, situat davall sa Talaia de Corona, a ponent del cap Negret. La part de més a llevant d’aquesta elevació es coneix amb el nom del Bisbe.

Pou de Corona

Pou ben conservat situat a la dreta del camí que va del temple parroquial de Santa Agnès vers sa Talaia de Corona. Darrerament ha pres el nom de pou d’en Baló perquè la vella casa d’aquest nom es troba poc més amunt. Devora el pou es conserven restes de dues grans piques. La que té més a prop procedeix del pou de can Pep Vicent. A la placeta del pou se celebrava una gran festa amb ball pagès, el dia de Sant Joan.