Taradell a Puig l'Agulla i l'Enclusa

Excursió que sortint i acabant a Taradell fem camí cap al Mirador de la Trona , segueix fins el santuari de la Mare de Déu de Puig l'Agulla i ja de retorn a Taradell puja al Mirador de l'Enclusa, i les Cuines de Rocaguinarda i pel Pujol tornem al punt de sortida al centre de Taradell.

Llocs a destacar del recorregut

Església i campanar de Taradell
L'església de Sant Genís Taradell es troba al centre de la població. És un temple d'estil barroc que conserva el campanar romànic. L'església és d'una sola nau, amb vuit capelles laterals repartides en cada costat, les quals s'obren a la nau amb arcs de mig punt que descansen sobre impostes. Les de la capçalera són cobertes amb cúpula esfèrica amb finestres poligonals de mitja taronja. La nau és coberta amb volta de canó que descansa damunt impostes decorades amb volutes i finestres a l'arrencada de l'arc que donen llum a la nau. El presbiteri és ovalat i presenta portals rectangulars: un s'obre a la sagristia, mentre que l'altre mena a la capella fonda amb cúpula. Als peus hi ha el cor il·luminat per una gran rosassa amb calats de pedra i vitralls. La façana té el capcer triangular coronat per unes boles de pedra i les vessants de les capelles laterals són seguides per una forma sinuosa. El portal és d'arc carpanell inscrit dines un gran parament de pedra coronat per una fornícula amb imatge. Al damunt hi ha la gran rosassa i ambdós costats s'hi obren finestres amb el mateix arc que el portal. La façana conserva restes d'uns esgrafiats rogencs damunt blancs que emmarquen els elements de ressalt. Malgrat el deteriorament de la façana, l'estat de conservació és força bo.
Campanar
Campanar de torre de planta quadrada situat al nord-est de l'església parroquial, adossat a la capçalera. Consta de planta baixa i quatre pisos i és cobert a quatre vessants. Als murs de la planta baixa s'hi marquen lesenes llombardes, elements que segueixen als angles de tota la torre. Els pisos són marcats per arquets cecs i dents de serra. Al primer pis s'obre una finestra d'arc de mig punt a cada façana, al segon s'hi obren finestres geminades amb columna i capitell mensuliforme i al tercer i quart iguals però de tres arcades. Sota el ràfec de cada una de les façanes hi ha un gran rellotge esfèric. És construït amb gresos grisos amb algunes dents de serra i arquets de pedra semblants a l'església de Santa Eugènia. L'estat de conservació, malgrat la restauració, és bo.

Parc de la Font Gran
El parc de la Font Gran situat a la part baixa de la població i a la riba de la riera de Taradell, és un dels llocs més bonics que cal veure del poble.
Dóna nom al parc, la font que fou construïda el 1790, després de canalitzar el gran doll d'aigua que antigament brollava pels esqueis de les roques situades en aquest indret i que fou probablement l'origen i formació de la població, ja que abastia el poble, donava aigua als paraires i feia funcionar els molins.

La font, abans anomenada Font de Sant Genís, mostra set brocs de metall i un cap de lleó de pedra al centre.
Es gaudeix de calma, i fresca a l'estiu, en el recorregut pel parc, que dóna la volta i té com a referència el corpulent, alt i centenari plàtan Platanus hybrida, arbre catalogat per la Generalitat com a Arbre Monumental de Catalunya.

Santuari de Puig l'Agulla
Es tracta d'una capella amb una nau única orientada de llevant a ponent. La nau està dividida en quatre trams. Als peus hi ha el cor, al següent tram s'obren dues capelles laterals cobertes amb volta de canó, i al tercer tram s'obre una capella amb coberta de mitja esfera. Al centre de la nau hi ha una cúpula amb dues entrades de llum pels laterals. Al tram següent hi ha l'altar i unes escales que donen accés al cambril de la Verge, situada a sota d'un baldaquí. La imatge de la Verge de Puiglagulla és una rèplica del segle XX de la que hi havia. A la capella esquerra hi ha l'altar del Sant Crucifix, amb pintures del segle XX i el crucifix del segle XVIII com també el retaule de Sant Miquel dels Sants del segle XIX. A la capella dreta trobem un retaule de Sant Segimon del segle XVII, un retaule de Sant Ramón Nonat del segle XIX- XX.Exteriorment l'absis és peraltat i presenta decoracions d'estuc a l'arrencada de la volta. El portal és rectangular i està emmarcat per pedra picada i diverses decoracions, entre les quals hi ha una fornícula amb la Verge. A sobre hi ha un òcul amb vitralls. A la part esquerra de la façana (Nord-oest), s'eleva un campanar de torre amb quatre finestres d'arc de mig punt, resseguides per un trencaaigües. El ràfec és decorat i la teulada, a quatre vessants, és vidriada. L'estat de conservació és bo.

La portalada de l'ermita és un portal d'arc carpanell molt rebaixat amb porta de vidre i ferro forjat. El portal és emmarcat per una forma rectangular amb unes pilastres llises adossades al mateix marc. Al damunt hi ha un trencaaigües amb motllures damunt el qual descansen uns lleons d'embalum exempt i perfectament simètrics i a la paret hi ha dos baixos relleus encastats al mur, els quals presenten decoracions florals. Al centre de la llinda del portal s'hi obre una fornícula que abriga una imatge de la Verge, d'embalum rodó i feta en pedra blanca. Als extrems de l'emmarcament del portal hi ha dos escuts, el de l'esquerre està rodejat per unes formes soguejades i al mig hi ha dotze cercles que sobresurten. El de la dreta és d'estructura més complexa, presenta diversos registres però hi trobem també els elements característics d'aquest temple de la parròquia de Vila-lleons: els lleons.
Tots els elements esmentats són de pedra picada de color grisós, llevat dels lleons exempts que són de ceràmica vidriada de color marró.

Mirador de l'Enclusa
Amb 867m d'alçada, és el lloc més alt del terme de Taradell. El Turó de l'Enclusa es caracteritza per seu un altiplà encinglerat per tots cantons i per la gran senyera que hi oneja des de fa molt de temps. El seu nom es deu a la peculiar morfologia que té la pedra en aquest lloc, de tal manera que mirada de lluny recorda una enclusa, el bloc d'acer on els ferrers hi piquen el metall.

En el punt on es troba el vèrtex geodèsic hi havia hagut una antiga torre de vigilància que tenia com a funció avisar al Castell de Taradell de possibles perills, però de la qual actualment no en queda cap rastre. El Turó de l'Enclusa, és un dels miradors més privilegiats del terme amb unes vistes magnífiques sobre la Plana de Vic, el massís del Montseny, Les Guillaries, Pirineus com també es divisa el Castell i poble de Taradell.

Cuines d'en Rocaguinarda
Les Cuines d'en Roca Guinart, com popularment es coneix a Taradell, estan situades al mig de l'espadat o gran roquissar que delimita les Sitges i el bosc de Mansa. Són coves i balmes situades en una magnífica plataforma que forma com una balconada protegida i de difícil accés. Les coves pròpiament dites són tres cavitats, dues d'elles unides, que han estat excavades a la roca calcària, per algun antic corrent o filtració d'aigua.
Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros.

L'Alzina del Pujol
Dels 194 arbres monumentals que hi ha catalogats a Catalunya, a Taradell en tenim dos. L’Alzina Pluricentenària del Pujol (Quercus Ilex Subsp. Ilex) i el Plataner de la Font Gran (Platanus x hispanica).
A Catalunya és consideren arbres monumentals els exemplars que ja sigui per les mesures excepcionals dins de la seva espècie o be per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció segons els experts de la Generalitat.

La Creu dels Miquelets
Si aneu a la Masia del Pujol, just davant de l’alzina mil·lenària, hi veureu un turonet amb una creu al cap damunt. És la Creu dels miquelets que recorda el lloc on hi van ser morts i enterrats 99 miquelets.
El monument és un pedró de pedra de dos metres d’alçada coronat per una petita creu de ferro que porta la inscripció: “1822 Morts 99 MCs” que significa que l’any 1822 hi van morir 99 Miquelets.
Els Miquelets eren uns guerrers, voluntaris o mercenaris, que lluitaven a favor del govern liberal durant el Trienni Liberal (1820-1823). Els Miquelets eren enemics de la monarquia absolutista, al contrari de la majoria de la gent de l’època que majoritàriament n’era partidària. Segons sembla en aquesta zona hi va haver una gran batalla entre els dos bàndols que acabà amb la vida d’aquests 99 soldats.
Tot i així no tenim cap referència escrita d’aquest fet, només en queda el pedró i la llegenda popular.

Ermita de sant Quirze de Subiradells
Ermita que es troba dins el que fou l'alou de Subiradells en un principi devia ser una construcció pre-romànica segons ens consta per un document en que el noble Eldemar deixa l'any 989 per refer la capella.

L'edifici actual el manà construir Guillem de Tarradell l'any 1095 per ordre del bisbe de Vic, amo de Subiralles. El S.XIII tingué un sacerdot beneficiat i passà a la cura i patronat dels amos de la Madriguera.

Als S.XVII i XVIII fou mutilada i transformada. L'any 1936 fou profanada i es va tancar el culte, el qual fou restablert fins a l'any 1967 en què els propietaris del lloc en motiu de la urbanització "Miranda de la Plana" la varen restaurar i cedir a la parròquia.
Informació de Viquipèdia i Ajuntament de Taradell