TARADELL-CUINES D'EN ROCAGUINARDA-L'ENCLUSA-BAUMA DELS TRABUCAIRES-CASTELL DE TARADELL

Taradell-La Codina-Ermita de Sant Quirze de Subiradells-Font del Drac-Mirador de La Trona-Les Cuines o Coves d’en Rocaguinarda-Mirador Sobre Bauma-Miradors L’Enclusa-Turó de L’Enclusa-Cova dels Trabucaires-Pedra dels Trabucaires-Pedra del Pi Gros-Coll de Tradadell-Castell de Taradell-Pantà de Taradell-Taradell

Castell de Taradell
Conegut popularment per Castell de Can Boix, nom de la casa de pagès més propera a l'antiga fortificació, és un edifici medieval adaptat a la balma del turó sobre el que es va edificar.
Tenia una funció militar i de defensa. Va ser el centre d'un gran terme repartit en quatre municipis.

És documentat de l'any 893 i pertanyia inicialment a uns cavallers, els Taradell, que van donar nom al castell i del qual ha derivat la denominació de la població.

Ara es troba en estat ruïnós, però les ruïnes han estat consolidades i manté una estructura arquitectònica força ben conservada. Té una situació excepcional amb grans vistes a tot el seu redós i un entorn de balmes i sectors de gran bellesa.

Ermita de Sant Quirze de Subiradells
Aquesta petita capella la trobem a un extrem de la urbanització de la Miranda de la Plana o La Roca, envolta d'arbres i al costat d'una gran plaça.
És un edifici romànic molt senzill format per una nau, amb absis semicircular, el portal i un campanar d'espadanya. És documentada des del 989, fou refeta entorn del 1095 i restaurada el 1967. Sempre ha estat dedicada a Sant Quirze i Santa Julita i la presideix una valuosa imatge d'alabastre dels màrtirs Santa Julita i del seu fill Quirze, obra de l'escultor taradellenc Josep Ricart, feta l'any 1960.

Les Cuines o Coves d’en Rocaguinarda
La cavitat rep el nom perquè en ella es refugiava el famós bandoler Perot Rocaguinarda.
Les parets i els sostres fumats ens demostren que s’ha fet molt de foc al seu interior. Potser d’aquí vingui el curiós i inusual mot de “cuines”, que aquí s’utilitza com a sinònim de “forats” o de “coves”, termes que són d’ús general per als fenòmens espeleològics.
Per a situar-nos en el context històric de l’època en què les cuines varen ser utilitzades com amagatall i refugi de bandolers, no està de més fer un petit recordatori de la biografia del famós bandoler que dóna nom a la cavitat.

Perot Rocaguinarda
Va néixer a Oristà (Osona) l’any 1582. Cap el 1602 es dedicà al bandolerisme i va arribar a ser el cap d’una quadrilla de bandolers que va donar molts mals de cap a la comarca. Tant és així que el 1605 es creà a Vic una Santa Unió per a lluitar contra ella. Formava part d’aquesta Unió el taradellenc Joan Reig, que dirigia un grup de cent homes que tingué topades amb els bandolers. Fins i tot, en Joan Reig va ser ferit per en Rocaguinarda en una brega.

Rocaguinarda es posà a les ordres de Carles de Vilademany, senyor del terme i castell de Taradell, que era el Cap del partit dels nyerros de Vic, oposat al partit dels cadells o gent més acostada a les autoritats que manaven Espanya. Per aquesta raó, sempre que el perseguien, el terme de Taradell era el seu refugi i, certament, es feia fort al lloc de les esmentades Cuines, car dos documents diuen que es feia fonedís al bosc de Mansa, tot i no ser el lloc on vivia – doncs fou un bandoler que recorregué gran part del país – però era en aquest indret on es trobava segur.
Estant allà fou quan un any, quasi segur el 1609, per la fira de Sant Vicenç que es celebrava el 25 de gener, va baixar amb els seus bandolers a la plaça de Taradell on feien ballades a la vesprada. Els de Taradell, segurament els de la Unió, acomiadaren els músics però en Rocaguinarda els va fer tornar per la força i s’afegí a la festa amb els seus bandolers. És el que ara recorden a Taradell quan fan la festa d’en Tocason o Toca-sons.
El 1611, en Rocaguinarda va ser indultat pel Rei i va passar a formar part dels Terços Espanyols, assolint el grau de capità. Morí a Itàlia poc després del 1635.
En fi, Rocaguinarda fou un dels grans bandolers que recorden diferents pobles de l’entorn d’Oristà, amb festes i d’altres actes, com és el cas de Taradell, on recorden que Toca-sons va ser ferit de mort pel jove de Taradell, Montserrat Camprodon, el 1631, quan Rocaguinarda era capità del terç per Itàlia, calçat amb esperó d’or.

Bauma dels Trabucaires
La Bauma dels Trabucaires. Està amagada enmig del bosc i abans s'hi pujava per un pi esporgat. El Centre Excursionista de Taradell hi ha va posar aquesta escala ja fa temps per on s'hi pot accedir ara, amb molt de compte! .Aquets Trabucaires eran quadrilles de malfactors que malvivien després de la primera Guerra Carlina a base de segrestos i robaments i s'espavilaven continuament per buscar un lloc on menjar i on dormir.

Campanar de l’església de Sant Genís de Taradell
De l'antiga església, any 1706, en resta solament el magnífic campanar, el qual després de la guerra civil va ser restaurat sota la direcció de Puig i Cadafalch. Es troba reproduït al Poble Espanyol de Barcelona.