Taradell-Sant Quirze de Subiradells-Les Cuines o Coves de Rocaguinarda-Turó de l'Enclusa-Castell de Taradell-Pantà de Taradell
near Taradell, Catalunya (España)
Viewed 916 times, downloaded 51 times
Trail photos
Itinerary description
Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh.
Per fer aquesta ruta ens hem desplaçat fins a Taradell vila i municipi de la comarca d'Osona. Situada en la confluència de la Plana de Vic, amb el Montseny i Les Guilleries. Taradell es recorda per l’actiu moviment bandoler d'aquestes contrades i per això cada any se celebra la Festa d'en Toca-Sons, bandoler que, juntament amb Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, van córrer per les terres de la família Vilademany, senyors de Taradell.
Aparquem els cotxes al carrer President Macià (últimes cases de Taradell direcció Viladrau i amb aparcament suficient) i ens dirigim fins el camí de la Codina que atansem de seguida.
Passem davant del mas de la Codina, masia inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Construïda sobre la roca viva seguint els beis de la roca. Del mas, que ja existia abans del 1325 els seus habitants moriren durant la pesta negra del 1348 i passà a habitar-la un fadristern de la propera masia de la Llagostera de Dalt. El topònim "La Codina" vol dir roca llisa a flor de terra.
Seguim camí, travessant el Torrent de Santa Eugenia i arribant a la petita capella de Sant Quirze de Subiradells Aquesta petita capella la trobem a un extrem de la urbanització de la Miranda de la Plana o La Roca, envoltada d'arbres i al costat d'una gran plaça. És un edifici romànic molt senzill format per una nau, amb absis semicircular, el portal i un campanar d'espadanya. És documentada des del 989, fou refeta entorn del 1095 i restaurada el 1967. Sempre ha estat dedicada a Sant Quirze i Santa Julita i la presideix una valuosa imatge d'alabastre dels màrtirs Santa Julita i del seu fill Quirze, obra de l'escultor taradellenc Josep Ricart, feta l'any 1960.
Seguim camí pel llindar de la urbanització i al poc arribem al paratge de la font del Rabató (alguns l’hi diuen la font del drac). La font, situada dins una zona enjardinada a tocar del torrent de Santa Eugènia i a uns 200 metres a llevant de l'ermita romànica de Sant Quirze de Subiradells que ja hem visitat. De la font cal destacar el brollador, fet de ferro forjat que reprodueix la figura d'una mena de drac...(de aquí el nom), per la boca del qual brolla l'aigua i cau a un tronc buidat que fa de pica. Davant la nova font encara es conserva l'anterior, malgrat que no raja. Aquesta no desmereix; és un muret baix i transversal de pedra lligada, al mig del qual hi ha collat un broc de ferro per on brollava l'aigua que queia a un bassal de pedra a mig pam del terra. Damunt del muret, dues pedres de grans dimensions. L'entorn també és ideal per passar-hi una estona, ja sigui gaudint dels vells gronxadors o fent-hi un berenar o dinar a la taula i bancs de pedra. Un pontet de fusta harmonitza encara més l'espai.
Seguim camí, entre els límits de la urbanització i el torrent de Santa Eugènia, guiats per les marques de pintura blanques i grogues del Sender de Taradell PRC-42 i que ens acompanyaran quasi tot el camí. Camí que poc a poc va guanyant altura, arribant a les últimes cases de la urbanització. Caminem una estona pel darrer carrer urbanitzat i continuem per pista de terra i pedra fins el primer mirador encinglerat de la ruta.
Seguim una estona més, fins arribar a una cruïlla...esquerra, la Trona i Puig-l’agulla, recte, sender de Taradell PRC-42 que seguim. El corriol molt ombradís es va enfilant suaument fins arribar als miradors de la Trona on gaudim de unes esplèndides panoràmiques...fotos a dojo i continuem, deixant de moment les cingleres per caminar dins el bosc (Pal informatiu), fins arribar a les Cuines o Coves d'en Rocaguinarda. Per accedir-hi hi ha una petita desgrimpada fàcil, grau situat en una mena de replà.
Les Cuines d’en Rocaguinarda, com popularment coneixen els de Taradell a la gran balma, amb dos forats o coves que s’endinsen una pocs metres, una força alta i l’altra baixa i de poc fàcil ingrés, es troba al vessant de migdia de les Sitges del Bou, prop dels 800 metres d’altitud, formant part del vessant i gran cornisa, coronada de grossos penyals, que va de l’Enclusa a sobre el bosc de l’Aulet i fa de pantalla nord a la vall de Mansa.
Les parets i els sostres fumats ens demostren que s’ha fet molt de foc al seu interior. Potser d’aquí vingui el curiós i inusual mot de “cuines”, que aquí s’utilitza com a sinònim de “forats” o de “coves”, termes que són d’ús general per als fenòmens espeleològics. Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros.
A les “Cuines”, com no podia ser de una altra manera, fem una parada per esmorzar i tot seguit reprenem el camí per sota de la cinglera, sense camí marcat, fins que tornem a assolir el cim de la cinglera, la resseguim mentre contemplem les bones vistes que ens ofereix amb algun mirador desafiant que molts ens vàrem atrevir a fotografiar-nos.
Passem al costat d’una caseta de l'ADF i el vèrtex geodèsic de l’Enclusa...estem en el punt més alt de tota la ruta Amb 868 metres d’alçada aquest cim esdevé un dels miradors més privilegiats del terme de Taradell amb visions cap al castell, cap al poble, cap a la plana, cap a les Guilleries i cap al Montseny. El nom es deu a la forma que té la pedra en aquest lloc que mirada de lluny recorda la silueta d’una enclusa de ferrer. En el seu cim sempre hi oneja la senyera catalana. Sota la bandera i descobrim una placa dedicada a Mn. Joan Vilacís amb un fragment d’un poema seu sobre l’enclusa i el Castell.
Gegants de Pedra Viva
“Cimals del nostre terme! Gegants de pedra viva!
Titans que el pas dels segles el vostre zel abriva
Mirant-nos a la cara: l’ Enclusa i el Castell
Sou vida i sou guiatge del llibre de la història
forjada de proeses, amb rims d’amor i glòria.
Per fills que antany vivien al nostre Taradell”
Reculem uns quants metres i per baixar de l'Enclusa per un petit grau que necessitem de una petita desgrimpada. Seguim el corriol que passa per sota de l’Enclusa i baixa fins la collada de Mansa per un camí amb força pendent del qual hem de anar amb molta cura de no relliscar. Travessem la carretera de Viladrau (B-520) i pugem per una ampla pista fins el coll de Taradell. Ens desviem un xic del camí per observar el castell de Taradell des de la llunyania, tornat altre cop al camí. El sender passa pel mig de les Roques del Trabucaire, uns grans blocs i roques, que ens criden l'atenció per la seva grandària, i tot seguit arribem al Collet del Castell.
Ens arribem fins el castell de Taradell, també conegut com a Castell de Can Boix, de 803 m. d'altitud. El Castell apareix documentat des del 893, si contextualitzem, en època del comte Guifré el Pelós i la Reconquesta, concretament durant el capítol de reorganització territorial projectada per aquest comte per facilitar la defensa dels territoris conquerits. El castell era el cap administratiu de tot el terme de Taradell que en aquell moment anava des de les portes de Vic fins dalt del Matagalls. Es troba estratègicament bastit sobre una gran roca per dificultar-ne l'accés i amb una àmplia visió panoràmica de guaita. Avui és un bon destí excursionista que ens permet identificar moltes muntanyes, des del Port del Comte, fins al Canigó que apareix en la llunyania.
Tornem enrere fins el collet del Castell i caminem per un corriol molt fresat (esquerra), que baixa decididament fins els camps de can Mansa on girem sobtadament a la esquerra per transitar a ran dels camps ara destinats als cavalls amb tanques de pastors elèctrics delimitant les parcel·les. Seguim camí avall fins arribar al pantà de Taradell, petit embassament que recull les aigües del torrent de Mansa.
Seguim camí sota la Baga del Castell fins arribar a la carretera de Viladrau (B-520), caminem una estona per l’esquerra de la carretera fins apropar-nos a la primera casa de Taradell on tenim els cotxes aparcats, donant així finida la primera part de la sortida, ara ens arribem fins el restaurant La Masia de Taradell per fer el clàssic “dinar de germanor”...i tot petant la xarrada, donar per finalitzada aquesta impressionant sortida per les terres dels trabucaires.
Salut i bones caminades!!
Ruta feta amb els companys dels hh.
Per fer aquesta ruta ens hem desplaçat fins a Taradell vila i municipi de la comarca d'Osona. Situada en la confluència de la Plana de Vic, amb el Montseny i Les Guilleries. Taradell es recorda per l’actiu moviment bandoler d'aquestes contrades i per això cada any se celebra la Festa d'en Toca-Sons, bandoler que, juntament amb Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, van córrer per les terres de la família Vilademany, senyors de Taradell.
Aparquem els cotxes al carrer President Macià (últimes cases de Taradell direcció Viladrau i amb aparcament suficient) i ens dirigim fins el camí de la Codina que atansem de seguida.
Passem davant del mas de la Codina, masia inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Construïda sobre la roca viva seguint els beis de la roca. Del mas, que ja existia abans del 1325 els seus habitants moriren durant la pesta negra del 1348 i passà a habitar-la un fadristern de la propera masia de la Llagostera de Dalt. El topònim "La Codina" vol dir roca llisa a flor de terra.
Seguim camí, travessant el Torrent de Santa Eugenia i arribant a la petita capella de Sant Quirze de Subiradells Aquesta petita capella la trobem a un extrem de la urbanització de la Miranda de la Plana o La Roca, envoltada d'arbres i al costat d'una gran plaça. És un edifici romànic molt senzill format per una nau, amb absis semicircular, el portal i un campanar d'espadanya. És documentada des del 989, fou refeta entorn del 1095 i restaurada el 1967. Sempre ha estat dedicada a Sant Quirze i Santa Julita i la presideix una valuosa imatge d'alabastre dels màrtirs Santa Julita i del seu fill Quirze, obra de l'escultor taradellenc Josep Ricart, feta l'any 1960.
Seguim camí pel llindar de la urbanització i al poc arribem al paratge de la font del Rabató (alguns l’hi diuen la font del drac). La font, situada dins una zona enjardinada a tocar del torrent de Santa Eugènia i a uns 200 metres a llevant de l'ermita romànica de Sant Quirze de Subiradells que ja hem visitat. De la font cal destacar el brollador, fet de ferro forjat que reprodueix la figura d'una mena de drac...(de aquí el nom), per la boca del qual brolla l'aigua i cau a un tronc buidat que fa de pica. Davant la nova font encara es conserva l'anterior, malgrat que no raja. Aquesta no desmereix; és un muret baix i transversal de pedra lligada, al mig del qual hi ha collat un broc de ferro per on brollava l'aigua que queia a un bassal de pedra a mig pam del terra. Damunt del muret, dues pedres de grans dimensions. L'entorn també és ideal per passar-hi una estona, ja sigui gaudint dels vells gronxadors o fent-hi un berenar o dinar a la taula i bancs de pedra. Un pontet de fusta harmonitza encara més l'espai.
Seguim camí, entre els límits de la urbanització i el torrent de Santa Eugènia, guiats per les marques de pintura blanques i grogues del Sender de Taradell PRC-42 i que ens acompanyaran quasi tot el camí. Camí que poc a poc va guanyant altura, arribant a les últimes cases de la urbanització. Caminem una estona pel darrer carrer urbanitzat i continuem per pista de terra i pedra fins el primer mirador encinglerat de la ruta.
Seguim una estona més, fins arribar a una cruïlla...esquerra, la Trona i Puig-l’agulla, recte, sender de Taradell PRC-42 que seguim. El corriol molt ombradís es va enfilant suaument fins arribar als miradors de la Trona on gaudim de unes esplèndides panoràmiques...fotos a dojo i continuem, deixant de moment les cingleres per caminar dins el bosc (Pal informatiu), fins arribar a les Cuines o Coves d'en Rocaguinarda. Per accedir-hi hi ha una petita desgrimpada fàcil, grau situat en una mena de replà.
Les Cuines d’en Rocaguinarda, com popularment coneixen els de Taradell a la gran balma, amb dos forats o coves que s’endinsen una pocs metres, una força alta i l’altra baixa i de poc fàcil ingrés, es troba al vessant de migdia de les Sitges del Bou, prop dels 800 metres d’altitud, formant part del vessant i gran cornisa, coronada de grossos penyals, que va de l’Enclusa a sobre el bosc de l’Aulet i fa de pantalla nord a la vall de Mansa.
Les parets i els sostres fumats ens demostren que s’ha fet molt de foc al seu interior. Potser d’aquí vingui el curiós i inusual mot de “cuines”, que aquí s’utilitza com a sinònim de “forats” o de “coves”, termes que són d’ús general per als fenòmens espeleològics. Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros.
A les “Cuines”, com no podia ser de una altra manera, fem una parada per esmorzar i tot seguit reprenem el camí per sota de la cinglera, sense camí marcat, fins que tornem a assolir el cim de la cinglera, la resseguim mentre contemplem les bones vistes que ens ofereix amb algun mirador desafiant que molts ens vàrem atrevir a fotografiar-nos.
Passem al costat d’una caseta de l'ADF i el vèrtex geodèsic de l’Enclusa...estem en el punt més alt de tota la ruta Amb 868 metres d’alçada aquest cim esdevé un dels miradors més privilegiats del terme de Taradell amb visions cap al castell, cap al poble, cap a la plana, cap a les Guilleries i cap al Montseny. El nom es deu a la forma que té la pedra en aquest lloc que mirada de lluny recorda la silueta d’una enclusa de ferrer. En el seu cim sempre hi oneja la senyera catalana. Sota la bandera i descobrim una placa dedicada a Mn. Joan Vilacís amb un fragment d’un poema seu sobre l’enclusa i el Castell.
Gegants de Pedra Viva
“Cimals del nostre terme! Gegants de pedra viva!
Titans que el pas dels segles el vostre zel abriva
Mirant-nos a la cara: l’ Enclusa i el Castell
Sou vida i sou guiatge del llibre de la història
forjada de proeses, amb rims d’amor i glòria.
Per fills que antany vivien al nostre Taradell”
Reculem uns quants metres i per baixar de l'Enclusa per un petit grau que necessitem de una petita desgrimpada. Seguim el corriol que passa per sota de l’Enclusa i baixa fins la collada de Mansa per un camí amb força pendent del qual hem de anar amb molta cura de no relliscar. Travessem la carretera de Viladrau (B-520) i pugem per una ampla pista fins el coll de Taradell. Ens desviem un xic del camí per observar el castell de Taradell des de la llunyania, tornat altre cop al camí. El sender passa pel mig de les Roques del Trabucaire, uns grans blocs i roques, que ens criden l'atenció per la seva grandària, i tot seguit arribem al Collet del Castell.
Ens arribem fins el castell de Taradell, també conegut com a Castell de Can Boix, de 803 m. d'altitud. El Castell apareix documentat des del 893, si contextualitzem, en època del comte Guifré el Pelós i la Reconquesta, concretament durant el capítol de reorganització territorial projectada per aquest comte per facilitar la defensa dels territoris conquerits. El castell era el cap administratiu de tot el terme de Taradell que en aquell moment anava des de les portes de Vic fins dalt del Matagalls. Es troba estratègicament bastit sobre una gran roca per dificultar-ne l'accés i amb una àmplia visió panoràmica de guaita. Avui és un bon destí excursionista que ens permet identificar moltes muntanyes, des del Port del Comte, fins al Canigó que apareix en la llunyania.
Tornem enrere fins el collet del Castell i caminem per un corriol molt fresat (esquerra), que baixa decididament fins els camps de can Mansa on girem sobtadament a la esquerra per transitar a ran dels camps ara destinats als cavalls amb tanques de pastors elèctrics delimitant les parcel·les. Seguim camí avall fins arribar al pantà de Taradell, petit embassament que recull les aigües del torrent de Mansa.
Seguim camí sota la Baga del Castell fins arribar a la carretera de Viladrau (B-520), caminem una estona per l’esquerra de la carretera fins apropar-nos a la primera casa de Taradell on tenim els cotxes aparcats, donant així finida la primera part de la sortida, ara ens arribem fins el restaurant La Masia de Taradell per fer el clàssic “dinar de germanor”...i tot petant la xarrada, donar per finalitzada aquesta impressionant sortida per les terres dels trabucaires.
Salut i bones caminades!!
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments