Taradell- Seva, Taradell.

Ruta que s'inicia a la Plaça del Everest de Taradell, passa per la tomba dels Sequers de Gesala, el pont i molí del Sors, el riu Gurri, els Sors, Can Vives, Can Talaia i retorn al pun d'inici.
No te cap mena de dificultat i el desnivell no arriba als 300 mts.

L'any 1985 Taradell va tocar el sostre del món gràcies a l'expedició catalana que van portar el banderí del Centre Excursionista de Taradell a l'Everest. L'expedició l'encapçalava Conrad Blanch, una persona molt vinculada amb Taradell. Com a homenatge a les persones que formaven part d'aquesta expedició es va aixecar un monument commemoratiu a la plaça de l'Everest.

L'escultor Josep Ricart i Maimir, novament amb la col·laboració del contractista Joan Coll van ser els encarregats de portar-lo a terme. El monument, que es va inaugurar el 16 de novembre de 1985, està format per 15 pedres extretes del Serrat del Ferriol, zona propera a Goitallops.

Catorze d'elles representen cada un dels expedicionaris i l'altra són els xerpes que van ajudar a l'expedició en l'ascens. Les pedres estan col·locades en forma de pinya i, simbolitzen l'ajut necessari per portar endavant una ascensió d'aquestes característiques. L'espai buit entre les pedres forma la silueta de l'home suportant la càrrega de les pedres, símbol de l'esforç.

La pedra que corona el monument porta esculpides les quatre barres símbol de la bandera i triomf de l'expedició. Completen el monument l'escut de Taradell, el del Centre Excursionista i la inscripció: “Taradell, a l'expedició catalana a l'Everest. 1985”. També hi ha una placa amb el nom dels catorze expedicionaris i els xerpes.

Dolmen-Tomba dels Sequers de Gasala.
Sepultura o tomba col·lectiva, descoberta pel taradellenc Ramon Vall, que data d'entre el 2200 i el 1500 a.C., acord amb les restes òssies i ceràmiques que s'hi van trobar l'any 1965, i es van guardar al Museu Episcopal de Vic. És la tomba millor conservada de les trobades al terme municipal de Taradell; la llosa superior mesura 1,80m de llargada per 1m d'amplada, i és suportada per unes lloses laterals que l'aixequen de terra uns 50 cm. Actualment és troba en força bon estat de conservació gràcies als treballs de reconstrucció finalitzats el 1981 pel Centre Excursionista de Taradell.

El riu Gurri és un afluent per la dreta del riu Ter.

Neix a Seva, a tocar del límit provincial de Barcelona i Girona, als vessants del Matagalls, i baixa cap a la plana de Vic, on travessa els termes municipals de Taradell, Malla, i Vic, on rep el seu afluent més important, el Mèder. Segueix el seu curs travessant el terme de Gurb, i aboca les aigües a Roda de Ter.

El seu nom podria ser originari del mot íber «gorri», vermell, atès el color vermellós que tenen les seves aigües en bona part del traçat.

Destaquen al seu curs alt les runes del molí del Sors, i el pont del Sors, també conegut com a «Pont d'en Gatus», per haver estat durant molt temps l'allotjament d'un rodamon que sempre anava envoltat de gats. A l'alçada de Vic es troba un altre pont destacable, el del Bruguer.

Des del 2012, entre Roda de Ter i Vic hi ha un eix senderista i ciclable.

Pont del Molí de Sors.
És un pont que travessa el riu Gurri per l’antic camí ral de Taradell a Seva. Té dos ulls de desigual amplada, el gran sobre el llit del riu, normalment sec, i el segon més enfilat i petit. És una obra del segle XVI o, segons Antoni Pladevall, del XVII.

El sobrenom de Pont d'en Gatus li ve donat perquè, pels volts dels anys 40, hi va anar a viure un home desconegut -un tal Agustí- que sempre tenia una colla de gats al seu voltant. Va instal·lar-se sota l'arc petit i hi va viure fins a la seva mort.

Molí de Sors.
Edifici civil. Antic molí situat al marge dret del Gurri. Està molt enrunat, conserva la bassa amb uns 10m de profunditat, els murs són amples i alts amb algunes parts de pedra molt ben treballada. A la part de llevant hi ha les antigues parets mestres del molí, que era de planta quadrada amb planta i pis, cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana situada a llevant. A ponent presenta un portal amb un gran contrafort a cada banda i més enllà hi ha un gran mur on es veu el pas de sortida de l'aigua del carcabà. Uns 50m. més amunt del pont, aprofitant un saltant natural hi ha l'antic mur de contenció de la resclosa parcialment enrunat. Sembla que antigament tenia 3m d'alçada. Al marge dret hi continua l'antiga construcció, parcialment destruïda.

Mas Sors o Sorts i la Font dels Sors.
L'origen del mas, mas dels Horts toponímicament escrit amb la forma de Sorts, es remunta al segle XIII i i tres segles després es va reedificar o ampliar com ho revela un finestral gòtic d'arc conopial encara existent. Al XIX s’incorpora un altre finestral del segle XIII procedent de la població i un altre de gòtic de la mateixa procedència. Són característiques les torres octogonal, neoromàniques, de poca alçada, que protegeixen la façana nova a la part de ponent, construïdes el 1878.

Aquí hi ha la famosa Font dels Sorts, que fou sempre la principal deu d’aigua on acudia la gent de la població a través del centenari pas i carrer de la Font. Aquesta font té ara dues canelles, un escut de la família Casanova-Sorts i l’escrit “Reedificada en lo any 1755”. Un gran dipòsit o bassa, arranjat el 1891, recull l'aigua sobrant que serveix pel regadiu del jardí i horts del mas. És molt provable que la font sigui la que va fer que s'edifiqués el mas enmig d'horts, d’on va prendre el nom.

Can Vives.
Senyorial casa amb un jardí amb arbres monumentals que data del 1907.

Can Talaia.
Can Talaia és una masia del segle XVIII que ha estat notablement reformada per habilitar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat en el frontis d'arc pla de pedra carejada. La resta de finestres de la façana són amb llinda de fusta de factura moderna, excepte un gran pòrtic d'arc rebaixat que s'obre en un extrem del pis. A la façana lateral les finestres també són amb llinda de fusta i al pis hi ha una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc rebaixat ceràmic. A l'altra façana lateral i part de la posterior s'hi adossa un cos annex. L'interior és fet de nou. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.
Hi ha a l'entrada un parell de curioses escultures de fusta.

l'Esquís.
difici civil. Masia de planta força quadrada (15 x 15 m), coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia. Està construïda sobre el desnivell i per tramuntana s'accedeix directament al primer pis. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana presenta un portal rectangular amb una llinda datada, una finestra i una espiera. A llevant s'hi adossa un porxo a nivell del primer pis. A l'angle sud-oest hi ha un petit contrafort. Al primer pis hi ha dues finestres amb l'ampit motllurat, portal d'accés al primer pis dels porxos i desguàs de pedra. Al segon hi ha tres finestres repartides simètricament. A ponent, tres finestres a la planta i tres al primer pis amb ampits motllurats, i dues al segon. A tramuntana hi ha una finestra conopial. A llevant hi ha diverses obertures i un porxo adossat. A les quatre façanes els ràfecs són de teules. Actualment hi ha un restaurant.