Taradell, St. Quirze de Subiradells, cuines d'en Rocaguinarda, l'Enclusa, Puiggrifó, castell i pantà de Taradell, Sta. Llúcia

Avui ens espera una ruta coneguda amb el nom de cingles de bandolers, a Taradell.
Sortim del pàrquing “espai 1 d’octubre”, gratuït i amb 118 places d’aparcament. Passem per l’església de Sant Genís, la torre de Don Carles, el parc de la Font Gran i sortim del nucli urbà pel carrer del camí de la Codina. Al final d’aquest carrer, que no té sortida per a vehicles, deixem asfalt i ens dirigim cap a la Creu dels Miquelets. El web https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-miquelets ens en diu el següent: “Creu commemorativa situada en un petit serrat davant la masia del Pujol. És una creu grega metàl·lica, que està fixada en un pilar quadrangular de pedra, amb coronament semicircular. També es coneix com la Creu de la guerra dels Carlins o la Creu del Pujol”. Ben a prop hi ha la font del Pujol i l’alzina pluricentenària del Pujol, arbre declarat com a monumental per la Generalitat de Catalunya el 1988. I també el Pujol, una gran masia d’origen medieval que es va consolidar al segle XVII i que es va anar remodelant i ampliant al llarg dels segles fins a assolir l’aspecte actual.
Continuem, passant pel costat de la bassa de la masia del Pujol, cap a Sant Quirze de Subiradells, una bonica ermita documentada des del 989, refeta al 1095, restaurada el 1967 i en perfecte estat de conservació.
Continuem ara entre una zona urbanitzada i el torrent de Santa Eugènia, resseguint el torrent, fins a trobar les primeres cingleres. De mica en mica anem guanyant altura sense pendents pronunciats però amb pujada constant cap als cingles orientats a l’est, al mirador de la Trona, des d’on tenim molt bones vistes. Trenquem ara a la dreta cap als cingles orientats a l’oest per visitar les cuines d’en Rocaguinarda, antic refugi del bandoler Perot Rocaguinarda. Són unes petites coves i baumes on, per accedir-hi hem de fer una petita desgrimpada sense massa dificultat. Cal dir, però, que la baixada a les coves és opcional. Grimpem de nou fins dalt del cingle i ara l’anem seguint fins a trobar el corriol.
Ens trobem en aquest moment en un curiós altiplà en forma de llengua flanquejada a banda i banda per espadats, alguns de vertigen, que culmina al punt més alt de la ruta i també del municipi de Taradell, el cim de l’Enclusa. Un vèrtex geodèsic en dona fe. Una mica més endavant la llengua s’aprima fins a formar un balcó rocós presidit per una senyera des del qual les vistes són enca més espectaculars.
Per sortir de l’Enclusa i continuar la ruta hem de recular uns metres i fer, ara sí o sí, una altra desgrimpada d’uns 7 o 8 metres, potser la més compromesa i no apta per a persones amb vertigen, per la cinglera del costat est. No representa una dificultat extrema però sí que hem d’anar molt amb compte on posem les mans i els peus per assegurar la baixada.
Feta la desgrimpada, la ruta ja no presenta cap més dificultat destacable. Seguim per corriol en baixada fins al coll de Mansa. Aquí travessem la carretera B-250 i continuem per pista cap al Puiggrifó. Fem una petita aproximació al cim per un corriol, però la vegetació impedeix una gran vista, si bé no la priva del tot. Tornem a la pista i ens dirigim cap al mirador de les
Roques Trabucaires, una altre penya-segat, aquest a peu de pista i amb molta més visibilitat que el mateix cim del puig.
El proper objectiu és el castell de Taradell, conegut també com a castell d’en Boix, i per arribar-hi agafem un corriol que passa pel costat d’unes formacions rocoses impressionants amb balmes espectaculars, que no deixa indiferent. Acabada la zona de les baumes, fem una anada-tornada al castell, una autèntica talaia amb vistes a 360º. Actualment només en queden les restes de quatre parets però paga la pena arribar-hi per la vista que ofereix. El web https://www.taradell.cat/descobreix/que-visitar/llocs-dinteres-100/castell-de-taradell- 100.html ens en diu això: “El Castell de Taradell apareix documentat des del 893, si contextualitzem, en època del comte Guifré el Pelós i la Reconquesta, concretament durant el capítol de reorganització territorial projectada per aquest comte per facilitar la defensa dels territoris conquerits. El castell era el cap administratiu de tot el terme de Taradell, que en aquell moment anava des de les portes de Vic fins dalt del Matagalls. Es troba estratègicament bastit sobre una gran roca per dificultar-ne l'accés i amb una àmplia visió panoràmica de guaita”.
Visitades les restes del castell, comencem la baixada, travessem el torrent de Mansa i ens dirigim cap als camps de Mansa i, més avall, el pantà de Taradell. Per a més informació, al web https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-la-font-groga trobem això: “Al sector de llevant del terme, situat al nord de la baga del Castell, hi ha un embassament artificial. Es tracta d'un petit pantà allargassat que recull les aigües de diversos torrents, el més important de Mansa. A l'extrem de ponent hi ha una resclosa de formigó que permet retenir l'aigua. L'espai ha esdevingut el refugi de nombroses espècies, especialment d'aus. També és conegut com el pantà de Masgrau”.
La ruta continua fins a l’entrada de Taradell, on hi ha ubicada la capella de Santa Llúcia a la mateixa plaça de Santa Llúcia. Al web https://www.taradell.cat/descobreix/que-visitar/llocs-dinteres-100/capella-de-sta.-llucia-100.html trobem aquesta informació: “És un edifici petit d'estil gòtic tardà, que consta d'una sola nau, coberta de nerviacions amb clau de volta i absis poligonal. La façana principal està orientada a ponent i queda coronada per un petit campanar d'espadanya de dos ulls, i el portal d'entrada és renaixentista. Tota la capella és pintada amb motius ornamentals florejats. La capella, a més, va servir durant el segle XVII i XVIII com a lloc de reunions o assemblees del gremi dels paraires i dels teixidors.
Finalment, ja només ens queda retornar al pàrquing després d’haver gaudit d’aquesta magnífica matinal i donar per tancada la ruta