Tarragonès: Riu Gaià - Corral Solanes - Cova Vergerars - Torre del Moro - Tossa Grossa - Pont dels Set Ulls - Molí del Mig

Ruta preciosa i molt variada pels voltants del riu Gaià, a la comarca del Tarragonès, prop de Vilabella.

Durant la ruta passarem per nombrosos passos pel riu, ponts, passeres, boscos, camps de conreu, carenes, barraques de pedra seca, masos, una torre medieval, un antic molí, un gorg, una font, un pas equipat amb corda, un pont de pedra imponent, un pont de fusta sustentat per cables d'acer, coves, balmes, ... Una gran varietat de sensacions.

Durada: 5h 45'

Ruta original: JMSALVAT
Sobre aquesta ruta hi hem aplicat variacions per resseguir més el riu i passar menys per camps de conreu, per visitar la balma del Gronxador i per seguir un camí diferent d'anada que de tornada en el primer tram de la ruta.

_______________________________________________

RESSENYA:

Aparquem a la Carrerada del Molinet, prop de Vilabella, en un revolt després de passar pel pont sobre la via del tren.

Resseguim la pista en sentit descendent i prenem un trencall a la dreta, en sentit descendent, que ens duu al riu Gaià.

Creuem el riu aprofitant les pedres que en sobresurten, i prenem un corriol ascendent que ens duu al Corral de les Solanes, en ruïnes.

Continuem per corriols entre bosc fins arribar a una bonica barraca de pedra seca, molt ben conservada, amb uns graons per enfilar-se al sostre.

Continuem per corriols tot travessant una carena ampla, al final de la qual iniciem el descens fins arribar a un trencall a l'esquerra. El preciós corriol que segueix a aquest trencall ens duu a altres dos trencalls a l'esquerra: un que ens duu per un camí ascendent amb fort pendent fins la cova dels Vergerars i un altre que ens duu a la Balma del Gronxador, ajudats per un senzill pas equipat amb una corda.

La cova dels Vergerars té dos-cents quaranta metres de recorregut interior. Va ser ocupada per homes prehistòrics. Dins de la cova s'hi han trobat destrals de basalt, nuclis, percutors, raspadors, ganivets i resquills amples, dentats, en forma de serres, punxons, sagetes, un punyal, cranis, ...

El camí es converteix en sender i creua la via del tren, que travessem.
El sender s'enfila amunt fins arribar a la Carrerada de Valls al Vendrell, que resseguim.

Aquest tram de la ruta transcorre entre camps de vinya, masos i barraques de pedra seca, fins arribar a un sender ascendent que ens duu a la preciosa i rocallosa carena de la Tossa Grossa.

Les vistes des de dalt de la carena són espectaculars.

Resseguim la carena fins arribar a la Torre del Moro, a la que hi pugem ajudats per unes grapes enclavades a la paret interna de la torre.

La denominació de Torre del Moro és donada pels habitants de Montferri, mentre que els de les viles properes la coneixen amb el nom de Torre de Montferri. El seu origen i el d'altres torres erigides en aquesta zona, es relaciona amb el procés de recuperació del territori ocupat pels musulmans. La seva missió era vigilar els límits occidentals de la Marca. Fou restaurada a principis dels anys 90.

Continuem per la carena i arribem a la Tossa Grossa de Montferri, coronada per un vèrtex geodèsic. Les vistes són magnífiques.

Prosseguim per la carena fins arribar a una bifurcació a l'esquerra, que ens duu corriol avall fins a una zona de camps de conreu, al bosc d'en Figueres, al Cul de Porc i a la bonica barraca de pedra seca de Gori.

El sender continua entre camps de conreu fins arribar a la llera del riu Gaià, que resseguim pel seu marge esquerra, aprofitant per baixar al riu en una obertura entre els esbarzers del marge dret del camí.

Travessem boscos i camps de conreu fins tornar a un corriol paral·lel al riu Gaià, des del que baixem cap al riu en dos punts.

Prenem un trencall a l'esquerra i fem un anada i tornada a la font del Lleó, que té un cap de lleó de pedra per la boca del qual passa l'aigua.

Continuem per corriols entre el bosc, amb una clariana pel mig, i prenem un nou trencall a la dreta per baixar de nou al riu.

El corriol es converteix en sender i passa pel costat d'un mas en restauració.
A prop d'aquest mas, ens acostem al riu per visitar un bonic gorg, sobre el que s'alça una paret de roca.

Uns metres més enllà, creuem el riu ajudats per un estret tauló de fusta, que a la seva part final està una mica inclinat i mig enfonsat dins l'aigua. Cal anar amb cura per no mullar-nos els peus.

Uns centenars de metres més enllà tornem a creuar el riu, aquest cop passant per sobre d'una passera de fusta trencada, sembla que degut a unes fortes riuades.

El sender ens duu al Pont dels Set Ulls, un gran pont pel que passa la via del tren, actualment poc transitada. És una construcció monumental del 1881 de la línia Vilanova-Valls, patrocinada per Francesc Gumà. El nom li ve dels set ulls (arcades) que té. La curiositat és que a mitja alçada hi ha un pas a peu que permetia escurçar el trajecte fins a Valls.

Travessem el pont per sota i tornem a creuar el riu dos cops: un passant per sobre les pedres que en sobresurten i un passant per sobre d'una passera de fusta.

Arribem aleshores al Molí del Mig, en ruïnes. L'origen d'aquest molí fariner probablement se situï abans del segle XII, ja que en aquella època apareixen diversos molins a la riba del riu Gaià, que marcava la frontera amb el territori sarraí a l'inici del segle XI. El molí va estar 600 anys en funcionament. Va continuar treballant per a la població civil i religiosa molt després de l'expulsió dels sarraïns i hebreus, fins a la dècada del 1920, data en què va quedar definitivament abandonat. Entre les causes d'aquest abandó destaquen les batalles de la Tercera Guerra Carlista, especialment la de Vilabella el dia 18 de maig de 1874, en què els carlins van derrotar els liberals als terrenys mateixos del molí en una batalla encara recordada per diversos cronistes aquesta guerra. A això es van afegir les enormes riuades dels anys 1890, 1892, i que van anar cobrint de sorra i fang tot l'edifici que ja havia perdut les teules i les bigues, segurament transportades per ser utilitzades en alguna nova construcció.

Travessem de nou el riu Gaià per un bonic pont de fusta sustentat amb cordes d'acer i enfilem un sender serpentejant ascendent que ens duu al lloc on hem aparcat el cotxe, finalitzant la ruta.