Tarroja-Bellveí-Sant Guim de la Plana-El Llor-Castellmeià-Malgrat-Castellnou d'Oluges-La Prenyanosa-Tarroja

L'excursió comença a la plaça de la Bàscula de Tarroja de Segarra. Des d'allà ens incorporem al carrer del Raval, amb el qual ascendim fins a eixir a la carretera de Calaf a Agramunt, o L-324.

Ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra, en direcció oest, però per poc de temps. A la primera oportunitat que tenim, girem cap a la dreta i agafem el camí de Tarroja a Torrefeta. Amb ell abandonem el poble, vers el nord.

Poc més endavant, passem per la casa del Batllevell, i per les granges del Verders i del Torres, que són a la partida dels Vinyets. En acabant, travessem la carretera C-75, o L-311, que duu ací el mateix itinerari que havia d'haver seguit el ferrocarril de Cervera a Ponts, segons el projecte confeccionat en 1885. Mai va arribar a ser ficat en funcionament.

A l'altra banda de la carretera, continua el camí de Tarroja a Torrefeta, per on nosaltres també hi hem d'anar. Ara, per la partida de Santesmasses, guanyem una llometa. A l'esquerra ens queda l'ermita de la Mare de Déu del mateix nom. Ens desviem pel camí del Llor a Sedó per a visitar el temple. Des d'ací, gaudim d'una bona vista d'aquesta banda de la Segarra.

Després, amb el camí de Sedó al Llor, mamprenem cap a aquesta segona localitat per la partida de la Guardiola. Novament hem de travessar la carretera L-311. Ho fem pels plans de Bellveí, que fan honor al seu topònim. Amb tot, la visita al Llor la deixem per a més endavant, ja que ara trenquem cap a l'esquerra amb el camí de Tarroja a Bellveí.

Perdem un poc d'altura per un fondo de la partida de les Serres. Tornem a pujar, i ja veiem Bellveí. Encara baixarem una altra vegada a fi de travessar el torrent de l'Oró vora la granja de l'Argelic. Al remat, entrem al poble pel raval de Tarroja i n'eixim pel de Guissona, amb el camí que mena cap a Sant Guim de la Plana.

Aquest tram de l'excursió, un dels més solitaris de l'itinerari, no té cap classe de pèrdua. Avancem cap al nord-est, i després cap a l'est, per una clotada solcada pel torrent de Terrauba. Al cap de mitja hora des de Bellveí, i poc després d'haver passat per una font, fem cap al camí de Sant Guim de la Plana al Llor. Mentrestant, a mà esquerra, observem el poble de Sant Guim de la Plana.

En lloc d'anar vers ell, el deixem a l'esquena i enfilem rumb cap al Llor. El camí, amb asfalt i usat com a carretera, és planer i ens ofereix una vista bona cap al sud, amb el Llor en primer terme. A la dreta para la partida d'Arquells. A l'esquerra, la dels plans del Far.

Deu minuts més tard arribem al Llor, on hi destaca la seua església, dedicada a sant Julià. Travessem el poble de nord a sud i eixim per la ja carretera L-312. Després de passar per cal Bater, la via ens fa creuar novament la carretera L-324. A l'altra banda, agafem el camí del Llor a la Prenyanosa.

Pugem un poc, passem per ca l'Heuret i arribem a Castellmeià, magnífica fortalesa isolada que només té per companyia l'església de santa Anna, un poc separada cap a l'est. Després de contemplar aquest indret, continuem cap al sud-est per aquesta mateixa via. A l'esquerra, dalt d'un turonet, observem Sant Miquel de Tudela. La nostra intenció era ascendir-hi fins allà. Per això, abandonàrem el camí del Llor a la Prenyanosa i agafàrem un pas que baixa al clot de sant Miquel i enllaça amb el camí de sant Miquel.

Una vegada dins de la clotada, continuàrem penosament entre el fang fins a fer cap al camí esmentat. Tanmateix, en trobar-lo, observàrem com allà mateix finalitzava el pas públic i un senyal ens advertia que, d'ara endavant, entraríem sense permís en una parcel·la privada. A fi de comprovar la veracitat de l'avís, consultàrem in situ el mapa del cadastre i, en efecte, el pas públic acabava en eixe punt, i la resta era ja de titularitat particular.

Decebuts per haver de renunciar a la visita a l'ermita de sant Miquel de Tudela, continuàrem pel camí de sant Miquel, vers l'obaga del mateix nom, fins a guanyar, en ascensió, els Plans. Entre tirs de caçadors, per dalt del fondo de la Cometa, vam eixir al camí Ral. La Prenyanosa i Castellnou d'Oluges quedaven a la dreta, mentre que Malgrat de Segarra, a l'esquerra. Ficàrem rumb primer a la darrera de les localitats, atrets pel seu destacat castell. En acabant, amb camí dels plans de sant Ramon i per la vora de la masia del Salat, creuàrem el camí Ral a l'altura del pilonet de sant Roc.

En menys de cinc minuts, arribem a Castellnou d'Oluges. Visitem el poble i agafem la carretera que hi va al poble des de la L-311. La seguim fins a la partida de la Quadra. Allà, cap a la dreta, naix el solitari camí de les Salines. Amb ell travessem el clot de la Coma i, a l'altra banda, ascendim fins al plan del Popí.

Finalment, el camí de les Salines ens duu fins al camí vell de Cervera a la Prenyanosa i, en un parell de minuts, apleguem a la localitat. La creuem d'una banda a l'altra sense veure ni escoltar a ningú, i continuem cap al nord-oest amb el camí de la Prenyanosa a Tarroja.

L'abandonem en aplegar a la carretera L-311z, a fi d'evitar passar de nou per un indret que ja trepitjàrem en una altra excursió. Amb aquesta carretera travessem el riu Sió i entrem per cal Mingo a Tarroja, on fiquem el punt i final a la ruta.