Tarroja - La Cardosa - El Canós - L'Aranyó - Montcortès - Sedó - Tarroja

La ruta comença a la plaça de la Bàscula de Tarroja de Segarra. Des d'allà, en direcció oest, agafem el carrer del portal Baix fins que, a mà esquerra, ens desviem per a incorporar-nos al camí de Tarroja a la Cardosa.

En un tres i no res, fem cap a la font del poble, situada a la vora del riu Sió, que creuem. En havent travessat aquest curs d'aigua, tombem cap a l'esquerra, en direcció sud-est, que és per on continua el camí de Tarroja a la Cardosa, un poc desdibuixat al principi.

Tanmateix, tan bon punt ens separem del marge del Sió i la via gira cap al sud, el camí s'eixampla i es fa més clar de seguir. Avancem per la partida de les Planes, que fa honor al seu nom. En un parell de minuts, apleguem a l'oratori de sant Antoni Abat, una capelleta de reduïdes dimensions.

L'ultrapassem i continuem en direcció migjorn pel camí de Tarroja a la Cardosa. Sense desviar-nos en cap moment, no tardem en veure, de lluny, una creu. Cap allà ens adrecem. Remuntem els vint metres de desnivell que ens separen d'ella, i arribem a la creu de les missions situada junt a l'ermita de sant Julià Màrtir, un temple del segle XVIII.

Uns metres després de deixar enrere l'ermita, trobem un encreuament, ja a tocar de la carretera L-311. Nosaltres, però, en vegada de continuar per la via asfaltada, que ens queda a la dreta, tirem recte, que és per on segueix el camí original que mena cap a la Cardosa. Guanyem un poc d'altura, però de seguida tornem a baixar per tal, ara sí, de creuar la carretera L-311 i enganxar el camí de Tarroja a la Cardosa, que renaix a l'altra banda de l'asfalt.

Ara caminem cap al sud-oest, en direcció a la partida de les Mates. Primer pugem, després baixem i, al remat, tornem a pujar. És aleshores quan, a mà dreta i ben lluny, observem el castell de Montcortès de Segarra, on farem cap hores després. Ara però, continuem en direcció sud fins a fer cap a un encreuament, on hem de girar cap a la dreta.

Avancem cap a ponent, cap a la partida de la bassa Nova, o dels Colls, on finalment no hi arribarem. Abans, doncs, tombem a l'esquerra pel primer camí que ens apareix i, entre camps de conreu, comencem a perdre altura per Lo Garrigar per tal d'anar a trobar el camí de la Prenyanosa a la Cardosa, que se superposa al de Tarroja.

En havent-hi aplegat, tirem cap a la dreta, per la partida del clot de la font de la Cardosa. A la primera ocasió que tenim, girem a l'esquerra i ens incorporem al camí de Sedó a la Cardosa. Amb la partida de les Perdigueres a orient nostre, només ens queden trepitjar uns pocs metres abans d'entrar al poble de la Cardosa.

De seguida, trobem l'església de sant Pere Apòstol, o dels Sants Apòstols, d'origen romànic però molt modificada. Així mateix, al bell mig del poble, para el castell, d'origen medieval, i que a la porta té gravada la data de 1678. Visitem el nucli, de reduïdes dimensions, i continuem l'excursió cap al sud.

Agafem la carretera de la Cardosa, que es correspon amb el camí de la Cardosa a la Curullada. Per la divisòria de les partides del Castell, a orient, i de les Serres, a ponent, baixem cap al clot del Tià, per on passa la carretera de Cervera a Agramunt, o L-303.

Ens incorporem breument a ella cap a la dreta per tal d'agafar novament el camí de la Cardosa a la Curullada, el recorregut del qual fou lleugerament modificat en aquest punt per la construcció de la carretera. Així, creuem amb molta cura la via i l'agafem, primer cap a l'est i de seguida cap al sud.

També de seguida veiem, a mà dreta, la cabana de l'Estanislau. Poc més endavant, hi queda la cabana del Raïc i encara més enllà la de l'Alzinella. Al remat, davant nostre, apareix imponent l'alzina del Canós, just a la vora de la carretera que duu cap a aquest poble.

Cap allà ens adrecem ara. Per això, ens incorporem a la via, que es correspon amb el camí de Cervera al Canós, cap a la dreta. Des de que l'agafem fins a l'arribada al Canós, la carretera és, bàsicament, una llarga recta per terreny pla, amb alguna lleu ondulació. Ja de lluny, se'ns descobreix el Canós, on arribem al cap d'uns vint minuts.

Entrem al poble i, a mà dreta, ens incorporem al carrer de la Creu, que puja fins a l'església de sant Jaume. Des d'allà, envoltant el perímetre exterior del nucli en direcció nord-oest, anem a buscar el camí del Canós a l'Aranyó, discret i poc marcat. Així, n'hem d'estar d'atents si no volem equivocar-nos en aquest punt.

Pel camí del Canós a l'Aranyó ens adrecem cap a la partida del Comú. Al remat, girem a la dreta per una via ben marcada que, de seguida, ens fa guanyar altura en direcció als plans de l'Aranyó. Al fons, ja veiem el poble natal de l'escriptor Manuel de Pedrolo on, en l'actualitat, ja no hi viu ningú.

Abans d'arribar-hi, però, passem pels Pallers de l'Aranyó, uns rocs enormes situats a la vora del camí. Finalment, resseguint el camí de la Figuerosa a l'Aranyó, fem cap a l'església de la localitat, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. Fem un tomb pel magnífic conjunt, on encara és pot resseguir a la perfecció el clos medieval, i mamprenem per la carretera de l'Aranyó.

Aquesta via ens duu a trobar la carretera d'Agramunt a Cervera, o L-303. L'agafem cap a la dreta, en direcció cap a Montcortès de Segarra, localitat que ja veiem i a la qual arribem en cosa de deu minuts, tot travessant, precisament, els plans de Montcortès.

De Montcortès hi destaca el seu majestuós castell, que domina tot el conjunt. Enfront d'ell, a la part alta del poble, on apleguem en havent recorregut el seu únic carrer, també hi para l'església de santa Anna.

Pel que costat del temple, mena cap al nord el camí de Montcortès a Sedó. Cobrir la distància entre ambdós pobles ens duu poc més de mitja hora i, mentre ho fem, gaudim d'un paisatge solitari, amb cabanes i masos ací i allà.

Sempre avançant cap al nord, al remat, veiem Sedó. En cosa de cinc minuts passem pel mas Gardeny i, en acabant, arribem a Sedó. En fer-ho, tombem a la dreta per la carretera d'Agramunt a Calaf, o L-324, que, en deu minuts més, ens duu a Tarroja, des d'on havíem eixit quatre hores abans i on fiquem el punt i final a l'excursió.