Taüll, Ermita de Sant Quirc, la Santeta, Santa Maria de Taüll, Sant Vicens de Taüll
near Taüll, Catalunya (España)
Viewed 1758 times, downloaded 141 times
Trail photos
Itinerary description
(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Alta Ribagorça) Ruta 1354 el 16/06/2021; 8 km; +203 -203; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Taüll, barranc de la Comamaria, mirador Ribaneres, riu de Sant Martí, Pla de l’Ermita, ermita de Sant Quirc, les Feixanes, camí de la Santeta, Santa Maria de Taüll i Sant Vicens de Taüll. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 38.
FA ANYS: L’any 1123 es va consagrar l’església de Sant Climent de Taüll.
He estat al càmping Taüll, molt tranquil i còmode, des d’on he sortit caminant en direcció al poble. Fins a l'any 806 el comte de Tolosa alliberà aquesta regió de la submissió dels musulmans i dels tributs que els havien de pagar. Més tard, la vall de Boí va ser donada al comtat de Pallars i la seva església depenia de la diòcesi d'Urgell. El 911 es va establir el bisbat de Roda, de vida efímera, en el qual estaven inclosos els comtats de Ribagorça i Pallars.
Taüll queda damunt, per carrers costeruts a una altitud de 1510 metres, als vessants meridionals de la Serra de Llats. Segons Joan Coromines, l’autor de la gran obra ‘Onomasticon Cataloniae’, el nom de Taüll prové d’arrels iberobasques, (a)ta-uri, amb el significat del poble de la portella. Potser fa referència a la Portella Negra, situada a l’extrem occidental de la serra de Llats; el nom de “llats” prové del llatí ‘latus, -eris’ amb el sentit de lateral, per la situació geogràfica, respecte de Taüll.
Aviat s’arriba a l’església romànica de Sant Climent de Taüll, de la que en parlaré millor al final d’aquesta crònica. Bastida sobre un anterior temple del segle XI, va ser consagrada el 10 de desembre de 1123 per Ramon Guillem, bisbe de Roda Barbastre; el bisbe, dos anys després, va acompanyar el rei Alfons a la campanya de reconquesta a Andalusia, amb la intenció de conquerir Granada. La campanya va afectar la seva salut i en tornar ja venia malalt i va morir el 21 de juny de 1126, ara fa quasi 895 anys exactes.
Deixo les cases i segueixo al sud per una pista que s’endinsa al bosc. La importància de la vall de Taüll rau en les esglésies romàniques. Les esglésies de la Vall de Boí van ser objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia de la Marca, als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i la seva muller Valença de Tost, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.
Paso el barranc de Comamarja. L’entorn és fresc i humit, amb trams per on hi entra el sol. Trobo un bonic grup d’orquis o orquídia tacada dels pantans (“Dactylorhiza maculata ssp.meyeri”); l’etimologia del nom de gènere, ‘Dactylo’ significa dit i ‘rhiza’ arrel, indica el caràcter del seu parell de tubercles digitats.
Aviat passo per un pont sobre el riu de Sant Martí, on el camí gira a ponent. Aquest riu de la Vall de Boí neix al vessant de ponent del Port de Rus. El seu nom és degut a l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, quines restes s’han trobat fa poc.
El bosc s’acaba, les vistes s’obren i trobo unes grans i denses plantes de roser silvestre (“Rosa canina L”), que també es coneix com roser bord o gavarrera. Sembla que serveix per a la prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir símptomes gripals, però cal tenir la precaució de treure'n les llavors i els pèls, que irriten la boca i si es mengen produeixen coïssor, d’on li ve també el nom de grataculs.
Arribo al mirador de Ribaneres. Per damunt meu, al sud, hi ha el cim de de la Roca de la Feixa (2093m) i de cara a nord es veu Taüll i a ponent Boí, a baix del tot quasi a... ...
Go to the web www.eoliumtrek.cat
Ir a la web
Ves a la web
FA ANYS: L’any 1123 es va consagrar l’església de Sant Climent de Taüll.
He estat al càmping Taüll, molt tranquil i còmode, des d’on he sortit caminant en direcció al poble. Fins a l'any 806 el comte de Tolosa alliberà aquesta regió de la submissió dels musulmans i dels tributs que els havien de pagar. Més tard, la vall de Boí va ser donada al comtat de Pallars i la seva església depenia de la diòcesi d'Urgell. El 911 es va establir el bisbat de Roda, de vida efímera, en el qual estaven inclosos els comtats de Ribagorça i Pallars.
Taüll queda damunt, per carrers costeruts a una altitud de 1510 metres, als vessants meridionals de la Serra de Llats. Segons Joan Coromines, l’autor de la gran obra ‘Onomasticon Cataloniae’, el nom de Taüll prové d’arrels iberobasques, (a)ta-uri, amb el significat del poble de la portella. Potser fa referència a la Portella Negra, situada a l’extrem occidental de la serra de Llats; el nom de “llats” prové del llatí ‘latus, -eris’ amb el sentit de lateral, per la situació geogràfica, respecte de Taüll.
Aviat s’arriba a l’església romànica de Sant Climent de Taüll, de la que en parlaré millor al final d’aquesta crònica. Bastida sobre un anterior temple del segle XI, va ser consagrada el 10 de desembre de 1123 per Ramon Guillem, bisbe de Roda Barbastre; el bisbe, dos anys després, va acompanyar el rei Alfons a la campanya de reconquesta a Andalusia, amb la intenció de conquerir Granada. La campanya va afectar la seva salut i en tornar ja venia malalt i va morir el 21 de juny de 1126, ara fa quasi 895 anys exactes.
Deixo les cases i segueixo al sud per una pista que s’endinsa al bosc. La importància de la vall de Taüll rau en les esglésies romàniques. Les esglésies de la Vall de Boí van ser objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia de la Marca, als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i la seva muller Valença de Tost, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.
Paso el barranc de Comamarja. L’entorn és fresc i humit, amb trams per on hi entra el sol. Trobo un bonic grup d’orquis o orquídia tacada dels pantans (“Dactylorhiza maculata ssp.meyeri”); l’etimologia del nom de gènere, ‘Dactylo’ significa dit i ‘rhiza’ arrel, indica el caràcter del seu parell de tubercles digitats.
Aviat passo per un pont sobre el riu de Sant Martí, on el camí gira a ponent. Aquest riu de la Vall de Boí neix al vessant de ponent del Port de Rus. El seu nom és degut a l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, quines restes s’han trobat fa poc.
El bosc s’acaba, les vistes s’obren i trobo unes grans i denses plantes de roser silvestre (“Rosa canina L”), que també es coneix com roser bord o gavarrera. Sembla que serveix per a la prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir símptomes gripals, però cal tenir la precaució de treure'n les llavors i els pèls, que irriten la boca i si es mengen produeixen coïssor, d’on li ve també el nom de grataculs.
Arribo al mirador de Ribaneres. Per damunt meu, al sud, hi ha el cim de de la Roca de la Feixa (2093m) i de cara a nord es veu Taüll i a ponent Boí, a baix del tot quasi a... ...
Go to the web www.eoliumtrek.cat
Ir a la web
Ves a la web
Waypoints
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta agradable i còmoda
Sí, molt tranquila.
Salut i muntanya!