Tavèrnoles Castell de Savassona, i Santa Magdalena de Conagle
near Tavèrnoles, Catalunya (España)
Viewed 1872 times, downloaded 44 times
Trail photos
Itinerary description
En la comarca de Osona, una franja rocosa separa las suaves colinas que rematan la ribera sur del rio Ter, de la plana de Vic, colinas colmadas de encinares y robledales adornan con su densa vegetación los meandros del rio, que en este tramo está más ancho, por la proximidad del embalse de Sau, las paredes rocosas sobresalen de este relieve, dejando correr la imaginación de los pueblos que han habitado estos entornos, viendo en ellas personajes fabulosos o legendarios, utilizando sus accidentes orográficos, cuevas y balmas, como hábitat, humanos trogloditas que representaron en ellas, grabados y signos que han llegado hasta nosotros muy erosionados, la ruta de hoy la empezamos en el parking del cementerio, de Tavèrnoles, municipio de la comarca de Osona, para desde allí, visitar la Iglesia de Sant Esteve, románica, de piedra vieja, con una gran torre campanario y un ábside restaurado, cerca está enclavada en una roca sufrida y oscura, la imagen de Nuestra Señora de Lourdes, y por encima del pueblo hay un mirador que en días claros se puede ver la plana, grandes campos de cereales, mares de espigas y unas tranquilas vacas pastando con sus terneros, un sendero nos lleva a una colosal balma, la de la Baronesa, con una fuente, y una gran grieta que como un ojo en la roca, descansa, pero esta vigilante de los senderistas que cruzan la espluga, llegamos al Castillo de Savassona, un caserón rodeado por una muralla, con una ermita cerca , la de Sant Pere, fue una baronía en la edad media y actualmente pertenece a la familia Portell, la iglesia de Sant Pere románica lombarda, con un campanario de espadaña, y tejado con losas de piedra, restaurada en 1962, es el momento de alimentarse, una esquiva perrita con temerosos movimientos, nos acompañara, ella también pillara tajada. Por un camino entramos en una zona entre campos de forraje y encinas, donde está situada la piedra de los Sacrificios, un gran bloque de gres, con gravados, donde tribus neolíticas ofrecían sacrificios humanos y de animales, hoy la vemos revestida de verde musgo, engrandeciendo el misterio del lugar. Sobre unas rocas prominentes en las paredes de los acantilados se encuentra la ermita de Sant Feliuet, prerrománica rodeada de varias cisternas excavadas en la roca, para recoger el agua de la lluvia y comunicadas entre si, por regueros, también vemos una tumba antropomorfa, bajando por una estrecha y pedregosa senda nos encontramos una gran roca con el dibujo de una luna creciente, luna de energía y fuerza, frente a nosotros aparece como un fantasma, como un genio con halo divino, un pedrusco monumental al que llaman, el Dado, donde jóvenes osados con las manos llenas de talco practican escalada y avanzan por sus paredes, nos encontramos en el Pla de Savassona, a cielo abierto, disfrutando de este día soleado y primaveral, la bóveda celeste con algunas pinceladas blancas, son cirros y algunos estratos, que se pasean, empujados por un ligero viento, apenas perceptible, mar espumoso e inverso en lo alto y algún platillo lanceolado, son las formas que auguramos ver, entre la hierba emergen varios bloques de arenisca, protegidos por estacas, unidas por unas cuerdas, Pedra de las Bruixas es la primera que nos encontramos, repleta de grabados de varias formas y épocas, roca de leyendas y monstruos mitológicos, imaginaciones y miedos de pobres infieles, profanadores de almas, gentes sin definición, cerca esta, otro bloque, La Pedra del Home, con un gravado humano y algunas cruces, abandonamos el Pla de Savassona rodeado de pinos rojos, por un camino que desciende hasta la Pedrera de Fradera, frente a la bascula de esta cantera, un sendero, después de andar unos metros, nos deja en la base de un bolet, enorme roca plana con una base estrecha de arcillas grogencas compactadas, hongo natural, naturalmente bello. Nuestra próxima conquista será el castillo-fortaleza defensiva de S’Avellana, erigido sobre un peñasco, algunos restos de muros adosados a la roca, cascotes esparcidos, y unos orificios que delatan que hubo una construcción de madera, algunos buitres merodean el cielo dibujando surcos, sombreando la cima que vamos a ascender, el Puigmarques un cerro de 583 metros con el rio debajo de nuestras miradas, disfrutando de estas fabulosas vistas, bajando dejamos atrás la Barraca del Puig del Conangle de piedra seca y cruzamos la península de Salou formada por meandros, dirección a la Ermita de Santa Magdalena de Conangle construida en un altiplano, rodeada de prados verdes, románica, donde hubo varias comunidades de monjes y religiosas, por esta razón se asemeja más a un monasterio, con un claustro neoclásico cubierto recientemente, repleto de columnas, este recinto estuvo amurallado, es una finca privada, pertenece a la familia Baurier. Por una pista se baja hacia la Teuleria, y la casa del Guarda, cruzamos la riera de Tabernoles por una puerta metálica que hay en el puente de Salou, ya por carretera rural vemos el Pou de Glaç, construcción antigua para almacenar hielo de la nieve acumulada, acondicionado para las visitas, y más delante bajamos a la fuente de Pujol, de cuatro caños, hemos andado juntos Ana, Carmen, Lidia, Dolors, María, Belén, Roser, Rosa C, Juan A, Joaquín, Pablo, Toni, Carlos, Antonio y Julián. SENDA VIVA.
A la comarca d'Osona, una franja rocosa separa els suaus pujols que rematen la ribera sud del rio Ter, de la plana de Vic, pujols satisfets d'alzinars i rouredes adornen amb la seva densa vegetació els meandres del rio, que en aquest tram està més ample, per la proximitat de l'embassament de Sau, les parets rocoses sobresurten d'aquest relleu, deixant córrer la imaginació dels pobles que han habitat aquests entorns, veient en elles personatges fabulosos o llegendaris, utilitzant els seus accidents orogràfics, coves i balmas, com a hàbitat, humans trogloditas que van representar en elles, gravats i signes que han arribat fins nosaltres molt erosionats, la ruta d'avui la comencem en el pàrquing del cementiri, de Tavèrnoles, municipi de la comarca d'Osona, per a des d'allí, visitar l'Església de Sant Esteve, romànica, de pedra vella, amb una gran torre campanar i un absis restaurat, a prop està enclavada en una roca soferta i fosca, la imatge de La nostra Senyora de Lorda, i per sobre del poble hi ha un mirador que en dies clars es pot veure la plana, grans camps de cereals, mars d'espigues i unes tranquil•les vaques pasturant amb els seus vedells, una sendera ens porta a una colossal balma, la de la Baronessa, amb una font, i una gran esquerda que com un ull en la roca, descansa, però aquesta vigilant dels senderistes que creuen la espluga, arribem al Castell de Savassona, un casalot envoltat per una muralla, amb una ermita a prop , la de Sant Pere, va ser una baronia en l'edat mitjana i actualment pertany a la família Portell, l'església de Sant Pere romànica llombarda, amb un campanar de espadaña, i teulada amb lloses de pedra, restaurada en 1962, és el moment d'alimentar-se, una esquiva gosseta amb temorosos moviments, ens acompanyés, ella també enxampés tallada. Per un camí entrem en una zona entre camps de farratge i alzines, on està situada la pedra dels Sacrificis, un gran bloc de gres, amb gravats, on tribus neolíticas oferien sacrificis humans i d'animals, avui la veiem revestida de verda molsa, engrandint el misteri del lloc. Sobre unes roques prominents en les parets dels penya-segats es troba l'ermita de Sant Feliuet, prerrománica envoltada de diverses cisternes excavades en la roca, per a recollir l'aigua de la pluja i comunicades entre si, per regueres, també veiem una tomba antropomorfa, baixant per una estreta i pedregosa senda ens trobem una gran roca amb el dibuix d'una lluna creixent, lluna d'energia i força, enfront de nosaltres apareix com un fantasma, com un geni amb halo diví, un pedrusco monumental al qual anomenen, el Dau, on joves agosarats amb les mans plenes de talc practiquen escalada i avancen per les seves parets, ens trobem en el Pla de Savassona, a cel obert, gaudint d'aquest dia assolellat i primaveral, la volta celeste amb algunes pinzellades blanques, són cirros i alguns estrats, que es passegen, empesos per un lleuger vent, a penes perceptible, mar espumós i invers al capdamunt i algun platet lanceolat, són les formes que augurem veure, entre l'herba emergeixen diversos blocs d'arenisca, protegits per estaques, unides per unes cordes, Pedra de les Bruixas és la primera que ens trobem, repleta de gravats de diverses formes i èpoques, roca de llegendes i monstres mitològics, imaginacions i pors de pobres infidels, profanadors d'ànimes, gents sense definició, a prop aquesta, un altre bloc, La Pedra del Home, amb un gravat humà i algunes creus, abandonem el Pla de Savassona envoltat de pins vermells, per un camí que descendeix fins a la Pedrera de Fradera, enfront de la bascula d'aquesta pedrera, una sendera, després de caminar uns metres, ens deixa en la base d'un bolet, enorme roca plana amb una base estreta d'argiles grogencas compactades, fong natural, naturalment bell. La nostra pròxima conquesta serà el castell-fortalesa defensiva de S’Avellana, erigit sobre un penyal, algunes restes de murs adossats a la roca, rebles escampats, i uns orificis que delaten que va haver-hi una construcció de fusta, alguns voltors ronden el cel dibuixant solcs, ombrejant el cim que ascendirem, el Puigmarques un turó de 583 metres amb el rio sota les nostres mirades, gaudint d'aquestes fabuloses vistes, baixant deixem enrere la Barraca del Puig del Conangle de pedra seca i creuem la península de Salou formada per meandres, direcció a l'Ermita de Santa Magdalena de Conangle construïda en un altiplà, envoltada de prats verds, romànica, on va haver-hi diverses comunitats de monjos i religioses, per aquesta raó s'assembla més a un monestir, amb un claustre neoclàssic cobert recentment, replet de columnes, aquest recinte va estar emmurallat, és una finca privada, pertany a la família Baurier. Per una pista es baixa cap a la Teuleria, i la casa del Guarda, creuem la riera de Tabernoles per una porta metàl•lica que hi ha en el pont de Salou, ja per carretera rural veiem el Pou de Glaç, construcció antiga per a emmagatzemar gel de la neu acumulada, condicionat per a les visites, i més davant baixem a la font de Pujol, de quatre canelles, hem caminat junts Ana, Carmen, Lidia, Dolors, María, Belén, Roser, Rosa C, Juan A, Joaquín, Pablo, Toni, Carlos, Antonio i Julián. SENDA VIVA.
A la comarca d'Osona, una franja rocosa separa els suaus pujols que rematen la ribera sud del rio Ter, de la plana de Vic, pujols satisfets d'alzinars i rouredes adornen amb la seva densa vegetació els meandres del rio, que en aquest tram està més ample, per la proximitat de l'embassament de Sau, les parets rocoses sobresurten d'aquest relleu, deixant córrer la imaginació dels pobles que han habitat aquests entorns, veient en elles personatges fabulosos o llegendaris, utilitzant els seus accidents orogràfics, coves i balmas, com a hàbitat, humans trogloditas que van representar en elles, gravats i signes que han arribat fins nosaltres molt erosionats, la ruta d'avui la comencem en el pàrquing del cementiri, de Tavèrnoles, municipi de la comarca d'Osona, per a des d'allí, visitar l'Església de Sant Esteve, romànica, de pedra vella, amb una gran torre campanar i un absis restaurat, a prop està enclavada en una roca soferta i fosca, la imatge de La nostra Senyora de Lorda, i per sobre del poble hi ha un mirador que en dies clars es pot veure la plana, grans camps de cereals, mars d'espigues i unes tranquil•les vaques pasturant amb els seus vedells, una sendera ens porta a una colossal balma, la de la Baronessa, amb una font, i una gran esquerda que com un ull en la roca, descansa, però aquesta vigilant dels senderistes que creuen la espluga, arribem al Castell de Savassona, un casalot envoltat per una muralla, amb una ermita a prop , la de Sant Pere, va ser una baronia en l'edat mitjana i actualment pertany a la família Portell, l'església de Sant Pere romànica llombarda, amb un campanar de espadaña, i teulada amb lloses de pedra, restaurada en 1962, és el moment d'alimentar-se, una esquiva gosseta amb temorosos moviments, ens acompanyés, ella també enxampés tallada. Per un camí entrem en una zona entre camps de farratge i alzines, on està situada la pedra dels Sacrificis, un gran bloc de gres, amb gravats, on tribus neolíticas oferien sacrificis humans i d'animals, avui la veiem revestida de verda molsa, engrandint el misteri del lloc. Sobre unes roques prominents en les parets dels penya-segats es troba l'ermita de Sant Feliuet, prerrománica envoltada de diverses cisternes excavades en la roca, per a recollir l'aigua de la pluja i comunicades entre si, per regueres, també veiem una tomba antropomorfa, baixant per una estreta i pedregosa senda ens trobem una gran roca amb el dibuix d'una lluna creixent, lluna d'energia i força, enfront de nosaltres apareix com un fantasma, com un geni amb halo diví, un pedrusco monumental al qual anomenen, el Dau, on joves agosarats amb les mans plenes de talc practiquen escalada i avancen per les seves parets, ens trobem en el Pla de Savassona, a cel obert, gaudint d'aquest dia assolellat i primaveral, la volta celeste amb algunes pinzellades blanques, són cirros i alguns estrats, que es passegen, empesos per un lleuger vent, a penes perceptible, mar espumós i invers al capdamunt i algun platet lanceolat, són les formes que augurem veure, entre l'herba emergeixen diversos blocs d'arenisca, protegits per estaques, unides per unes cordes, Pedra de les Bruixas és la primera que ens trobem, repleta de gravats de diverses formes i èpoques, roca de llegendes i monstres mitològics, imaginacions i pors de pobres infidels, profanadors d'ànimes, gents sense definició, a prop aquesta, un altre bloc, La Pedra del Home, amb un gravat humà i algunes creus, abandonem el Pla de Savassona envoltat de pins vermells, per un camí que descendeix fins a la Pedrera de Fradera, enfront de la bascula d'aquesta pedrera, una sendera, després de caminar uns metres, ens deixa en la base d'un bolet, enorme roca plana amb una base estreta d'argiles grogencas compactades, fong natural, naturalment bell. La nostra pròxima conquesta serà el castell-fortalesa defensiva de S’Avellana, erigit sobre un penyal, algunes restes de murs adossats a la roca, rebles escampats, i uns orificis que delaten que va haver-hi una construcció de fusta, alguns voltors ronden el cel dibuixant solcs, ombrejant el cim que ascendirem, el Puigmarques un turó de 583 metres amb el rio sota les nostres mirades, gaudint d'aquestes fabuloses vistes, baixant deixem enrere la Barraca del Puig del Conangle de pedra seca i creuem la península de Salou formada per meandres, direcció a l'Ermita de Santa Magdalena de Conangle construïda en un altiplà, envoltada de prats verds, romànica, on va haver-hi diverses comunitats de monjos i religioses, per aquesta raó s'assembla més a un monestir, amb un claustre neoclàssic cobert recentment, replet de columnes, aquest recinte va estar emmurallat, és una finca privada, pertany a la família Baurier. Per una pista es baixa cap a la Teuleria, i la casa del Guarda, creuem la riera de Tabernoles per una porta metàl•lica que hi ha en el pont de Salou, ja per carretera rural veiem el Pou de Glaç, construcció antiga per a emmagatzemar gel de la neu acumulada, condicionat per a les visites, i més davant baixem a la font de Pujol, de quatre canelles, hem caminat junts Ana, Carmen, Lidia, Dolors, María, Belén, Roser, Rosa C, Juan A, Joaquín, Pablo, Toni, Carlos, Antonio i Julián. SENDA VIVA.
Waypoints
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Una ruta molt ben documentada, i realment un plaer la combinació d’ermites, pedres, runes històriques, vegetació i paisatge.
Un sol però, al inici no vàrem trobar el corriol cap el mirador des de la imatge de Lourdes, de tota maner al costat dels cotxes teníem una bona indicació que ens va portar directes, a partir d’aquest punt tot va ser oli amb un llum.
Gràcies per compartir.