Tavèrnoles-Mirador-Balma de la Baronessa-Castell de Savassona-Sant Feliuet i Pedres del Sacrifi, de les Bruixes i de l'Home.

Ruta circular des de Tavèrnoles passant per:
- Mirador de Tavèrnoles (0.5 km)
- Balma de la Baronessa (2.0 km)
- Castell de Savassona (2.3 km)
- Sant Feliuet de Savassona (3.5 km)
- Pedra de les Bruixes (3.8 km)
- Can Passarella (5.3 km)

Ruta plena d'història i de racons molt interessants i educatius, pels voltants de Tavèrnoles, a Osona, majorment dins l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.
Aparquem al costat del cementiri de Tavèrnoles, hi ha espai per una dotzena de cotxes, i abans de començar la ruta visitem la magnífica església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles.
Un cop vista, comencem a caminar seguint els indicadors de "Mirador de Tavèrnoles".
El camí s'enfila durant uns 500 metres fins a arribar al Mirador, a on hi ha un panell informatiu amb els noms de les muntanyes que es veuen des d'aquest punt.
Continuem amb suau pujada seguint un camí ben marcat fins a arribar a una bifurcació. Nosaltres hem de seguir cap a l'esquerra, un corriol que baixa, però primer preferim fer un anar i tornar cap a la dreta per anar a un altre mirador (aquest no està anunciat). Arribem a una zona amb un empedrat natural i alguna cassoleta amb aigua. Tampoc és que tingui tanta vista: Cabrera, Aiats i cinglera de Tavertet. Fem un parell de fotografies i reculem per recuperar el camí que hem deixat fa poca estona.
Baixem doncs pel corriol, fins a arribar a la Balma de la Baronessa, ben bonica i cuidada. Hi ha un parell de fonts que no ragen i a sota, una taula per fer un pícnic i una bassa, també seca, que deu recollir l'aigua de les fonts, quan ragen.
Continuem per un bonic corriol fins al Castell de Savassona. Hi arribem per la part del darrere, per l'antiga muralla. Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921. Fou renovat als segles XVII i XIX i encara és habitat.
Al costat del castell s'hi troba l'ermita romànica de Sant Pere de Savassona, amb ornamentacions de clàssics motius llombards.
I, al costat de Sant Pere, hi ha la Rectoria, edifici de poc valor arquitectònic, però força ben conservat.
Ens dirigim ara cap a la carretera BV-5213, que travessem, per anar cap a Sant Feliuet.
Passem per una zona amb grans blocs de gres que s'han anat desprenent del cim, fins a arribar al conegut com a Pedra dels Sacrificis, a causa de la creença que en aquest indret s’hi celebraven rituals de sacrifici.
Les excavacions realitzades descobriren dos enterraments que contenien esquelets
encongits en forma de fetus. L’existència d’aquests enterraments, els nombrosos
restes de ceràmiques i la bona situació geogràfica, indiquen l’existència d’un poblat
ibèric pels voltants.
A continuació pugem cap a Sant Feliuet (s. X-XI), per un bell camí antigament empedrat.
Un cop a dalt, trobem l'ermita, un exemple d'arquitectura preromànica de l'edat mitjana després de la conquesta dels àrabs, al voltant de la qual trobem restes neolítiques, com, per exemple, unes excavacions a la pedra per emmagatzemar aigua i unes tombes antropomorfes. Les vistes des de l'ermita inclouen el castell de Savassona, el Matagalls, el Pirineu i el riu Ter, a sota.
Baixem pel mateix camí de pujada i continuem la ruta. El primer que ens trobem és un altre gran bloc de pedra anomenat el Dau, una gran roca amb forma de cub tombat, i, a poca distància, la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home.
La Pedra de les Bruixes es troba densament gravada amb símbols (petròglifs) que, a manca d'estudis precisos, se situen entre l'època neolítica i la medieval. La Pedra de l'Home té un dels gravats més espectaculars del pla de Savassona: una figura humana de cap desproporcionat en companyia d'una cabra o animal similar.
Haig de dir que en una anterior visita a la zona, l'any 2014, els petròglifs es veien molt més bé que avui, que ho he trobat molt abandonat. Manca un treball de neteja i conservació i no estaria de més que s'hi fes, al damunt de cada pedra, un cobert per evitar més erosió de les roques. Ja ho he dit altres vegades: la gestió del nostre Patrimoni és, senzillament, nefast.
Ara ja només ens cal seguir el camí que pel mig del bosc ens tornarà a Tavèrnoles. Abans, però, i per allargar una mica la ruta, en arribar al Coll de Passarella, hem fet una anada i tornada fins a les ruïnes del Mas Passarella, que es troba al costat d'una pedrera a sobre mateix del riu Ter. El pantà, que aquí ja hauria de tenir un gruix considerable d'aigua, està sec en aquest punt, tan sols un raquític riu Ter hi passa pel mig.
I poc abans d'arribar a Tavèrnoles travessem l'explotació ramadera de Can Benarigues a on hem de passar per dues portes que hem de tornar a tancar un cop passades.