Tavèrnoles-Mirador- Bauma de la Baronessa-Castell de Savassona-Sant Pere-Sant Feliuet-Castell de s'Avellana-Santa Magdalena-

Aquesta senzilla ruta, apta per tothom, és molt interessant per la varietat de llocs a visitar.
La ruta comença al poble de Tavèrnoles. Al carrer de l’església, al costat del cementeri hi ha un aparcament on podem deixar el cotxe tranquil·lament (41°57'11.4"N 2°19'36.7"E), aquest és el punt d’inici de la caminada.
Avui abans de començar la ruta hem visitat l’esglèsia romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles que amablement ens ha obert en Jordi Colom, l’encarregat de l’oficina de turismo del poble. Sant Esteve de Tavèrnoles d’arquitectura llombarda, datada al 1070. Situada al nucli del poble, en destaca el campanar de torre quadrada. Va ser edificada pels vescomtes de Cardona, senyors del domini de Savassona, que el 1086 la van lliurar a la catedral de Vic.
Com la majoria d'esglésies de la comarca en època barroca fou ampliada i transformada, així, com indica la inscripció, al segle XVII es va sobrealçar la teulada, respectant la torre primitiva, i es va construir un portal nou al costat de ponent en substitució de la part de migdia, que donava al cementiri actual. s'hi construïren capelles laterals. Malgrat tot encara es pot admirar la bellesa romànica del temple.
Reculem de nou cap el cementiri, en una cantonada hi ha un indicador que marca la dirección del Mirador de Tavèrnoles
El mirador està situat en un sortint de roca i ofereix bones vistes, si la boira ho permet, a dalt d’aquest mirador podrem observar molts dels nuclis habitats arreu de la plana de Vic. A l’horitzó, tenim una vista de la serra del Cadí, el Pedraforca, el Puigmal i la serra de Cabrera .Té un panell informatiu.
Vist el mirador, cal continuar pel corriol de l'esquerre .
El camí a vegades bastant ample, té poc desnivell i s’enlaira pel Bosc de Savassona fins al Pla del Castell on agafarem un corriol a l’esquerra, deixant la pista ampla, després d'una baixada en ziga zaga trobem les Baumes de la Baronesa.
Aquest espai va ser remodelat cap el anys 50 del segle passat però conserva l’encant natural d’una bauma misteriosa.
El camí passa per la Font de la Baronessa, com tots els racons de la contrada la font també té la seva llegenda. Aquí la teniu:
Llegenda de la Font de la Baronesa de Tavèrnoles
Sembla que durant l’època de les creuades el baró de Savassona també va voler participar en la lluita per alliberar la Terra Santa dels musulmans. Mentre feia els preparatius, abans de marxar, va tenir cura d’avisar el seu millor criat perquè cuidés de ben a prop la seva jove i encantadora esposa durant la seva absència per les terres hostils de l’Orient Mitjà.
Així doncs, els dies passaven lentament per a la baronessa, a qui no arribaven mai notícies del seu estimat espòs. Sovint les tardes assolellades solia passejar pel romàntic camí que va des del castell a la font de la Baronessa, sempre vigilada pel millor amic del baró. Tant temps fou així, i es allò que diuen: tant va el cantir a la font…..La qüestió és que el criat i la baronessa es van enamorar.
Com que era un amor secret des del camí de la font vigilaven la pujada del Roc del Llum per si tornava el baró. El cas és que el baró ja en aquells temps era desconfiat i poc amic dels visitants, i en comptes de tornar pel Roc del Llum, com hauria estat habitual, va venir per Can Janot. Va enfilar la pujada del Pla del Castell, i va aparèixer de sobte per damunt la font de la Baronessa i enxampà de ple els dos passerells. El baró, ofès, va matar a cops d’espasa l’esposa i el criat. Com a record d’aquest fet tan sagnant, des de llavors fins encara avui en dia, totes les nits de lluna plena, passejant pel camí de la font i mirant fixament la lluna, es pot distingir clarament la imatge de la baronessa amb tota la llarga cabellera rossa i vestida amb una túnica blanca amb el criat molt a prop seu. Però només els veuen els homes que, com el baró, han estat enganyats per la seva esposa. Qui será el primer en reconèixer que ha vist la baronessa?
Seguim camí per la banda esquesrra de la cinglera fins al Castell de Savassona.
El Castell de Savassona ara en mans privades, existia ja l’any 890, sota el domini dels bescomptes d’Osona i regit per una família de cavallers, els de Savassona. Al segle XII, seguia sota el domini d’aquesta família, el darrer membre sabem que fou Canonge a Vic. Sense descendència directa foren venudes castell i senyoria a Ramon de Vilanova.
Al segle XIV, el castell passà a la jurisdicció del Bernat de Cabrera, pimer compte d’Osona. Als fogatges de 1553, s’anomena a Mn. Antoni Vila, militar, senyor del Castell i terme.
Té elements medievals com els murs de defensa i la torre triangular. Fou renovat als ss. XVII i XIX, i és encara habitat, format per un ampli casal i una capella que estan rodejats per una muralla.
En arribar a prop del Castell, girem cua en direcció on venim per agafar la pista que ens baixarà cap a Sant Pere de Savassona.
L'església de Sant Pere de Savasssona està situada als peus del castell del mateix nom formant conjunt amb l'antic cementiri.
Va ser construïda al segle XI en estil romànic llombard, Va ser sobrealçada en el segle XVll. Exteriorment està decorada seguint els canons llombards amb un fris d’arcs cecs i lesenes. Aquests motius de decoració es repeteixen per tots els murs del temple.
Es tracta d'una petita església que presenta una sola nau amb volta de canó i un absis semicircular a l'est, amb 5 fornícules interiors. Té a més una absidiola lateral al mur nord i al costat oposat una obertura que va ser l'accés a la torre campanar avui desapareguda i un espai de planta quadrada també construïda posteriorment. A la façana principal hi ha la porta d'accés construïda al segle XVII, sobre la qual s'observa un òcul. La façana està decorada per un campanar d'espadanya amb dues obertures d'arc de mig punt.
Des de Sant Pere continuem la pista i agafem un camí de prats que surt a l’esquerra fins creuar la carretera BV-5213 i tot seguit agafem un corriol després de pasar una tanca, que ens portarà al Jaciment Neolític de Savassona, una esplanada que s’estén a recer de Sant Feliuet, on descansen importants testimonis de temps antics. És un dels enclavaments més enigmàtics de la geografia catalana. Un lloc fascinant ple de mites i llegendes. A aquest vast espai natural se'l vincula amb cultures ancestrals, escales d'origen rupestre, pedres gegants considerades sagrades i sacrificis en vells aquelarres o boscos maleïts. Potser encara ressonen en aquest embriagador ambient els ecos dels pobladors d'un assentament iber els vestigis arqueològics dels quals romanen a la zona. En primer lloc ens trobem un gran bloc de gres anomenat El Dau dóna testimoni dels efectes de l’activitat erosiva i l’antiga presència humana.
Sens dubte, una de les principals atraccions de Savanossa és l'espectacular i colossal Pedra del Diable, també coneguda com 'la dels Sacrificis', que arriba als 15 metres d'alçada. Feia les funcions d'un antic altar i santuari en temps prehistòrics. Compte amb una sèrie d'estries i canalitzacions perforades sobre ella que permetien evacuar la sang que rajava dels animals que eren sacrificats en honor als déus.La llegenda fins i tot afegeix que també es duien a terme ofrenes humanes. La ciclòpia pedra es va desprendre fa milers d'anys del cim d'un penya-segat fluvial, on han aparegut al seu voltant tombes de guerrers que daten del Neolític.
L'estudi dels materials extrets i que es conserven al Museu Episcopal de Vic, juntament amb les dades ofertes pels estudis dels estrats fan considerar els investigadors almenys dues etapes d'ocupació humana a l'abric de la Pedra dels Sacrificis.
Continuem ruta rodejant per l’esquerra el penyal de Sant Feliuet, unes escales ben marcades ens porten cap el cim d’aquest roc gegantí.
Es va construir al centre de l’espai ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis. És coneguda des de 1035, però consta de santuari preromànic del segle X i la nau reconstruïda al segle XI. Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet. Hem tingut la sort de poder visitar l’esglèsia per dins gràcies a l’amabilitat d’en Miquel Saborit de la Unió Excursionista de Vic que ens esperaba per obrir-nos.
Es tracta d'una església d'origen preromànic, ubicada en un pla assentat sobre roca viva i envoltada de tombes antropomorfes i cisternes tallades a la roca. És una construcció que presenta una sola nau amb coberta de canó, lleugerament rebaixada, descentrat en relació amb l'eix de la nau, on s'obre mitjançant un simple plec que fa la degradació. La capçalera de l'església és de planta quadrada i és la part més antiga del temple, segurament és ermita que es va construir originalment.
La porta original s'obre a la façana de migdia i té un simple rebaix ornamental que l'emmarca. A la façana de ponent, rematada per un esvelt campanar de cadireta, s'obre una segona porta amb un arc de grans dovelles que és més moderna de la construcció original.
Cal destacar les excel·lents vistes que es tenen des d'aquest indret envoltat de muntanyes de gran bellesa i de pedres molt interessants. Per sota de la roca on està assentada l'ermita hi ha la Pedra del Sacrifici, la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home al Pla de Savassona. Va ser restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic.
Reculem i tornem a baixar al pla. En el pla de Savassona queden altres dues pedres característiques amb gravats rupestres. Aquests gravats són molt difícils de datar. Segons els experts, aquests, a l'igual que els altres que veurem avui, tenen una antiguitat que varia entre el Neolític (fa uns 7.000 anys) fins arribar a l'època medieval.
Les dues roques que ens queden són les que tenen més gravats. Diuen que entre les quatre roques hi ha 598 figures, quan tingui una estona les comptaré.
La Pedra de les Bruixes és una gran pedra natural, que té una gran esquerda central que la divideix en dues meitats. En aquesta pedra es poden observar una gran quantitat de gravats medievals. Entre els gravats, hi ha més de 50 creus, 9 ferradures i 6 cassoletes. També hi ha diversos cercles, així com altres figures. Alguns d'aquests elements els podem observar a primera vista. En aquest indret, a més, s'ha conservat una llegenda. Segons la llegenda, aquestes marques les van fer unes bruixes que estaven enemistats amb el baró de Savassona. Pel que sembla, l'home de Savassona estava relacionat amb la Inquisició. Amb aquestes marques, les bruixes volien enviar una advertència al baró de Savassona. En la Pedra de l’Home la representació principal és una figura antropomorfa, amb un traç ben definit, molt simple i desproporcionada. Consta d'un cap gran, lleugerament triangular, amb ulls i boca, un cos globular, amb peus grans, el braç dret enganxat al cos i l'esquerre formant àngel recte sobre l'abdomen, les mans són grans. S'hi distingeixen els dits polzes.
Continuem cami rodejant la muntanya de Sant Feliuet fins una cruïlla que indica la dirección de Sant Pere de Caserres, alerta després d’uns tres-cents metres deixem la pista i agafem un caminet que surt a l’esquerra, passem per el más abandonat de Passarella, una pedrera i just on trobem una báscula per pesar els camions de la pedrera, deixem la pista i ens enlairem per un corriol que surt a la dreta fins al Castell de s’Avellana. A partir d’aquí seguint per un bosc d’alzines esclarissat i verds prats, arribem fins a l’ermita de de Santa Magdalena de Conangle situada en una gran clariana.
Santa Magdalena de Conangle és una capella d'origen romànic, construïda a la península de Salou sobre d'un alt i ampli meandre del riu Ter, a 300 metres d'altitud, dins una finca privada. que forma part de la finca de Salou. El conjunt està format per l'església, les capelles laterals, el campanar i el claustre.
A partir del 1304 es va establir en l’indret una comunitat religiosa fundada per Maria, veïna del mas del Bosch. D’aquesta manera, l’ermita esdevenia monestir, i aquest tindria una època de cert esplendor fins a la primera meitat del segle XV.
El 1376 s’hi consagrà un nou altar, fruit de les reformes realitzades a l’edifici per les necessitats de la comunitat monàstica. Sembla que cal situar en aquest moment el canvi de l’advocació de l’església, passant d’estar dedicada a Santa Maria per passar a ser-ho a Santa Magdalena. En aquell moment, es col·locà un retaule dedicat a la santa en la capella, i que avui es troba al Museu Episcopal de Vic. La comunitat monàstica abandonaria l’indret el 1450, i es traslladaria a la ciutat de Barcelona.
Després de la desaparició de la comunitat monàstica, els encarregats de la cura de l’edifici eren els ermitans nomenats pels rectors de Sant Pere de Roda. Més endavant, va desaparèixer la figura dels ermitans, tot i que hi havia masovers que tenien cura de les terres circumdants. Al segle XVII es documenten a l’indret lluites amb grups de bandolers, així com trobades de bruixes.
L’any 1927 la família Baurier, propietària de la península de Salou, va arribar a un acord amb el Bisbat de Vic per tal de conservar la capella, i treure-la de l’abandonament en el que estava. El Bisbat es comprometia a mantenir-hi el culte. Durant la Guerra Civil es van destruir les imatges de la capella. La reconstrucció la realitzaria la família Baurier al voltant del 1955, i així es van millorar els accessos a l’ermita.
El 1960 s’ampliaria la construcció amb el trasllat d’un claustre de Vic, que fou cobert el 1984, per conservar-lo millor.
La capella actual manté la planta romànica, original del segle XIII, i s’hi aprecien les diferents modificacions que s’hi han realitzat. L’edifici té dues portes afegides posteriorment, però sembla que encara en època medieval. A l’època barroca es van afegir dues capelles, a la part nord de la nau. També en aquest moment es va construir el campanar rectangular amb coberta en forma de piràmide.
El claustre adjunt s’hi va traslladar pedra a pedra el 1960, des del Convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep de Vic.
Aprofitem per dinar asseguts als murs de de l’esglèsia. Després d'agafar forces reanudem de nou la marxa, Ara el camí es ample de pista, a vegades asfaltat , hi ha força cruïlles però si seguim el track no tindrem cap problema. El camí pasa per una bauma important, pel más Salou, important edificació que dona fe del poder dels antics propietaris.
Despres de travessar el rierol del Ruixol, ens trobem un pou de glaç en perfecte estat de conservació, te una fondaria de 8,23 m i un diàmetre de 6m. Es pot visitar l’interior trucant al 938540027.
Seguim pista i passem pel mas de la Bauma i la Noguera on ens desviarem a l’esquerra cap a la depuradora de Tavèrnoles. Uns metres endavant ja agafem la carretera per arribar al punt de sortida.
Si fas la ruta valora si us plau.