Tavèrnoles-Pou de glaç de Salou-Santa Magdalena de Conagle-Bosc de Savassona-Sant Feliuet-Castell de Savassona-

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh.
Si a Catalunya hi ha un poblament prehistòric que crida l’atenció per les seves singularitats treballades a la pedra, sense dubte estem davant del Conjunt Prehistòric i Megalític de Savassona.
En aquest indret podrem veure que la ma de l’home prehistòric hi es present des de el primers períodes del Neolític fins a l’ Edat Mitjana, passant pel Bronze, els Ibers i romans, per amb posterioritat veure el romànic mes bell al seu cim.
Per fer la ruta hems desplacem fins a Tavèrnoles (Osona), Just a l’entada del poble es troba el restaurant Colomer “Can Janot”, on aparquem els vehicles i on acabada la ruta farem un bon àpat.
Comencem camí, travessant la carretera de Caserres, (BV-5213) per dirigir-nos fins la petita urbanització del Roquet que aviat deixem enrere, el camí es ample i ens permet anar tots plegats. Passem pel mig de la masia de la Balma, ara el camí s’ha convertit en una estreta carretera que va donant la volta a la plana fins arribar a una cruïlla i al pou de Glaç de Salou.
Aquest pou amb unes dimensions de 5,63 m de profunditat i 6,9 de diàmetre i uns murs d’un gruix considerable. Als inicis del segle XX el seu gel encara era utilitzat per la propera colònia tèxtil, la companyia Redicasa actual propietària de la finca, que va signar un conveni de cessió a l’Ajuntament per 30 anys per rehabilitar el pou i mantenir dignament tot l’entorn. Com a element més destacat de tota la restauració, amb el desbrossament total d’una cúpula que pràcticament era imperceptible, cal destacar la important escala de ferro que permet arribar fins al seu fons amb total seguretat per al visitant. S’observen clarament els forats als murs per desempouar; tota una lliçó d’enginyeria rural.
Visitat el pou, seguim camí en direcció al Ter fins la cruïlla de “La Caseta del Guarda”. Aquí decantem a la dreta per passar la riera de Tavèrnoles sobre el pont de Salou, tot just acabat el pont, un portal de ferro barra tot el pas de la carretera, una petita porta per a vianant (que hem de obrir i tancar), ens deixa al paratge de Salou, amb la casa del Guarda, la impressionant casa de la Calcineria i la Teuleria de Salou i un xic mes amunt el Mas de Salou.
El Mas de Salou és un immoble del municipi de les Masies de Roda protegit com a bé cultural d'interès local. Formada per diferents cossos, el principal de planta quadrada consta de planta semi soterrada, planta baixa i pis. Cal destacar les obertures i el porxo frontal amb els brancals i llindes de pedra treballada, així com els ampits d'aquestes...és un dels masos més antics de les contrades, un casal de extraordinàries dimensions. Es creu que podia haver estat una fortificació, residència de soldats tot i que no s'ha pogut comprovar.
Seguim camí fins que una enorme balma ens fa alçar el ulls i just arran de paret surt un corriol, tot resseguint-la, es el camí de les balmes...impressionant, un camí molt poc conegut, tot i que hi passa l’antic camí que pujava al castell de s’Avellana des de la masia del Salou, entre altres balmes trobem la balma i cisterna de s’Avellana. Aquestes restes de balma obrada i antiga cisterna denota un passat habitat i força recent d’aquesta contrada. La cisterna, feta de pedra, recull tots els abundants regalims dels sostre de la balma. Es pot observar la importància del camí que hi porta fa segles enrere, perquè té algun tram empedrat i hi ha graons en algun punt per superar el desnivell.
El camí fineix sota el castell de s’Avellana, en una cruïlla de camins. Aquí agafem el corriol que va pujant a la nostra esquerra fins arribar a la barraca del Puig de Conangle feta de pedra seca.
El camí força planer entre prats de pastura i envoltats de alzines, aquí i enllà, ens deixa a la magnífica ermita de Santa Magdalena de Conangle
Quan arribem a la restaurada i bonica ermita de Santa Magdalena, construcció d’origen romànic situada en un petit turó envoltada dels meandres del riu Ter, quedem bocabadat de l’interessant claustre i els agradables jardins de l’indret. Si bé, l’ermita normalment és tancada, l’entorn és afable i convida a fer-hi una breu estada. El conjunt està format per l'església, les capelles laterals, el campanar i el claustre.
Desprès de fer parada per esmorzar i visitar tot l’entorn, retornem sobre els nostres passos i en un tres i no res arribem, altre vegada sota el castell de S’Avellana, Actualment el Castell està en ruïnes. Era un castell-fortalesa del qual es conserven restes del que van ser els murs, una escala i la base d’una torre. Situat darrera el Puig de Conangle, sobre un extrem rocós i molt proper al riu Ter. Està documentat des del 1067 i va ser declarat bé cultural d’interès nacional l'any 1993.
Alguns companys fan un “puja i baixa” per visitat l’emplaçament i tot seguit continuem camí, arribant al que va ser una pedrera de extracció d’àrids, la Font de la Fradera amb unes magnífiques vistes sobre els meandres del Ter. Acabada la pedrera, l’ample camí en baixada ens portaria passar pel mas abandonat de la Passarella, nosaltres seguim un camí, a estones no gaire definit que ens torna a deixar al citat ample camí, molt a prop del Coll de la Passarella.
Al coll amb una cruïlla i un pal informatiu, ens indica que a la nostra esquerra tenim el que serà el pròxim objectiu de avui...el Bosc de Savassona i l’església de Sant Feliuet.
El camí va pujant suaument i sense adonar-nos arribem al bosc de Savassona. El primer que descobrim son, potser, les dos pedres mes importats de l’indret, la Pedra del nen o de l’home i la Roca de les Bruixes. Aquestes dues roques van estat restaurades al 2013 i diuen que entre les dues hi ha 598 figures...jo no les he comptat!!. Avui per la zona hem trobat molts practicants del bouldering o escalada en bloc a la zona.
Aquest indret esta dividit en dos sectors molt definits: la plana i el cingle.
A la plana hem vist un conjunt de enormes pedres, totes treballades per els humans i que pertanyen a un nucli de culte, rituals antics i lloc per a viure, mentre que la part del cingle, es un lloc d’habitat també molt treballat, amb cisternes d’aigua i diferents treballs a la pedra envoltant a la fantàstica església de Sant Feliuet.
Els treballs fets a la pedra han donat peu a moltes creences populars sobre rituals i sacrificis antics, xamanisme prehistòric i bruixeria medieval i recent.
De fet molts treballs son petroglifs gravats per abrasió o també repicats com canals, cassoletes, alguna figura antropomorfa, ferradures, rodes, signes solar, signes cruciformes, etc...
Dins el pla, magnifiques pedres com el Dau, enorme bloc de gres. Al seu costat, dos roques més petites que ens mostren gravats rupestres. o la Pedra del Sacrifici (excavada al 1960 i al 1976). Et quedes astorat al seu davant... impressionant. treballades amb una gran profusió de motius. La gran Pedra dels Sacrificis d’unes 400 tones de pes, és segurament despresa del carener rocós principal i està excavada per sota. Es van trobar tombes amb estris i diferents ossos datats a uns 2.350 aC. Els diferents materials obtinguts es troben a l’actualitat al Museu Episcopal de Vic. L’origen dels solcs gravats a la pedra han estat interpretats de dues formes: la primera que les tribus neolítiques que aquí vivien feien sacrificis humans i animals i la sang s’escolava pels reguerots de la roca i es recollia (d’aquí el nom) i la segona i més probable, és que aquests solcs eren les guies que sostenien les teulades de les cabanes construïdes a sota seu. Sigui com sigui, el lloc és màgic i misteriós i digne de conèixer.
Sortim del bosc, travessem la carretera i marxem direcció al Castell de Savassona, que el tenim a tocar, on es troba la església de Sant Pere de Savassona, un edifici romànic d'una sola nau, sobrealçada posteriorment, amb un absis semicircular a l'est. La façana principal, modificada al S.XVII, hi ha la porta, coronada per un òscul i un campanar de cadireta de dos ulls.
Tornem un curt tram de camí enrere per agafar direcció del Castell de Savassona. Aquest fou declarat Bé d'interès Nacional com a monument històric el 1949. Estratègicament situat a 611 metres d'altitud, fou renovat als segles XVII i XIX i encara és habitat. Té elements medievals, murs de defensa i torre triangular a l'interior de l'edifici.
Passem sota les muralles del castell per abastà un estret i preciós camí que seguim direcció Tavèrnoles i al poc ens topem primer amb una balma amb una gran escletxa, anomenada el forat de la Baronessa i seguidament la impressionant balma de la Baronessa amb una font. Seguim camí fins el mirador de Tavèrnoles, amb magnífiques panoràmiques del poble i la plana. El camí entre roques i petites balmes ens va baixant en ziga-zagues fins a Tavèrnoles, just on es troba l’aparcament i restaurant.
Som al final de la ruta...ara toca fer un bon dinar i així donar per acabada aquesta interessant sortida...
Salut i bones caminades!!