Tavèrnoles Roca del Migdia Puig del Far Santa Margarida d'Ardola

Avui els companys feien jornada complerta dos cims, de dues comarques diferents El Turó del Vent a la comarca de la Selva i el Puig del Far a la comarca d'Osona. Com que només disposava del matí no els he pogut acompanyar, llavors he optat per fer sols aquest segon. He seguit una traça que feia un itinerari prou complert per l'entorn del Puig del Far, https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/guilleries-tavernoles-cinglera-de-sau-roca-del-migdia-puig-del-far-santa-margarida-dardola-2583475

I d'aquesta ruta he tret tota la informació. L'itinerari es desenvolupa per la cinglera de Vilanova de Sau, al nord de les Guilleries, i ens permet gaudir d'unes vistes meravelloses. Caminarem per rouredes i alzinars.

El punt de sortida el tenim a prop de l'indicador de la Casa Nova de Raurell (al kilòmetre 8,5 de la carretera que va al Parador de Sau). Al cap de poca estona, a mà esquerra, ja comencem a entreveure el cingles de Tavertet sobre el pantà de Sau.

Avui fa un fred que pela, estem a 0 graus i tot l'entorn te una bona gebrada, anem pujant per una pista ben ampla i al cap d'amunt la deixem per un corriol que es va apropant a la cinglera. Ben aviat som a
l'Esperó Nord de la Roca del Migdia. Quin mirador! (Cal anar en compte qui tingui vertigen). A banda del paisatge (pantà de Sau, cingles de Tavertet, el Far, muntanyes de Cabrera, Puigsacalm,)

Seguim per un corriol planer ara en sentit sud fins arribar a la Roca del Migdia. La Roca del Migdia és una muntanya de 766 metres que es troba entre els municipis de Tavèrnoles i de Vilanova de Sau, a la comarca d'Osona. Quin altre mirador!. Magnífica vista ara cap a la vall de Vilanova de Sau, de les Guilleries i del Montseny.

De tornada cap a l'oest, els següents miradors ens permeten gaudir de la curiosa Roca Falconera. La Roca Falconera és una muntanya de 718 metres que es troba al municipi de Vilanova de Sau, a la comarca d'Osona. I ara queda anar cap amunt. Passem pel preciós Pla de Santa Margarida i la seva bassa. Caminant per aquesta pista pedregosa arribareu al pla de Santa Margarida. Aquí les alzines no tenen branques per sota dels dos metres, com si un jardiner pacient les hagués esporgat amb precisió.

En realitat són els ramats de vaques que pasturen les fulles, mantenen l’aspecte obert del bosc i ajuden a la prevenció d’incendis. Les basses d’aigua, els filats ramaders i els camps de farratge que trobareu
caracteritzen aquestes explotacions extensives. La propera bassa de Sabaters es va tancar per permetre el desenvolupament d’espècies d’espais humits que l’ús intensiu pels ramats no permetria.

Seguim pujant per un corriol i de seguida arribem a una gran balma, segurament habitada des de temps molt antics fins no fa massa. Ara però es un bon lloc per la practica de l'escalada. I amb un darrer esforç, anant una mica en compte, arribem dalt del cim, després de passar pel costat de la curiositat geològica d'una roca foradada com si fos un pont.

Dalt d’aquest mirador podem seure una estona a contemplar la
immensitat del paisatge, com si fóssim aquell bandoler que, segur de
la inaccessibilitat del seu observatori, es permet uns segons de pau per
contemplar el territori.
D’esquerra a dreta de la panoràmica podeu veure el pantà de Sau, els
cingles de Tavertet, els massissos de les Guilleries i el Montseny, i la
plana de Vic. A banda i banda, els cingles de Vilanova s’estenen com una gran muralla irregular. A la dreta, crida l’atenció un grau aïllat, es tracta de la roca Falconera.

És el moment de treure els prismàtics i observar, si teniu sort, com els
roquerols i els pela-roques s’enfilen a les parets per caçar insectes. Una
parella d’aufranys, espècie rara en aquestes latituds, torna totes les
primaveres des de l’Àfrica per criar en aquesta concorreguda cinglera.

De baixada passem de nou pel pla de Santa Margarida i més avall trobem les restes de l'ermita de Santa Margarida d' Ardola. Aquesta petita ermita va ser documentada per primera vegada l’any 1064. Segons la història oral, l’any 1935 es va esfondrar el mur de cara a migdia, i més tard, tota la teulada. Un any després, el 1936, a l’inici de la Guerra Civil l’ermita va ser incendiada.

Es tracta d'un edifici religiós. Església semi derruïda i amb la nau orientada com les de les esglésies romàniques. La planta és de nau única. Per les pedres que es troben al voltant s'endevina que tenia un únic absis de planta semicircular.

De l'alçat només es conserva el mur nord des de la planta fins a l'arrencada de la volta. Suposem que era coberta amb volta perquè a la part de la façana la paret es conserva força bé i marca la forma d'arc de mig punt.

El portal d'entrada és dovellat amb petites dovelles i allindat. Les altres parts de l'església són aterrades i les runes es troben al mateix peu de l'església. L'estat de conservació és lamentable, entre les runes hi creixen arbres i l'antiga construcció s'està perdent enmig de la vegetació. El material constructiu són grossos carreus romànics.

Història
Aquesta església data del segle xi. Fou decorada amb lesenes i arcs llombards que avui no es conserven degut a la gairebé total destrucció dels murs de l'alçat.
A aquesta església mantenien el culte els feligresos de Savassona.
Al 1936 fou abandonada i vers el 1945 s'ensorrà la volta.
El sobrenom d'Ardola sembla d'origen ibèric i hom ha llençat la hipòtesi que podria ser el nom d'un antic poblat situat al voltant del puig del Far.

La resta de camí de retorn al punt de sortida, no te gaire interès, es una zona de pastures i aprofitament ramader, i anem trobant prats i alguna bassa d'abeurar al bestiar, no cal dir que avui son totes ben glaçades. L'únic que cal resaltar es que durant molta estona tenim, lluny però al davant nostre, la figura inconfusible del Pedraforca.

Aquest ruta d'avui està basada en la que apareix a la pàgina 81 del llibre Osona, 50 indrets amb encant, de Joan Conill i Mateu, editorial Farell. Bon llibre, per coneixer les rutes i excursions més atractives de la comarca.

Informació extreta de la Viquipèdia i també de http://ambotes.wordpress.com