Tavèrnoles - Santa Magdalena de Conangle - Castell de s'Avellana - Poblat Ibèric - Sant Feliuet

Santa Magdalena de Conangle.-
L’ermita de Santa Magdalena és d’origen romànic (segle XIII), tot i que amb el pas del temps ha sofert moltes modificacions.
El lloc s'esmenta per primera vegada el 980 quan Isarn, fill de Sal•la de Conflent féu testament i deixà i disposà sobre béns situats a Voltregà, Orís i Conangle.
La capella actual de Santa Magdalena té la planta inicial, on si distingeixen l'absis i la nau, ambdós de planta trapezial, però va ser ampliada el 1376 i modificada posteriorment, amb l'afegitó d'una casa per als guardians o ermitans. En època barroca, hom hi afegí dues capelles laterals i un campanar de planta quadrada, que encara es poden veure.
A 1960 hi adossaren el claustre neoclàssic del convent dels carmelites descalços de Sant Josep de Vic, que l'any 1984 fou cobert amb teules.
Des d'aleshores ençà i fins al tancament de la colònia de Salou, s'hi feren diverses festes patronals i encara avui s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments, de persones devotes i gent que ho sol•liciten.

El conjunt prehistòric i megalític de Savassona.-
És un poblament prehistòric que crida l’atenció per les seves singularitats treballades a la pedra, i en aquest indret podrem veure que la ma de l’home prehistòric hi es present des dels primers períodes del Neolític fins a l’Edat Mitjana, passant pel Bronze, els Ibers i romans, i amb posterioritat, podrem veure el romànic mes bell al seu cim, ja que el conjunt esta dividit en dos sectors molt definits: la plana i el cingle.
En la plana, veurem un conjunt de enormes pedres, entre d’altres, el Dau, la pedra dels Sacrificis, la pedra de les Bruixes, la pedra de l’Home, etc., totes treballades pels humans, amb gran profusió de motius i que pertanyen a un nucli de culte, rituals antics i lloc per a viure, mentre que a la part del cingle, trobarem un lloc d’habitat també molt treballat, amb cisternes d’aigua i diferents treballs a la pedra emmarcats per l’església de Sant Feliu de Savassona.
Els treballs fets a la pedra de l’indret han donat peu a moltes creences populars sobre rituals i sacrificis antics, xamanisme prehistòric i bruixeria, tant a l’època medieval com en època recent. De fet molts treballs son petroglifs gravats per abrasió o també repicats com canals, cassoletes, alguna figura antropomorfa, ferradures i rodes i signes solar, signes cruciformes, etc.