Tavèrnoles Savassona s'Avellana Sta Magdalena Tavèrnoles

Excursió que sortint i acabant a Tavèrnoles fa camí cap al paratge de Savassona amb les ermites de Sant Pere i Sant Feliu i el jaciment Neolític, continua cap el castell de s'Avellana, l'ermita i claustre de Santa Magdalena de Conangle, baixa a tocar un dels meandres del Ter i torna novament a Tavèrnoles . Una ruta amb molta història i patrimoni , i unes vistes esplendides de tot l'entorn.

Llocs destacats del recorregut

Tavèrnoles
La parròquia o petit nucli del poble de Tavèrnoles es troba al pendent de ponent de la serra de Savassona, abans de la pujada cap al castell, a 537 m. d'altitud. És format per mitja dotzena de cases velles i un allotjament rural, Can Janot, i algunes cases modernes o d'estiueig. La seva història és vinculada a la demarcació senyorial del castell de Savassona). Tavèrnoles en fou sempre el centre religiós més important, com ho revela el seu temple i el fet que Sant Pere de Savassona ha estat gairebé sempre una filial de Tavèrnoles. Altres llocs d'interès són el Casal de Vilamuntà, l'ermita de Sant Feliu de Savassona, l'església de Santa Margarida d'Ardola o l'església de Sant Pere de Savassona.(Viquipèdia)

Sant Pere de Savassona
És un edifici romànic d'una sola nau, sobrealçada posteriorment,
amb un absis semicircular a l'est. Prop de l'absis, al mur nord, hi ha una absidiola semicircular. Al costat simètric no hi ha una altra absidiola, com caldria esperar, sinó un espai de planta quadrada. Les capelles laterals es veuen a totes dues bandes de la nau que van ser afegides posteriormentLa façana principal, modificada al S.SVII, hi ha la porta, coronada per un òscul i un campanar de cadireta de dos ulls.
(Osonatour)

Sant Feliu de Savassona
Sant Feliuet de Savassona és una església preromànica, en un planell on s'assenta en roca viva i envoltada de tombes antropomorfes,
una cisterna tallada a la roca. Construcció d'una sola nau amb coberta de canó, lleugerament rebaixada, descentrat en relació amb l'eix de la nau, a la qual s'obre mitjançant una simple plec que fa la degradació. La porta original s'obre a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l'emmarca. A la façana de ponent, rematada per un esvelt campanar és d'espadanya s'obre una segona porta amb un arc de grans dovelles.

Pedra del sacrifici és un jaciment de més renom de Savassona. Va ser excavat per primera vegada el 1960 proporcionant una complexa seqüència estratigràfica de la que s'hi poden deduir tres horitzons culturals. Les excavacions realitzades el 1976 ampliaren el coneixement d'aquest jaciment. L'estudi dels materials que és conserven al Museu Episcopal de Vic i les dades dels estudis dels estrats fan considerar almenys dues etapes d'ocupació humana de l'abric de la Pedra dels Sacrifici.

El Dau és un gran bloc de gres que el 1976 s'hi realitzà una excavació que proporcionà dos estrats diferenciats. L'Estrat I, amb una potència minsa (7-10 cm.). (Osonatour)

Ruïnes del Castell de S’Avellana
Ruïnes del Castell de S’Avellana : Era un castell - fortalesa del qual es conserven restes del que van ser els murs, una escala i la base d’una torre.
Està situat darrera el Puig de Conangle, sobre un extrem rocós i molt proper al riu Ter. El Castell de s’Avellana està documentat des del 1067. Era un castell-fortalesa del qual es conserven restes del que van ser els murs, una escala i la base d’una torre.(Osonatour)

Santa Magdalena de Conangle
Santa Magdalena de Conangle és una capella d'origen romànic, amb modificacions amb el pas del temps, construïda a sobre un alt i ampli meandre del riu Ter, a 300 metres d'altitud, dins una finca privada. El conjunt està format per l'església, les capelles laterals, el campanar i el claustre.
Aquest edifici apareix esmentat en els documents medievals com a capella però l'establiment, des de principis del segle xiv, d'una petita comunitat de monges en aquest indret, ha afavorit que sovint se li doni el nom de monestir.
Entorn el 1955, l'ermita de Santa Magdalena de Conangle fou restaurada per la família Baurier que manà fer-hi algunes obres de reforma, recuperant-ne l'ús i la devoció per a tota la comarca: enjardinaren els voltants, arranjaren els camins d'accés, i el 1960 hi adossaren el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic, que l'any 1984 fou cobert amb teules. Des d'aleshores i fins al tancament de la colònia de Salou, s'hi feren diverses festes patronals i encara s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments, de persones devotes i gent que ho sol·liciten. Tanmateix, el factor distància l'ha condemnat a l'ostracisme, ja que està situada en un lloc de difícil accés (Viquipèdia)