Tavertet-Morro de l'Abella-Barret de la Perereda-Tavertet

Ruta extraordinària que comença a la plaça del Bisbe Guillem de Tavertet i surt pel carrer del Castell cap a la zona del Relliguer des d'on s'observen unes vistes superbes de la zona de Sau i del Montseny amb les Agudes punxant el cel.

De seguida s'abandona el camí del castell i es puja cap al Pla del Bosc i per un senderó s'arriba a una pista que torna a Tavertet. Cal seguir aquesta pista a la dreta i, de seguida, cal agafar el caminoi que se'n va per l'esquerra fins a la Miradora, una zona excel·lent per preveure la ruta meravellosa que tocarà caminar. Deu ser un mirador excel·lent quan el saltant de Molí-bernat baixa ple.

Es desfà el senderó i es torna a la pista que cal seguir a l'esquerra, direcció de Tavertet. La pista va força recta fins que troba un gir de noranta graus a la dreta. Poc abans d'aquest gir, cal agafar el sender que hi ha a l'esquerra i que és intuïtiu i sense pèrdua. Al capdavall d'aquest sender comença el gran sender de baixada d'aquest recorregut: el Baixant de les Tunes. Per entrar a aquest Baixant hi ha un rètol informador. Sense pèrdua, doncs. La baixada es fa perillosa si és un dia moll perquè és una zona força obaga i costeruda. A poc a poc es va baixant, zigazaguejant fins al Saltant de Molí-bernat, una balma impressionant que nosaltres no vam tenir la sort de trobar-hi molta aigua.

Es frueix una estona de la balma i se segueix drecera enllà, sense pèrdua. A partir d'aquí es troben dues bifurcacions i en ambdues cal agafar la que va cap a l'esquerra i s'apareix al Racó de la Cleda i a la zona del Morral Gros amb unes vistes exuberants de la cinglera que caldrà anar superant amb indrets aeris i indrets més tapadets. És un moment màgic.

A partir d'ara, calen anar seguint senyals grocs i fites, sense pèrdua, que arran de cinglera, els Cingles de les Balmes, van apropant els caminants cap a una zona que s'ha de superar pujant unes escales de ferro verdes. No hi ha perill si es té seny i, és força divertit.

Superades les escales, es continuen seguint els senyals grocs fluorescents que trenquen la bellesa de la verdor natural amb la diversitat cromàtica de les seves flors i la vermellor punyent de la cinglera. És un moment edènic i, tanmateix, els senyals grocs són molt útils perquè és una zona on el GPS perd el satèl·lit amb molta facilitat.

Caminant i caminant s'arriba als Escalars de les Balmes, una zona amb cordes que els més intrèpids deuen escalar i des d'on per primera vegada s'albira el Ter, a punt d'arribar a Sau, auspiciat per la Serra llunyana i imaginada de Casserres.

Des d'aquí cal sortir uns metres del recorregut per gaudir de la Lleixa de Balà i de la seva situació privilegiada enmig d'aquest canó. Fent un gir de tres-cents seixanta graus es veu tota la cinglera que s'ha caminat, la que resta per caminar, el Ter i la zona del Castell de Tavertet.

Es torna al sender i, de seguida, s'arriba a una zona fosca però magnífica que acaba amb la Cova de les Pixarelles. És una cova que roman tancada però que s'hi pot pujar, fins a la tanca, a través d'una corda. A mig camí de la cova es torna a albirar la màgia de l'indret i del riu Ter que lluita, gegantí, contra les cingleres pedregoses d'aquesta Osona gairebé selvatana.

Des de la Cova de les Pixarelles, se segueixen els senyals i sense canviar mai de sender es puja suaument pel Baixant de l'Abella fins al Morro de l'Abella, un cim de 669,5 metres amb unes vistes precioses. En aquesta caminada va ser el lloc escollit per fer l'àpat del dia.

Es desfà el tram del Morro de l'Abella i s'agafa la drecera que cap a la dreta segueix el Baixant de l'Abella i porta per damunt del Cingle de la Perereda, per damunt del camí que s'acaba de fer, cap a la carretera asfaltada de Tavertet.

S'arriba a la carretera i s'hi camina uns metres fins al revolt. En aquest punt cal agafar un senderó que va pujant intuïtivament i sense pèrdua per la Solella de les Balmes fins que es troba amb un altre sender més imponent. Cal seguir-lo cap a la dreta i pocs metres després de passar pel mig de dues pedres s'ha de tombar a la dreta. La pintura està en un arbre i és de mal veure. Cal anar en compte perquè s'ha d'evitar un filat que no està electrificat.

En aquest punt cal pujar drecera amunt fins a un altre dels moments del recorregut, el Barret d'en Perereda, amb les vistes més extraordinàries de tota la caminada. Un autèntic plaer visual de tota aquesta zona, des del Ter fins a Torelló; des de les Agudes fins al Santuari de Bellmunt. Un goig.

Ara cal tornar al sender imaginari que encara cap a Tavertet i s'ha de creuar un pas, un xic aeri, entre dues pedres enormes que acabarà al Puig d'en Perereda a 893,3 m d'altitud, la màxima d'aquest recorregut.

A partir d'aquí caldrà descendir fins a la Balma de les Piques, una balma gegantina ornamentada amb tres piques d'abeurar bestiar. Se segueix per la pista que hi ha sota i de seguida s'arriba a un pla verdós protegit per pedres gegantines. Al final d'aquest prat s'ha de girar a l'esquerra i caminar paral·lels al poble de Tavertet que resta altiu a la dreta dels excursionistes. Aquesta pista petita acaba en una carretera privada en un collet, el Collsaplomera.

Ara cal descendir la carretera privada i de seguida hi ha una fita a l'esquerra que assenyala l'entrada d'una altra drecera que, sense pèrdua i arrecerada als Cingles del Sunyer, no tan vistosos, porta fins a la Balma del Sunyer de Baix, amb clares mostres d'arquitectura popular i local. Les runes indiquen que dins d'aquesta balma hi havia hagut vida humana no fa gaires anys. Llàstima de la natura salvatge i mal girbada que no permet de fruir-la com mereixeria.

Se segueix la drecera fins que s'arriba a una petita marrada que serpenteja fins a la carretera principal de Tavertet que s'ha de tornar travessar. El camí passa per la Casanova, intuïda enmig d'una natura feréstega, i sense cap pèrdua s'arriba a un camí de terra que, de seguida, arriba al Pont vell de Tavertet, el Pont de Molí-bernat.

Ara es travessa el pont, es gira cap a la dreta i es va seguint la pista fins a Tavertet, principi i fi d'aquesta ruta tan agraïda i agradable.

Els Senyderistes iLusos en la seva versió més antiga us recomanem que us engresqueu a fer-la i a gaudir-la com vam fer nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!

I aquesta ruta la podríem acabar amb una cita del filòsof Raimon Panikkar mort a Tavertet:

"El silenci crea el sentit. I l'estem bescanviant per una superficialitat vulgar i avorrida. Soroll a totes hores i a tot arreu per no haver de pensar".

I sempre ens quedarà el silenci màgic d'aquesta caminada...