Teià, font del Senglar, Grill, Perdiu, Ajupits, Vedat i St Mateu, Sagrat Cor, turó de Baldiri i ref Ferreria del Vedat

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Maresme podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "maresmejsp" i us apareixeran totes.

Bonica matinal per la serralada de Marina, sortint de Teià, i que ens portarà a visitar tot un seguit de fonts, totes molt ben arranjades, i (si l'any és plujós) brollant amb més o menys intensitat; les fonts les combinarem amb altres indrets, com l'estàtua del Sagrat Cor, el refugi de la Ferreria del Vedat, l'ermita de Sant Mateu i el turó i mirador de Baldiri.
Un fantàstic recorregut, amb unes vistes impressionants de la costa del Maresme i del Barcelonès.
També haig de remarcar el bon estat de les fonts i el seu entorn; així com la curiositat dels brocs de les fonts, així el broc de la font del Senglar, és un cap de senglar; a la font del Grill, al damunt hi ha un gran grill de ferro forjat, que es mou al accionar la manivela; el broc de la font de la Perdiu, és una perdiu i a la font dels Ajupits el broc és una granota.
Excursió plàcida, per camins i pistes, amb algunes pujades i baixades una mica accentuades.
Només he esmentat el mirador del turó de Baldiri, però en visitarem d'altres, el propi Sagrat Cor és un gran mirador, el refugi del Vedat també és un excel•lent mirador; així com els miradors del Pi d'en Duran i el de la Cornisa.

Per a començar l’excursió ens situarem al municipi de Teià; concretament al costat de la riera hi ha l’ampli aparcament municipal de Sebastià Dalmau.
Aquest aparcament està situat a mitja riera, i ens anirà perfecte, ja que a l’anada haurem d’anar riera amunt, i a la tornada sortirem per l’altre extrem de la mateixa riera; així doncs, l’aparcament ens queda situat, més o menys, a mitja riera.
Deixarem l’esmentat aparcament, i seguirem riera amunt , passarem pel costat del restaurant Cambrai i poc després girarem a la dreta per a seguir el camí del torrent del Molí; aquest camí ens porta directament a la font del Senglar, que queda lleugerament apartada a la nostra esquerra.
Indret amb taules i bancs i amb el broc en forma de senglar.
Tornem al camí, que tornarem a deixar pocs metres després, per tal d’anar a la propera font del grill.
Aquí el GPS va fer-me un ”eco”, però sense cap mena d’importància. Seguim aquest camí paral•lel al camí principal i en pocs metres arribem a la font del Grill; un altre indret molt ben arranjat i amb la font amb un gran grill forjat al damunt; l’aigua de la font la bombeges amb una manivela , que a més de fer brollar la font, també acciona un mecanisme que fa moure les potes del grill.
Visitada aquesta curiosa font, on també hi ha taules i bancs, seguim una curta drecera que ens retorna al camí principal.
En una propera cruïlla girem a l’esquerra, i aviat, també farem una nova i curta anada i tornada al mirador del Sagrat Cor; un indret amb una gran vista panoràmica, i on hi ha una gran imatge d’un Sagrat Cor.
La curiosa història d’aquesta imatge queda reflectida en la Viquipèdia: “És una estàtua de marbre de Carrara feta el 1956 per Claudi Rius. La va erigir la propietària de la finca per tancar una picabaralla amb el rector de la parròquia de Teià que la va titllar de mancada de fe. La figura, dalt del turó rocallós del Moliner i amb els braços oberts, mira directament a l'església de Teià”.
Tornem al camí principal per a seguir per la dreta, i tornem a fer una curta anada i tornada per apropar-nos a la font de les Perdius.
El broc d’aquesta font representa una perdiu. Tornem al camí principal i en pocs minuts arribem al refugi de la Ferreria del Vedat. Un refugi lliure, força ben conservat, amb una aixeta que ens porta l’agua de la mina que hi ha una mica més amunt; l’indret també és un gran mirador. Del manteniment d’aquest refugi en tenen cura els ADF de Teià, així com de l’estat de conservació de les fonts que hi ha per la zona.
A l’indret hi ha una placa que explica l’origen del refugi, però novament podem dirigir-nos a la Viquipèdia per a tenir-ne més detalls, ja que allà hi havia una pedrera de la s’extreia la pedra de molts edificis de la Barcelona modernista: “És un edifici senzill, de planta rectangular i que es feia servir com a taller on es reparaven i s'esmolaven les eines que utilitzaven els picapedrers, bàsicament per refer els punxons i les escarpes que la dura pedra havia desgastava). En aquesta zona va haver-hi una gran activitat d'extracció de pedra, ja que d'ací van sortir les columnes i les dovelles de molts portals de l’Avinguda Diagonal de Barcelona”.
Deixem aquest bonic indret, i seguim el camí que surt del darrere del refugi, i immediatament enllacem amb un camí transversal, que seguim per l’esquerra.
Passem pel costat de la petita cova de la mina del Vedat; anem caminant, el pendent s’accentua, fem un revolt de 180 graus, i pocs metres desprès, farem una nova anada i tornada que ens portarà a la font dels Ajupits; també amb molt bon estat; aquí el broc representa una granota.
Tornem a la pista i seguim pujant. Nova i curta anada i tornada per apropar-nos a la font i mirador del Vedat, on hi ha una barana de fusta i un banc per a contemplar còmodament la Vista espectacular. Tornem al camí principal, i a sobre mateix tenim el mirador del Pi d’en Duran. Estem uns metres més amunt del mirador de la Font del Vedat, per tant, hem guanyat una mica més de vista. L’indret també protegit per una barana de fusta a dos nivells, ens convida a fer-hi una aturada contemplativa.
Com podeu veure, aquesta excursió és un seguit de fonts i miradors, que fan molt agradable i entretinguda la caminada.
Deixem el mirador, i seguim pujant pel camí, que més amunt desemboca en la gran pista de la Cornisa, just al costat on hi ha el mirador de la Cornisa.
Indret amb bancs i una taula panoràmica, i on perdem la tranquil•litat que ens havia acompanyat fins aquí; ja que l’indret és accessible amb vehicles, i per tant podem trobar-hi força gent, entre turistes i ciclistes. Les bicicletes elèctriques s’estan imposant , i diria que ja son majoritàries. La llei del “mínim esforç” s’obre camí també en el mon del ciclisme!
Ara seguirem aquesta gran pista-carretera per la dreta, podem caminar també per un estret camí que hi ha a la dreta per no anar per la pista; però hi ha ciclistes que tampoc volen anar-hi per la pista; i en aquest estret camí, ciclistes i excursionistes no hi caben. Els hi deu semblar molt més “ciclista professional” anar per aquest corriol.
Afortunadament caminarem molt poca estona per aquesta pista, ja que aviat arribarem a una doble cruïlla, on farem una anada i tornada a Sant Mateu.
Primer girarem a l’esquerra, per a seguir una pista que ens porta al coll de Gallemí.
Aquí veureu que el traçat va primer a l’esquerra i enfoca directament el bar que hi ha a Can Riera; no és cap equivocació, ni cap “eco” del GPS, és simplement que una clara assegut en aquest indret és una temptació molt difícil de registir!
Bé situats al coll de Gallemí, clara a l’esquerra, o seguim per la dreta, per apropar-nos fins l’ermita de Sant Mateu. Abans, però, si volem, podem fer una nova curta anada i tornada per la dreta, fins el proper turó de Sant Mateu, on hi ha un antic vèrtex geodèsic, que assenyala els 499 metres d’alçada, però l’indret està emboscat i no té vista.
Arribem finalment a l’ermita de Sant Mateu. Aquí també ens podem “refrescar”, si la casa del costat està oberta, l’ermita també ho està.
Visitada l’ermita, sortim pel camí que hi ha al costat i anem baixant fins arribar a la pista que porta a Sant Mateu, però en un primer moment la travessarem per anar fins la font de Sant Mateu, situada a sota la pista. Antigament hi havia una gran bassa al davant, però actualment només en queden les parets. L’indret de la font és molt bonic, i encara conserva part del seu antic encant. De jove, i d’això fa més de 50 anys, amb l’Agrupament hi havíem acampat!
Deixem la font, i tornem a la pista que seguirem fins a desembocar novament a la pista-carretera de la Cornisa.
Ara la seguirem per la dreta una estona, fins arribar pràcticament al mateix indret on l’hem deixat per anar a Sant Mateu.
Aquí seguirem una bona estona el camí que baixa per l’esquerra. Fins arribar a una esplanada; indret on farem una enèsima anada i tornada, aquesta vegada per anar al turó, torre de guaita i mirador de Baldiri.
Per anar-hi hem de seguir un curt camí per la dreta, i aviat arribem al mirador; bé, en el fons és indistint, podem anar primer al mirador i després al turó, o viceversa.
És molt recomanable anar al mirador de Baldiri, ja que la vista de la que gaudirem sobre el litoral del Barcelonès i del Maresme és de “traca i mocador” ja que està situat estratègicament en un sortint de la carena.
Contemplada la vista, pugem els pocs metres que ens separen del turó de Baldiri on hi ha la torre de guaita.
La vegetació, priva en part de la vista, de la que ja hem gaudit al mirador.
Tornem a la cruïlla anterior, i seguim la pista que havíem deixat, i que ara comença una forta i sostinguda davallada.
Hem d’estar atents al traçat, ja que molt aviat haurem de deixar aquesta pista, per a seguir-ne una de menys marcada que arrenca a la dreta, o més aviat, recta, ja que la principal gira a l’esquerra.
Aquesta nova pista, que va perdent alçada en successives llaçades ens portarà directament al Cementiri de Teià. Però durant el llarg recorregut de baixada, podrem anar gaudint d’una vista espectacular.
Una vegada al Cementiri, seguirem el carrer que hi mena, i així arribarem novament a la riera de Teià, que seguirem amunt, fins arribar novament a l’aparcament; donant per acabada aquesta, més que recomanable, excursió.

HORARIS:
De Teià a la font del Senglar: 20mn
De la font del Senglar a la del Grill: 05mn
De la font del Grill al Sagrat Cor: 10mn
Del Sagrat Cor al refugi de la Ferreria: 10mn
Del refugi a la font dels Ajupits: 10mn
De la font dels Ajupits al mirador i font del Vedat: 05mn
Del mirador del vedat al mirador del Pi d’en Duran: 05h
Del mirador del Pi d’en Duran al mirador de la Cornisa: 10mn
Del mirador de la Cornisa a Sant Mateu: 15mn
De Sant Mateu a la font de Sant Mateu: 10mn
De la font de Sant Mateu al turó de Baldiri: 25mn
Del turó de Baldiri a Teià: 45mn
TOTAL: 2h 50mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/06/teia-font-del-senglar-grill-perdius.html

O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"