Teià Sant Mateu per fonts i miradors

Excursió circular pel parc de la Serralada Litoral, pujant turons, visitant el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe i l´'ermita de Sant Mateu, miradors i fonts que ens donaran una mica de repòs durant el camí.

És una ruta senzilla i ben marcada, amb fortes rampes de pujada, que en algun lloc ens fan bufar de debó, en una bona part del recorregut caminem per pistes sense complicacions. Però també, en algun punt hi ha uns corriols estrets i dreturers, que alenteixen la marxa ja que cal posar-hi els cinc sentits per no caure.

És un recorregut amb grans vistes sobre el litoral, Burriac, Collserola... En dies clars veiem Montserrat, El Montcau, la Mola... i des de l'Ermita de Sant Mateu, sobre tot a l'hivern es divisa el Prineu ben nevat.

La pujada fins a l'ermita de Sant Mateu es espectacular gaudint d'unes panoràmiques primer del Barcelonès i després del Montseny, al mateix temps que les pinedes amb les darreres pluges estan amb un verd molt net. La ascensió l'hem fet per pista excepte el tros del refugi i el Sagrat Cor, li hem posat el punt de dificultat moderat ja que són cinc quilòmetres en constant pujada, a més quan quasi l'has guanyat, la ruta torna a baixar els metres guanyats per visitar el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe.

Poblat Ibèric la Cadira del Bisbe
El poblat ibèric de la Cadira del Bisbe és un jaciment arqueològic situat a Premià de Dalt, al Maresme. Es tracta d'un assentament iber establert a la falda del Turó de la Cadira del Bisbe (300 m), a la Serralada de Marina, que fou fundat per la tribu dels laietans cap a finals del segle v aC. Degué tenir el seu moment de màxima puixança entre els segles V i III aC i fou abandonat cap al segle i aC.

El nucli de l'assentament estava distribuït en terrasses per salvar el desnivell. El poblat estava emmurallat i tenia una torre defensiva, la seva desaparició es data cap a l'any 200 aC amb l'arribada dels romans.

Història arqueològica
Fou descobert el 1929 per Joaquim Folch i Torres. Als anys 70 es van iniciar les excavacions, amb les quals es van descobrir restes de diversos habitatges, un carrer empedrat i nombroses mostres de ceràmica. Des de llavors, ha estat objecte d'excavacions per diferents associacions durant diverses campanyes arqueològiques.

El poblat ibèric es va construir en la vessant sud del turó de la Cadira del Bisbe, dins de la Serralada Litoral. S’eleva uns 267 metres sobre el nivell del mar i ocupa una superfície de gairebé 30.000 m2. Està datat des del segle VI fins al segle I abans de Crist.

És un poblat de dimensions mitjanes, ubicat en un lloc estratègic, amb una clara intenció de control del territori: la vall de Premià i el pas de la ruta que uneix la plana i la Serra de Sant Mateu, via de pas cap al Vallès. La seva construcció respon a un model urbanístic aterrassat, emmurallat i amb una torre defensiva. Constitueix doncs, el nucli urbà entès com a centre polític i econòmic del territori circumdant, de clara vocació agrícola.

El poblat està sempre obert. S’hi accedeix resseguint la Riera de Sant Pere, a 500 metres de la Plaça de la Vila, fins trobar-ne, a la dreta, l’indicador i la passera del recorregut. El poblat està enterament senyalitzat per facilitar l’explicació de les estructures ibèriques. La visita al Museu de Premià de Dalt complementa la comprensió dels continguts i exposa els materials trobats.

El sagrat Cor de Teià
El Sagrat Cor de Teià es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Teià (el Maresme).
Descripció
És una estàtua de marbre de Carrara feta el 1956 per Claudi Rius. La va erigir la propietària de la finca per tancar una picabaralla amb el rector de la parròquia de Teià que la va titllar de mancada de fe. La figura, dalt del turó rocallós del Moliner i amb els braços oberts, mira directament a l'església de Teià i gaudeix d'una bona vista sobre la riera de Teià i el mar.

Des de la base de la figura (si mirem cap a l'est) s'endevina a uns 200 metres el Refugi de la Ferreria del Vedat. Al nord, el profund tall de la Pedrera del Tercio i al NE, just a la cresta, la tanca del Mirador d'en Pere.

Accés
Al final de l'asfalt del passeig de la riera de Teià surt una pista a la dreta, amb indicadors de ruta i Refugi de la Ferreria del Vedat. La prenem i pugem 990 m, fins a un revolt a l'esquerra on a la dreta hi ha una estaca que senyalitza la ruta del Vedat. D'aquest punt en surten dos corriols: el de la dreta duu al Sagrat Cor, 30 metres més enllà. Coordenades: x=443417 y=4595743 z=287.

El Refugi de la Ferreria del Vedat
El Refugi de la Ferreria del Vedat es troba al Parc de la Serralada Litoral, el qual fou recuperat pels voluntaris de l'ADF de Teià entre els anys 1998 i 1999.

Descripció
És un edifici senzill, de planta rectangular i que es feia servir com a taller on es reparaven i s'esmolaven les eines que utilitzaven els picapedrers (bàsicament, refer els punxons i les escarpes que la dura pedra havia desgastat). En aquesta zona va haver-hi una gran activitat d'extracció de pedra, ja que d'ací van sortir les columnes i les dovelles de molts portals de l'Avinguda Diagonal de Barcelona.

A partir de les restes trobades, podem imaginar-nos com era la ferreria quant estava en plena activitat: a la sala gran, hi havia l'obrador on el ferrer escalfava el ferro a la fornal fins a deixar-lo roent, el moldejava a cops de martell a l'enclusa i el refredava ràpidament en un cossi ple d'aigua per donar-li el tremp. La sala petita era el rebost i el magatzem.

L'edifici, ara reconvertit en refugi (propietat de l'Ajuntament de Teià), està sempre obert i normalment el trobarem net i endreçat, ja que en té cura l'ADF de Teià. Cal demanar permís a l'ADF i la policia local per a fer ús de la llar de foc i per a poder menjar-hi o dormir-hi quan s'hi va amb colla. Dins el refugi hi ha bancs i taules per a 15 persones i llar de foc, mentre que a l'exterior tenim una taula de picnic per a 8 persones i una aixeta d'aigua sense garantia sanitària que baixa de la Mina del Vedat. És un bon indret per descansar i gaudir de la vista sobre la riera de Teià.

En una cantonada de la façana davantera, a terra, hi ha dues roques amb gran quantitat d'incisions: són cops que feien per provar el tremp del metall de les eines acabades d'esmolar. Al camí que passa per darrere de la casa, al marge del cantó muntanya, hi ha una cova d'entrada estreta: era el polvorí on es desaven els explosius.

Ermita de sant Mateu
L'ermita de Sant Mateu del Bosc pertany al municipi de Premià de Dalt, a la comarca del Maresme. Corona el punt més alt de la serra de Sant Mateu. La capella és situada a uns 500 m del mas de Can Riera i, a tocar, hi ha la casa on visqueren els ermitans als segles xvi i xvii, i després una família de guardians. Està dins els límits del Parc de la Serralada Litoral. És una obra de Premià de Dalt (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.
Història
La capella i la serra són citats per primera vegada en documents dels anys 993, en l'empenyorament de terres de Borrell al bisbe Vives i del 1075. Al llarg dels segles XI i xii la capella surt esmentada en afrontacions de vendes de terra. L'any 1401 se l'anomena Sant Mateu del Bosc i, en una visita pastoral del 1498 hi ha constància que es trobava en ruïnes i se'n demanava la reconstrucció. La nau va quedar escurçada a la meitat de la longitud original. En la visita de l'any 1508 consta que el terreny pertanyia al domini del priorat de Sant Miquel del Fai amb el nom de Sant Mateu del Bosc. Poc després es devia restaurar doncs consta amb culte en la resta de les visites pastorals dels segles xvi i xvii. Al segle xvi s'hi van afegir uns annexos destinats als ermitans. L'any 1949 es van fer obres de restauració pels seus propietaris.

Arquitectura
Edifici d'una sola nau amb absis que no es diferencia per cap ressalt en la seva part exterior. L'absis és de planta semicircular amb una finestra central de doble esqueixada i arc de mig punt. Planta rectangular de 6,50 X 5,25 m, molt curta respecte a l'absis cosa que fa pensar que es devia refer amb la pedra antiga a partir del 1498 i amb una llargada més curta. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera, ambdues amb coberta de teula, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal on s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull, de construcció tardana, i singular per la seva posició transversal a la façana. L'absis i els murs laterals són fets amb pedra tallada, de mida força gran ben posada en filades. A la part baixa del mur de tramuntana hi ha una base de carreus ben alineats i tallats a fil, datable amb cronologia del segle xii. A l'alçada de 2,5 m s'observa un fris que decora tot el perímetre i a partir del fris, un metre més de mur amb aparell diferent que ens mostraria un enrunament de la volta i reparació en el segle xvi.

La capella de Sant Mateu deu tenir el seu origen al segle x com la majoria d'ermites de la comarca. És probable que el culte es remuntés a l'època visigòtica i que aquesta església subsistís fins a la construcció de la capella actual al segle xii.
El 1498 es consigna que es troba en estat ruïnós però es degué restaurar poc després ja que al segle XVI tornava a tenir culte.

En aquesta reatauració es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana.
Al costat de la capella hi ha l'habitatge de l'ermità, on va néixer l'insigne historiador mossèn Mas i Domènech, encarregat de l'Arxiu Capitular de la Seu de Barcelona (1900-1936).
Per la diada de Sant Mateu, al voltant del 21 de setembre, s'hi fa un tradicional aplec sardanista.

Informació extreta de Viquipèdia