Terra Alta: Barranc de Vallmala - Vall Bona - Serra de les Fites - Barranc de Vallivés - Riu Matarranya
near Fayón, Aragón (España)
Viewed 160 times, downloaded 2 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta bonica i interessant per la Terra Alta, a la frontera entre Catalunya i Aragó, on recorrerem barrancs, travessarem un aventurer túnel sota el ferrocarril, creuarem nombroses trinxeres de la Guerra Civil, passarem per un camp de cànem (cannabis), gaudirem d'esplèndides vistes del riu Matarranya i, opcionalment, ens farem un banyet al riu.
La ruta no té cap complicació, excepte el descens des del monument als presoners dels dos biberons fins al barranc de Vallmala, que té un pendent notable i el terreny està força descompost. Els pals són útils per assegurar aquest descens.
Els corriols, senders i pistes de la ruta estan ben fressats, excepte un curt tram poc fressat a l'inici de la Vall Bona i un tram del corriol que ressegueix el marge del riu Matarranya a la part final de la ruta.
La part inicial de la ruta travessa una zona afectada per un foc forestal.
_________________________
RESSENYA:
Iniciem la ruta en un descampat situat entre la via del tren i el riu, utilitzat habitualment pels pescadors que van a pescar en aquesta zona del riu.
Als pocs metres, davallem per una pista i ràpidament girem a la dreta per dirigir-nos a un aventurer túnel d'evacuació d'aigua que passa per sota les vies del tren.
Es un túnel estret, baix i força llarg. Cal recórrer-lo ajupit degut a la poca alçada del túnel. Si el dia és clar, no cal frontal o llums per travessar-lo, perquè el túnel és completament recte i hi arriba llum dels dos extrems.
En el túnel ens hi hem trobat alguns ratpenats volant. Però són totalment inofensius.
Un cop travessat el túnel, creuem la carretera i enfilem una pista forestal ascendent que ens duu a uns sorprenents camp de conreu de cànem (cannabis), per aplicacions industrials. Dos rètols, un a l'entrada i un altre a la sortida del camp, asseguren que es tracta d'un conreu legal.
Ens separem uns metres de la pista per veure una bassa d'aigua. Tornem enrere, i reprenem el camí ascendent per la pista.
Girem a la dreta i abandonem la pista per un antic sender, però ràpidament prenem un amagat corriol a l'esquerra que ens duu a la part superior de la carena.
Un cop arribats a la carena, trobem vestigis de trinxeres de la Guerra Civil, bastant ben conservats. Continuem carena amunt i trobem més trinxeres.
Arribem al cim d'un turó. Allà hi trobem una petita cova, un pal de bandera i un rètol d'homenatge als presoners dels dos biberons. Les vistes sobre el riu Matarranya són esplèndides.
Iniciem el descens del turó per una carena de pendent notable i terreny descomposat. Cal posar els peus sobre els llocs adients per no relliscar. A l'inici del descens trobem una nova trinxera o punt d'observació de la guerra civil.
Enllacem un corriol descendent ja amb menys pendent i després una pista forestal a l'esquerra, que ens duu a la llera del barranc de Vallmala.
Els següents tres quilòmetres recorren el bonic barranc de Vallmala en sentit ascendent, majoritariament per corriols però amb alguns trams de pista. El barranc es troba força encaixonat entre parets de roca estratificada en el seu tram inicial, i es va obrint i eixamplant a mida que anem ascendint. Durant el recorregut trobarem un mas en ruïnes i unes curioses taules i cadires de pedra.
Girem a la dreta, abandonant el barranc de Vallmala, i iniciem l'ascens per la Vall Bona, per una pista forestal. El primer tram de camí està una mica embardissat, però només unes poques desenes de metres.
Trobem un mas en ruïnes i travessem camps d'oliveres fins arribar a una bifurcació, on prenem la pista de la dreta i ascendim a la Serra de les Fites.
Resseguim una pista forestal, ara en direcció nord, que recorre la part superior de la Serra de les Fites.
En un trencall, prenem un sender a la dreta que després es converteix en corriol i que comença a davallar per una carena amb molt bones vistes.
El corriol ens duu al barranc de Vallivés, a l'indret conegut com la llosa, perquè el terra és una immensa llosa de pedra sobre la que s'alça al fons una imponent paret de roca estratificada.
Recorrem un curt tram del barranc de Vallivés, en sentit ascendent, però ens desviem ràpidament a la dreta per recórrer un barranc estret, amb trams de pendent notable, que ascendeix en direcció oest.
El barranc finalitza en una pista forestal. Cal estar atents perquè ens hem de desviar a la dreta per un sender poc evident.
En uns metres, ens desviem del sender prenent un corriol a l'esquerra que recorre la carena de la Pena Grossa. Les vistes des de la carena sobre el riu Matarranya i la vall que l'envolta són espectaculars.
Continuem per la carena, ascendim al cim de la Pena Grossa i comencem a davallar per la mateixa carena.
Fem una anada-tornada per ascendir a una cota secundària on hi trobem un curiós pessebre de metall. Al peu d'aquesta cota secundària hi trobem restes de trinxeres de la guerra civil.
Prenem un corriol descendent en direcció sud, que va serpentejant i travessant més trinxeres. El corriol desemboca en el barranc de Vallivés.
Recorrem la llera del barranc i arribem a una imponent paret de roca estratificada on hi veiem restes de murs i ganxos metàl·lics. Intueixo que eren utilitzades amb finalitats mineres, perquè sembla que hi ha dues entrades a la paret.
Continuem barranc avall. En un tram, el barranc s'eixampla i el terra està format per lloses de roca.
Tornem al corriol lateral del barranc, passem prop d'una curiosa cabana de fusta i arribem al punt on convergeixen i s'uneixen els barrancs de Vallivés i de Vallmala, per on ja havíem passat a l'inici de la ruta.
La pista ens va acostant al riu Matarranya i a la via del tren. Passem pel costat d'un bonic pont de pedra del ferrocarril sobre el riu.
Creuem les vies del tren i caminem paral·lels a elles, en direcció nord-est. Prenem un sender a l'esquerra que ens separa de les vies i que avança paral·lel al marge del riu, amb bones vistes sobre el riu.
La pista forestal envolta una instal·lació d'aigües, probablement una depuradora, i ens duu a la carretera que connecta Faió (Aragó) amb la Pobla de Massaluca (Catalunya).
Creuem la carretera i entrem en un petit barranc que discorre paral·lel al càmping de la Pobla de Massaluca.
Ens acostem al riu i albirem el curiós túnel del Bugarroig a l'altre marge del riu, al peu d'una immensa paret de roca.
Anem resseguint un camp de conreu i després un corriol poc fressat paral·lels al riu. Aprofitem per banyar-nos en un punt d'extracció d'aigua del riu.
Continuem pel marge del riu, en un entorn preciós, fins arribar a una petita platja de còdols, utilitzada habitualment per pescadors.
Des d'aquí, ascendim per un corriol que fa ziga-zaga tapissat de pinassa i arribem al punt on hem aparcat el cotxe, finalitzant així aquesta bonica ruta.
La ruta no té cap complicació, excepte el descens des del monument als presoners dels dos biberons fins al barranc de Vallmala, que té un pendent notable i el terreny està força descompost. Els pals són útils per assegurar aquest descens.
Els corriols, senders i pistes de la ruta estan ben fressats, excepte un curt tram poc fressat a l'inici de la Vall Bona i un tram del corriol que ressegueix el marge del riu Matarranya a la part final de la ruta.
La part inicial de la ruta travessa una zona afectada per un foc forestal.
_________________________
RESSENYA:
Iniciem la ruta en un descampat situat entre la via del tren i el riu, utilitzat habitualment pels pescadors que van a pescar en aquesta zona del riu.
Als pocs metres, davallem per una pista i ràpidament girem a la dreta per dirigir-nos a un aventurer túnel d'evacuació d'aigua que passa per sota les vies del tren.
Es un túnel estret, baix i força llarg. Cal recórrer-lo ajupit degut a la poca alçada del túnel. Si el dia és clar, no cal frontal o llums per travessar-lo, perquè el túnel és completament recte i hi arriba llum dels dos extrems.
En el túnel ens hi hem trobat alguns ratpenats volant. Però són totalment inofensius.
Un cop travessat el túnel, creuem la carretera i enfilem una pista forestal ascendent que ens duu a uns sorprenents camp de conreu de cànem (cannabis), per aplicacions industrials. Dos rètols, un a l'entrada i un altre a la sortida del camp, asseguren que es tracta d'un conreu legal.
Ens separem uns metres de la pista per veure una bassa d'aigua. Tornem enrere, i reprenem el camí ascendent per la pista.
Girem a la dreta i abandonem la pista per un antic sender, però ràpidament prenem un amagat corriol a l'esquerra que ens duu a la part superior de la carena.
Un cop arribats a la carena, trobem vestigis de trinxeres de la Guerra Civil, bastant ben conservats. Continuem carena amunt i trobem més trinxeres.
Arribem al cim d'un turó. Allà hi trobem una petita cova, un pal de bandera i un rètol d'homenatge als presoners dels dos biberons. Les vistes sobre el riu Matarranya són esplèndides.
Iniciem el descens del turó per una carena de pendent notable i terreny descomposat. Cal posar els peus sobre els llocs adients per no relliscar. A l'inici del descens trobem una nova trinxera o punt d'observació de la guerra civil.
Enllacem un corriol descendent ja amb menys pendent i després una pista forestal a l'esquerra, que ens duu a la llera del barranc de Vallmala.
Els següents tres quilòmetres recorren el bonic barranc de Vallmala en sentit ascendent, majoritariament per corriols però amb alguns trams de pista. El barranc es troba força encaixonat entre parets de roca estratificada en el seu tram inicial, i es va obrint i eixamplant a mida que anem ascendint. Durant el recorregut trobarem un mas en ruïnes i unes curioses taules i cadires de pedra.
Girem a la dreta, abandonant el barranc de Vallmala, i iniciem l'ascens per la Vall Bona, per una pista forestal. El primer tram de camí està una mica embardissat, però només unes poques desenes de metres.
Trobem un mas en ruïnes i travessem camps d'oliveres fins arribar a una bifurcació, on prenem la pista de la dreta i ascendim a la Serra de les Fites.
Resseguim una pista forestal, ara en direcció nord, que recorre la part superior de la Serra de les Fites.
En un trencall, prenem un sender a la dreta que després es converteix en corriol i que comença a davallar per una carena amb molt bones vistes.
El corriol ens duu al barranc de Vallivés, a l'indret conegut com la llosa, perquè el terra és una immensa llosa de pedra sobre la que s'alça al fons una imponent paret de roca estratificada.
Recorrem un curt tram del barranc de Vallivés, en sentit ascendent, però ens desviem ràpidament a la dreta per recórrer un barranc estret, amb trams de pendent notable, que ascendeix en direcció oest.
El barranc finalitza en una pista forestal. Cal estar atents perquè ens hem de desviar a la dreta per un sender poc evident.
En uns metres, ens desviem del sender prenent un corriol a l'esquerra que recorre la carena de la Pena Grossa. Les vistes des de la carena sobre el riu Matarranya i la vall que l'envolta són espectaculars.
Continuem per la carena, ascendim al cim de la Pena Grossa i comencem a davallar per la mateixa carena.
Fem una anada-tornada per ascendir a una cota secundària on hi trobem un curiós pessebre de metall. Al peu d'aquesta cota secundària hi trobem restes de trinxeres de la guerra civil.
Prenem un corriol descendent en direcció sud, que va serpentejant i travessant més trinxeres. El corriol desemboca en el barranc de Vallivés.
Recorrem la llera del barranc i arribem a una imponent paret de roca estratificada on hi veiem restes de murs i ganxos metàl·lics. Intueixo que eren utilitzades amb finalitats mineres, perquè sembla que hi ha dues entrades a la paret.
Continuem barranc avall. En un tram, el barranc s'eixampla i el terra està format per lloses de roca.
Tornem al corriol lateral del barranc, passem prop d'una curiosa cabana de fusta i arribem al punt on convergeixen i s'uneixen els barrancs de Vallivés i de Vallmala, per on ja havíem passat a l'inici de la ruta.
La pista ens va acostant al riu Matarranya i a la via del tren. Passem pel costat d'un bonic pont de pedra del ferrocarril sobre el riu.
Creuem les vies del tren i caminem paral·lels a elles, en direcció nord-est. Prenem un sender a l'esquerra que ens separa de les vies i que avança paral·lel al marge del riu, amb bones vistes sobre el riu.
La pista forestal envolta una instal·lació d'aigües, probablement una depuradora, i ens duu a la carretera que connecta Faió (Aragó) amb la Pobla de Massaluca (Catalunya).
Creuem la carretera i entrem en un petit barranc que discorre paral·lel al càmping de la Pobla de Massaluca.
Ens acostem al riu i albirem el curiós túnel del Bugarroig a l'altre marge del riu, al peu d'una immensa paret de roca.
Anem resseguint un camp de conreu i després un corriol poc fressat paral·lels al riu. Aprofitem per banyar-nos en un punt d'extracció d'aigua del riu.
Continuem pel marge del riu, en un entorn preciós, fins arribar a una petita platja de còdols, utilitzada habitualment per pescadors.
Des d'aquí, ascendim per un corriol que fa ziga-zaga tapissat de pinassa i arribem al punt on hem aparcat el cotxe, finalitzant així aquesta bonica ruta.
Waypoints
Intersection
0 ft
Continuem per la Serra de les Fites. Sender a la dreta. Barraca de pedra en ruïnes
Intersection
0 ft
Entrem a la llera del barranc de Vallivés. Abric a una paret de roca amb restes de murs
Train stop
0 ft
Ferrocarril Barcelona-Saragossa. Creuem la via i la resseguim uns metres pel cantó esquerra
Intersection
0 ft
Travessem carretera i resseguim un petit barranc. Albirem el túnel del Bugarroig a l'altre marge del riu
You can add a comment or review this trail
Comments