TERRA DE CARLINS 3: ROCA DELS CAPELLANS, PUIG DE COMAESTREMER I SANT NICOLAU.

Deixem el vehicle en la cruïlla entre Can Gifre i La Talaia, a prop de Falgons. Comencem a caminar per la pista de ciment que porta cap a Can Gifre passant la tanca que indica clarament que els vianants podem passar (Gràcies!).
Comencem a pujar i al cap de poc trobem ja els rètols de "Rutes de Salamina" que ens acompanyaran durant quasi tota la ruta, excepte el tram de pujada al cim del Comaestremer. El primer racó que trobem és la Roca dels Capellans, lloc on sembla que si varen refugiar desertors dels dos bàndols de la guerra civil amb uns 11 capellans. Segons la placa dins la roca que els servia de refugi, en aquest lloc es varen fer 955 misses!
Tornem a la ruta principal i continuem la pujada i quan som a prop de Sant Nicolau, deixem la ruta a l'esquerra i pugem cap a la dreta fins la Roca dels Tres Senyors que es troba en un collet amb vàries opcions de camí. Prenem el corriol a l'esquerra que ens puja fins el cim del Comaestremer, segons diuen el més alt del Pla de l'Estany (888 m.) però sense cap tipus de vista cap enlloc.
Baixem per recuperar la ruta i arribem a Sant Nicolau on fem un petit desviament per veure el Castanyer centenari. Reculem i passem per davant de Sant Nicolau, començant a baixar per la carretera asfaltada fins que les senyals de PR ens treuen del asfalt i podem anar baixant per un bonic camí fins el Collet de Cal Negre. Des d'aquí, per carretera asfaltada fins el Collet de Pujarnol o de l'Oratori, on trobem una pista que ens baixa en direcció a Falgons fins la carretera entre Sant Miquel de Campmajor i Falgons.
Anem a l'esquerra i al cap de poc més d'un quilòmetre arribem a on tenim els vehicles.
Temps efectiu: 4h. 33'

NOTES:
- Agraïm al company "ebassegoda" que hagi penjat aquesta ruta la qual cosa ens ha permès conèixer una zona molt bonica i ombrívola.
- Com ja queda dit al text, la ruta segueix quasi totalment una ruta marcada com a "Rutes de Salamina". Hem de dir que la ruta es va marcar i es va deixar sense fer-hi res més. Si ningú es cuida dels camins, al final acaben sent una bardissa i seria una pena perdre el pas per uns paratges tan bonics.