Terrabrava - Ruta dels Turons (Can Rosfèlix-Can Xarabau-Puigmarí-de la Bandera-de la Dona Morta)

I aquesta, feta seguint el track de l'anterior i amb alguna variant, em porta al mateix punt, bé, una mica més avall d'on havia previst ja que m'estimo més deixar el vehicle en algun lloc més visible. Així que per l'eternament en obres NII arribo a la Urbanització Terrabrava (junt o separat segons ho trobis) des de la qual començo una ruta circular per a fer, en principi tres turons de la zona. En previsió de la presència dels caçadors preparo una ruta per pistes i per zones elevades. i Així és, tres per aquí i trets per allà, lladrucs i a veure si no me'ls trobo... el que si no trobo, com acostuma a ser habitual, cap senyalització de l'activitat cinegètica. La ruta no té massa misteri, però si està condicionada per l'època de batudes, així que caldrà deixar corriols i fondalades per a altra ocasió. Cal anar pendent i agafar la pista que toca i no cap altra, ja que la zona és un laberint de pistes i corriols, avui, com deia, obviats. El primer punt de pas significatiu és el Turó de Can Rosfèlix, veureu que a la cartografia de l'ICC està a la dreta del camí, però el punt amb una senyera i un cartell que així ho identifica i situa està a l'esquerra del camí. Tot seguint la pista arribo al punt on tinc previst voltar i pujar per radera al Turó de Puigmarí, però veig cap al nord el turó amb una senyera del Turó de Can Xarabau, així que decideixo fer marrada i arribar-me. Camino per en sol ben negre, cosa la qual denota l'origen volcànic d'alguns turons de la zona. Per camí ben fressat arribo dalt on es troba la senyera, i veient que un corriol baixa per l'altra vessant decideixo agafar-lo per a baixar i enllaçar amb el camí de pujada. De nou a la pista ja em dirigeixo cap al Turó de Puigmarí, on es troba una torre utilitzada antigament com a torre de telegrafia òptica, i ara aprofitada amb algunes antenes. Faig una petita "circular" per un corriol que enllaça a una pista parcialment emportlanada que baixa cap a la Masia de Can Vilar. En aquest lloc m'envaeix el dubte de les rutes "no caminades" o de les que si i se suposa que han passat per un camí o altre lícitament. A tocar de la Masia hi ha un cartell de prohibit el pas (davant els dubtes no he recordat marcar el punt), però dedueixo que el que està prohibit és accedir als camps. Per tant començo a baixar per un camí atent a la Masia no surti algú fotent-me la bronca, o pitjor encara un gos de quatre metres que m'arrenqui una cama, Però xino-xano vaig baixant fins una fondalada on, sobre el plànol segueixen dos camins, un adreta que sembla practicable, i altre a l'esquerra, que pràcticament sembla no existir, i resulta que aquest és el meu. Començo a seguir-lo, poc definit, tota una torrentera que puja lleugerament, en algun punt és més obert i d'altres més tancat; comença a fer més pujada i en res surt a una pista més evident que segueixo pocs metres per a agafar altra a la dreta que em porta al Turó de la Bandera, on, no hi ha bandera, però si uns metres abans una mena de depòsit. Des d'aquest, un cop retornat del turó cal baixar per una torrentera ben però que ben dreta i avui, a sobre, enfangada, tot i això hi havia roderes de bicicletes. Torno a sortir a una pista, ampla i assolellada on, en la següent cruïlla, deixo la ruta que jo mateix he fet per a fer una visita al Turó de la Dona Morta. Si en l'anterior no hi havia bandera, en aquest, per sort, no hi ha cap dona morta, millor doncs. Retorno a al cruïlla per a començar a baixar per a trobar i creuar el Torrent de Vall-lloparda. I aquí, fondalada com és i més endavant obaga, és on els trets es fan més presents. Tot i això posat a l'altra vessant, els camí torna a pujar, a rebre els rajos solars i a allunar-se del tiroteig. En res enllaço amb el camí d'anada i poc més endavant, després de tastar un parell de cireretes d'arboç, retrobo els carrers de la urbanització. Resulta que no és altra que el d'un primer ministre d'Israel, Yitzhak Rabin... estranya quan la resta de carrers de la urbanització són d'escriptors. En fi... coses dels Ajuntaments.