Terrades - St Llorenç de la Muga - Santa Magdalena - Terrades

Dreta

Esquerra baixada

Esquerra corriol costat torres llum

Dreta a baix

Panoràmica a la Torre del Moro de St Llorenç de la Muga

Tipus Muralles i torres fortificades Període Segle XIII a XV Situació Dalt del turó, a l'altra banda del riu Protecció Bé cultural d'interès nacional (BCIN) Excepcionalment ben conservada, la torre de guaita de Sant Llorenç de la Muga es troba isolada dalt d'un turó proper a la vila, la qual domina juntament amb una gran part de la vall. Està documentada l'any 1292. De planta circular, fa uns 12 m d'alçada i té tres pisos, els dos inferiors coberts amb cúpula, oberts amb espitlleres. La porta, de llinda monolítica, està elevada 1 m del sòl. És obra del segle XIII. Ha estat restaurada modernament i s'han refet algunes mènsules, que servien de suport d'alguna fortificació de fusta.

Dreta

Sant Andreu

Petita capella dedicada a Sant Andreu. És una església d'una nau sola amb absis semicircular. Presenta coberta de volta de canó a la nau i de quart de cercle al presbiteri. La porta principal, d'un sol arc de mig punt presenta una llegenda incisa a la clau: SANT ANDREU i una data del segle xvii, ara mig esborrada -probablement 1605, l'any de la consagració-. Davant de la façana hi ha una galilea amb arcades de mig punt i teulada a doble vessant. Campanar de cadireta d'una sola arcada. Aquesta capella de Sant Andreu fou consagrada el dia 4 de juliol de l'any 1605, segons un autor local. (Baig Aleu). Tradicionalment ha estat considerada com una construcció romànica i efectivament la seva estructura respon a la de formes romàniques en l'arquitectura religiosa popular, però les dates concretes que posseïm no deixa lloc a dubtes que fou construïda a principis del segle xvii. L'antic cementiri era a tocar els absis de l'església parroquial, fou traslladat prop de la capella l'any 1831.

Pont

Període Segle XIII a XV Estil Gòtic Situació Carretera de Figueres - Camí de la Muntada Pont sobre el riu Muga construït entre els segles XIV i XV. Té tres arcs, més gran el central, sostinguts sobre pilars de planta romboïdal. Hi ha algunes restes que fan pensar que el pont havia estat fortificat.

Portal de baix

Muralles i torres fortificades Període Segle XIII a XV Situació Carrer del Barri / Carrer del Pont Protecció Bé cultural d'interès nacional (BCIN) El poble de Sant Llorenç de la Muga estava completament emmurallat, amb torres intercalades entre els llenços de la muralla. Es conserven en bona part, amb alguns trams acuradament restaurats. També podem recórrer les tres entrades del recinte, els portals de Dalt, de Baix i el de la Muralla, aquest últim per sortir en direcció al riu.

Muralles

Muralles i torres fortificades Període Segle XIII a XV Situació Carrer del Barri / Carrer del Pont Protecció Bé cultural d'interès nacional (BCIN) El poble de Sant Llorenç de la Muga estava completament emmurallat, amb torres intercalades entre els llenços de la muralla. Es conserven en bona part, amb alguns trams acuradament restaurats. També podem recórrer les tres entrades del recinte, els portals de Dalt, de Baix i el de la Muralla, aquest últim per sortir en direcció al riu.

La Mugada

La crescuda sobtada del riu Muga de l'any 1992 a Sant Llorenç de la Muga Estudi hidràulic d'un episodi torrencial Resum Hi ha notícies sobre els danys causats per la crescuda del riu Muga el 26 de setembre de 1992 a la població de Sant Llorenç de la Muga, deguda suposadament a pluges molt intenses. Se sap que diverses cases situades al marge esquerre del riu van patir inundacions mai vistes, un dels murs del cementiri va ser esfondrat, i dos ponts romànics que posseeix el poble van ser seriosament danyats. Els extraordinaris nivells assolits fan sospitar de la possibilitat de tractar-se d'un esdeveniment torrencial. L'objectiu d'aquesta tesina és conèixer la naturalesa del fenomen, a partir de la cerca de dades sòlides que permetin una modelació hidràulica precisa. S'ha realitzat un treball de camp on s'ha trobat informació fefaent sobre els fets. Les marques d‟aigua trobades confirmen l‟excepcionalitat de l‟episodi. A més, l'embassament de Boadella va aportar informació de contrast d'alt valor pel fet que el seu emplaçament aigües avall del poble va permetre registrar dades de la crescuda com a estació d'aforament. La recerca de dades pluviomètriques ha caracteritzat el fenomen meteorològic a l'ample del territori Alt Empurdanès, però no ha aportat informació veraç sobre com va ploure a la subconca de Sant Llorenç de la Muga. Tot i això, s'han establert diferents hipòtesis que han permès obtenir un interval de cabals màxims estimats. A partir d'un model hidràulic a HEC-RAS s'ha constatat que la sobreelevació ocasionada pels dos ponts del riu al pas per la població, va provocar les inundacions a les cases. El perfil d‟aigua obtingut amb el model, concorda amb les marques trobades. Excepcionalment, una de les marques situada aigües amunt del poble, mostra un nivell molt més gran que el perfil obtingut. Les grans concentracions de material en suspensió podrien donar resposta a aquests nivells inesperadament alts. Parlaríem, doncs, d'un efecte torrencial localitzat.

St Llorenç

Edifici situat al centre del poble. És un temple amb estructures romàniques de diverses èpoques i nombrosos afegits posteriors, per aquesta raó presenta una planta ben poc usual: dues naus, creuer i tres absis. La coberta és de volta de canó, de perfil semicircular i rematada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars allargassats. El braç nord del transsepte fou substituït al segle XII, pel campanar. El campanar de planta quadrada i uns 15 metres d'alçada fou engrandit amb dos cossos en el segle XVIII. A la part baixa del campanar es va construir una nova absidiola i es va reconstruir el braç nord del transsepte. A part del campanar de torre, al mur de ponent, on hi ha la porta de l'església, se situa un petit campanar d'espadanya. A la banda sud la façana resta amagada per una casa que s'hi adossa. A la part visible, hi ha porta d'arc rebaixat i finestra, datable en els segles XVII-XVIII. Sobre la façana hi havia un campanar de cadireta, els seus arcs foren tapiats formant part de la fortificació que recorre tota l'església. L'aparell és de carreus poc escairats. Notícies històriques Apareix en els documents el segle XII, tot i que el nom del poble apareix l'any 972, quan ja devia existir. En els Rationes Decimarum del 1279 i 1280 és citada amb el nom de: "ecclesia sancti Laurencii" i "ecclesia sancti Laurentii de Samuga. El segle XIV apareix com l'"Ecclesia parrochialis sancti Laurentii de Samuga. A finals del segle XVIII, durant la guerra gran el temple fou saquejat i cremat. També va sofrir desperfectes en la darrera guerra.”

Muralla

Muralles i torres fortificades Període Segle XIII a XV Situació Carrer del Barri / Carrer del Pont Protecció Bé cultural d'interès nacional (BCIN) El poble de Sant Llorenç de la Muga estava completament emmurallat, amb torres intercalades entre els llenços de la muralla. Es conserven en bona part, amb alguns trams acuradament restaurats. També podem recórrer les tres entrades del recinte, els portals de Dalt, de Baix i el de la Muralla, aquest últim per sortir en direcció al riu.

Porta del mig

Muralles i torres fortificades Període Segle XIII a XV Situació Carrer del Barri / Carrer del Pont Protecció Bé cultural d'interès nacional (BCIN) El poble de Sant Llorenç de la Muga estava completament emmurallat, amb torres intercalades entre els llenços de la muralla. Es conserven en bona part, amb alguns trams acuradament restaurats. També podem recórrer les tres entrades del recinte, els portals de Dalt, de Baix i el de la Muralla, aquest últim per sortir en direcció al riu.

Portal de dalt

Muralles i torres fortificades Període Segle XIII a XV Situació Carrer del Barri / Carrer del Pont Protecció Bé cultural d'interès nacional (BCIN) El poble de Sant Llorenç de la Muga estava completament emmurallat, amb torres intercalades entre els llenços de la muralla. Es conserven en bona part, amb alguns trams acuradament restaurats. També podem recórrer les tres entrades del recinte, els portals de Dalt, de Baix i el de la Muralla, aquest últim per sortir en direcció al riu.

Sínia

La sínia de Sant Llorenç és un monument nostàlgic a l'aigua, instal·lada al Parc d'en Pep. És una reproducció fidel de la sínia original que va deixar de funcionar fa setanta anys. Aquesta sínia permetrà regenerar 60.000 litres d'aigua de la Muga. En un futur es preveu que pugui servir per generar corrent elèctric.

Castell de Sant Llorenç

El castell de Sant Llorenç de la Muga s'alçava als afores del nucli murat, a uns 200 m. a ponent del Portal de Dalt. Edifici militar de planta probablement triangular. Actualment, només es conserva la torre d'Homenatge i el sector septentrional dels murs que la circuïen, així com altres vestigis menys notables. La torre, aixecada en el centre del recinte, és de planta quadrada i d'uns 10 metres d'alçada. Són visibles les espitlleres. L'aparell és de còdols i argamassa amb carreus ben escairats als angles. A l'interior es conserva volta de canó de pedruscall. Notícies històriques: Castell termenat. Documentat el 1225.

Esquerra vora riu

Camí natural de la Muga

El camí Natural de la Muga segueix el curs del riu la Muga i connecta diferents Espais Naturals de Girona, com l'Espai d'Interès Natural (EIN) de l'Alta Garrotxa, l'EIN de les Salines, l'EIN dels Penya-segats de la Muga i El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Al seu pas es van descobrint diferents hàbitats associats al riu, des del Bosc de Ribera fins les planes fluvials, unint d'aquesta manera els Pirineus amb el Mar Mediterrani. Al llarg d'aproximadament 40 quilòmetres, el Camí Natural passa pels termes dels municipis de Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Boadella i les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Peralada i Castelló d'Empúries-Empuriabrava. A través d'una ruta que permet practicar activitats com la pesca, el cicloturisme, el senderisme, ja que pot realitzar-se a peu, bicicleta o amb cavall.

Camí Natural de la Muga

El camí Natural de la Muga segueix el curs del riu la Muga i connecta diferents Espais Naturals de Girona, com l'Espai d'Interès Natural (EIN) de l'Alta Garrotxa, l'EIN de les Salines, l'EIN dels Penya-segats de la Muga i El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Al seu pas es van descobrint diferents hàbitats associats al riu, des del Bosc de Ribera fins les planes fluvials, unint d'aquesta manera els Pirineus amb el Mar Mediterrani. Al llarg d'aproximadament 40 quilòmetres, el Camí Natural passa pels termes dels municipis de Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Boadella i les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Peralada i Castelló d'Empúries-Empuriabrava. A través d'una ruta que permet practicar activitats com la pesca, el cicloturisme, el senderisme, ja que pot realitzar-se a peu, bicicleta o amb cavall.

Dreta

Dreta

Bosc de Can Mateu

Panoràmica pujant la Muntanya de Santa Magdalena

Panoràmica pujant la Muntanya de Santa Magdalena

Panoràmica pujant la Muntanya de Santa Magdalena

Panoràmica pujant la Muntanya de Santa Magdalena

Sta Maria del Codó (Sta Magdalena)

L'ermita de Santa Magdalena és documentada al segle XIV amb el nom de Santa Maria de Codó, topònim antic de la muntanya. Posteriorment, en una circular del bisbe Andreu Bertran de l'any 1425, consta que estava enrunada i s'havia de reparar. Així doncs l'actual edifici data de finals del segle xv i fou construït sobre les restes de l'antiga ermita.

Ermita de Santa Magdalena

L'ermita de Santa Magdalena és documentada al segle XIV amb el nom de Santa Maria de Codó, topònim antic de la muntanya. Posteriorment, en una circular del bisbe Andreu Bertran de l'any 1425, consta que estava enrunada i s'havia de reparar. Així doncs l'actual edifici data de finals del segle xv i fou construït sobre les restes de l'antiga ermita.

Panoràmica

Panoràmica

Punt d'interès

Dreta

Forn de Calç

Un forn de calç o forn de pedra és un forn per obtenir calç viva utilitzant pedra calcària. L'equació química de la reacció és: CaCO₃ + calor → CaO + CO₂ Aquesta reacció te lloc cap a 900 °C, encara que per tenir velocitat de reacció mes alta es sol treballar a uns 1000 °C.