Territori Solitari i Salvatge

Ruta circular per territori Solitari i pujada a la Roca Salvatge. I qui era el Solitari? en Gori Jover, al final ho expliquem.

Sortim de La Pastora per la pista asfaltada de l'Obac Vell, on ens desviem abans d'arribar-hi per la pista de terra que baixa cap a la Saiola.
Arribats al Collet dels Pals, fem un gir en baixada direcció est, cap els Bacs de la Portella. Uns metres m´ñes endavant ens desviem per un corriol a la nostra esquerra que baixa fort fins a trobar de nou la pista que ve de la Saiola. Aquesta baixada és aèria, amb una panoràmica molt espectacular de les canals del Solitari, Mura i del Llop. A baix divisem la Calcina.
Uns metres abans d'arribar a la pista, a la nostra esquerra, hi ha el Pi recargolat dels Bacs de la Portella.
A la pista tombem a la dreta i la seguim creuant el torrent i fent la pujada fins les runes de la Calcina. Uns metres abans, a la nostra dreta de la pista, hi ha la font del Clot, gairebé sempre seca. Arribem a la Calcina, antic mas ara en ruïnes, habitat per últimes vegades per les famílies López Begué i després Vila Fraga, a mitjans del segle passat.
Seguim el corriol amunt que puja cap a la canal del Solitari. Set-cents metres més amunt prenem un desviament a la nostra esquerra per arribar-nos a la font del Solitari, construïda per en Gori Jover i el seu fill Ramon el 1949. Remuntem uns metres amunt i un altre desviament a l'esquerra ens aproparà al Cau del Solitari, un antic forn de calç on en Gori Jover si va fer el seu cau per viure-hi tretze anys en solitari. D'aquí tota la toponímia d'aquest territori.
Sortim a la cruïlla que hem deixat i continuem a la nostra esquerra pujant per la canal del Solitari. Pujada forta amb algunes ziga-zagues, i ens portarà fins dalt del Camí Ral (GR). Aquí girem uns metres a la nostra dreta, direcció collet Estret, i pocs metres més endavant (fita) prenem un corriol a la dreta en baixada direcció Sud. En pocs metres el corriol passa per sota la Cova del Solitari, i una petita balma que segur que també servia de refugi. Seguim aquest corriol de baixada i planejant, per arribar-nos al coll de la Roca Salvatge.
Ara ens queda pujar a la Roca Salvatge, on farem un parell de petites grimpadetes, fins el final, per gaudir de les millors vistes d'aquest territori Solitari i Salvatge.
Desfem la Roca Salvatge fins el coll, i ens desviem a la nostra dreta per un corriol estret però fresat que baixa, primer travessant la Canal de Mura, després travessant la canal del Llop, per una zona rocosa on hi ha sempre un parell de cocons plens d'aigua.
Aquest corriol principal l'anem seguint fins arribar a la font de l Portella. Seguirem el corriol que es va fresant cada cop més, al cap de pocs metres arribarem a un collet on a la dreta ens desviarem per apropar-nos fins el peu del Turó Roig. Tornem al collet per seguir el corriol. Aquí gaudirem d'unes vistes de Montserrat també molt boniques.
Cinc-cents metres més endavant, a la nostra dreta, hi ha unes escales que ens baixes al Pou de Glç de la Portella, un dels quatre pous de glaç del Parc de Sant Llorenç.
Remuntem les escales per tornar al camí que seguirem fins arribar primer a l'Ermita de Sant Antoni de Pàdua i tot seguit les ruïnes de l'Obac Vell.
Seguirem ja per la pista asfaltada fins arribar de nou al punt d'inici, La Pastora.

Dificultat moderada, únicament per la grimpadeta de la Roca Salvatge i corriol una mica exposat. La resta de camí és fàcil.



HISTÒRIA D’EN GORI JOVER “EL SOLITARI”

Situem-nos a l’any 1936 a Terrassa.
En Gori Jover era un petit empresari de la construcció, a qui les coses no anaven gaire bé, tenia deutes i dificultats per a complir amb els seus compromisos.
En esclatar la guerra, s’adonà que ser “empresari” podia ser perillós i va decidir anar-se’n al front com a voluntari de milícies d’Esquerra Republicana.

Així va passar els tres anys de la guerra, fins i tot el van ferir, però va poder tornar a casa. La seva mare tenia una botiga de queviures i a la postguerra no tothom podia comprar menjar, hi havia molta gent que “quedaven a deure”. Una d’aquestes persones deutores era la dona d’un guardaespatlles de l’alcalde Matalonga, i va aprofitar l’ocasió per a denunciar a en Gori Jover per “roig”. Val a dir que es pagaven 25 Ptes de gratificació per aquestes denúncies. Així van detenir a en Gori Jover i va estar 8 anys a la presó Model (del 1939 al 1947), amb l’angoixa de que qualsevol dia et podien cridar per a ser afusellat al camp de la bota.

Un bon dia un altre constructor amb qui havia treballat anteriorment, el va avalar com mai havia fet ningú, afirmant que en Gori no havia fet mai mal a ningú. Amb aquest aval li varen canviar la presó per la de desterrament a més de 10 km de Terrassa.
Aquest fou el motiu pel qual en Gori Jover s’instal•là el 1947 i durant 13 anys al sot de la Calcina, fent de carboner pel Sr. Faura (propietari de l’Obac). El carbó d’alzina va ser molt necessari després de la guerra per escalfar les llars. Encara avui podem trobar rodols de terra fosca per aquestes contrades, senyal de que allà hi havia una carbonera.

S’estava en l’anomenat Cau del Solitari, un antic forn de calç. S’alimentava principalment del que caçava (tenia més de 20 trampes per a conills, perdius i llebres). Un cop caçats els destripava desseguida i els farcia de romaní per espantar les mosques mentre els conservaba en el seu “rebost”, una petita cova annexa a l’interior del forn de calç. Més endavant també va endevinar una beta d’aigua sota el Paller de tot l’any, on amb l’ajut del seu fill Ramon i altres germans varen construir la font del Solitari el 1949.

Cada cap de setmana rebia la visita dels familiars i alguns amics, que li portaven menjar i coses que necessitava. Era època de maquis, que es movien de nit pel bosc preguntant per la Guàrdia Civil, i la pròpia Guàrdia, que es movia de dia pel bosc preguntant pels Maquis. Per això quan els familiars s’apropaven al cau d’en Gori anunciaven la seva visita amb una cançó amb música d’una sardana de l’empordà: “Al Paller de tot l’any hi ha un carboner que treballa de nit i de dia. Nosaltres que l’estimem tant, venim avui a fer-li companyia”. En aquells temps havien mort a tres maquis que anaven cap a les Cases, un mas de Rellinars.
Un capvespre van aparèixer dos guàrdies civils que anaven perduts pel bosc. Un d’ells anava coix i li varen demanar ajut. En Gori els acompanyà fins a l’Obac. Amb aquest fet, la Guàrdia Civil el recompensà deixant-lo baixar de tant en tant a Terrassa a visitar la família, i al 1959 ja s’hi va poder instal•lar definitivament, després de 13 anys.

Va morir el 1986 a l’edat de 90 anys.

Font: publicació “El Balcó de montserrat”, Vacarisses, gener 1.995
Entrevista de Pere Boix a en Ramon Jover (fill del solitari)