TERUEL. Rambla de Barrachina- La Muela- San Blas- Río Guadalaviar- Presa del Arquillo .

Espectacular travessa, molt variada i molt recomanable. Té el "problema" de no ser circular, i cal organitzar-se per "tancar" la ruta... (nosaltres vam portar un cotxe al final del recorregut).
Els paisatges desèrtics de la primera part ens han recordat alguns dels Nationals Parcs de l'Oest americà. Desprès una part més "anodina" ens ha conduït fins a la localidad de San Blas i, de seguida, ens hem introduït al Camino Natural del río Guadalaviar, una preciositat amb ponts, pasarel.les, etc i que, si bé ha finalitzat amb una forta pujada d'escales fins la presa de Arguillo de San Blas, ha sigut el contrapunt a una sortida fantástica.
Hem seguit un bon track de l'usuari Totnatura. Moltes gràcies per compartir-ho!!

Hem deixat un cotxe a la Vega de Villaespesa, i ràpidament ens hem dirigit a la Rambla de Barrachina bocabadats pels paisatges que teníem davant nostre. Un camí sense senyalitzar (cal seguir el GPS) ens ha portat a una pista que ens ha fet guanyat una mica d'alçada rodejats de farallons vermellossos. Més endavant hem deixat la pista per anar a buscar la carena on es troba un observatori d'ocells i on hem tingut vistes de l'altre vessant. Hem anat per corriols poc definits (i algún camp sense plantar) fins un cim La Muela de Teruel, vèrtex geodèsic,

Una breu parada i hem iniciat la baixada per corriols fins una pista. Durant aquest tram hem trobat pals indicadors de la Batalla de Teruel de la Guerra Civil (però cap explicació). Més endavant hem baixat per corriols fins la Guea i, poc desprès, el río Guadalaviar que hem seguit fins la població de San Blas. Una parada en l'únic bar de la localidad (Bar Luis) ens ha donat forces per encarar la darrera part de la ruta: el Camino Natural del río Guadalaviar. Un magnífic trajecte sota bosc, seguint el curs del riu amb l'ajuda de ponts i pasarel.les. Cuan hem arribat a les envistes de la presa del Arquillo de San Blas hem pujat per una curta però empinada rampa d'escales fins arribar al parking de la presa, on havíem deixat un segon cotxe, imprescindible per poder "tancar" la ruta.