The wonders Litoral 1 (des de Premià de Dalt)

Aquesta ruta transcorre al voltant de la part sud de la serralada de la litoral i uneix alguns dels seus llocs amb més encant. Inclou un total de:

- 2 dòlmens.
- 2 restes ibèriques.
- 14 fonts (la major part amb aigua a finals d’abril)
- Diversos punts elevats amb bones vistes.
- Passos per llocs molt boscosos.

L’he qualificat coma moderada perquè la major part de la ruta transcorre per llocs fàcils, això sí, és una ruta llarga i amb un desnivell acumulat positiu de gairebé 1600m, per tant, no recomano fer la totalitat de l’excursió a ningú que no faci excursions semblants sense gaires dificultats.

Només en un lloc de la ruta hi ha una petita errada amb la senyal del GPS que està marcada com a waypoint per prevenir errades.

Recomano superposar el track amb els mapes topo4you maps que són els que he utilitzat i on consten molts dels punts d’interès.

Descripció de la ruta:

La ruta comença des del Barri del Remei de Premià de Dalt, es puja cap a dalt i de seguida s’agafa una senda que queda a l’esquerra d’un camí asfaltat.

Es continua cap a dalt fins arribar a una pista i d’allà es va seguint cap a Teià. Al cap de poca estona s’arriba al final d’un camí asfaltat i es continua per pista i posteriorment per senda, al cap d’una estona es veuen de lluny unes capses d’abelles a l’esquerra i es torna a arribar a una pista que baixa fins aprop del cementiri de Teià. Comença el primer ascens per pista fins passar per la primera font, que està al costat de la pista, la font del Pericó d’en Canals, font molt maca on sol haver-hi aigua i alguns capgrossos nedant. Continuant per la pista al cap de menys de 5 minuts i a l’esquerra es passa pel costat dels Rocs d’En Flores (no ho he pogut marcar com a waypoint perquè el límit està en 25 per ruta i he hagut de prioritzar), després de continuar l’ascens s’agafa un trencall a la dreta per visitar la roca del Dinousaure i després es torna a la pista per anar al Refugi del Vedat, es poden gaudir de bones vistes. Es continua visitant la font de les Perdius que hi ha tot seguit a sota i el Sagrat Cor des d’on hi ha bones vistes també. Més avall es troba la font del Grill que s’ha de moure la palanca i esperar perquè surti aigua, si triga molt en sortir és que està seca. Es continua baixant fins la font del senglar.

A partir d’aquí continua un ascens per senda fins arribar a la pista que porta a Sant Mateu, es un ascens més o menys ombrívol. Fins ara com la ruta passa per cara sud no hi havia massa vegetació. Un cop s’arriba a la pista s’agafa un tros de GR-92, aquí hi ha una mica més d’ombra fins que es torna a agafar la pista.

Hi ha un moment que suggereixo pujar pel turó de Can Colomer perquè durant la primavera hi ha moltes flors, es pot vorejar i continuar per pista si no es vol pujar i baixar aquest petit turó, s’acaba al mateix lloc. Un cop passat el turó sí que recomano pujar per la pista que hi ha a la dreta i desviar-se per una senda a la dreta també. A partir d’ara la ruta passa per unes sendes totalment ombrívoles i plenes de vegetació preciosa. La senda arriba a la carretera de Vallromanes i un cop creuada continua per una altra senda que té com una petita porta i es pot passar per l’esquerra.

Aquesta part també és molt ombrívola. Arriba un moment que s’arriba al Waypoint drecera a la dreta. És una suggerència per estalviar uns metres que si es vol fer es pot fer i sinó es pot continuar la senda fins la dreta, simplement és pujar camp a través durant 2 minuts fins arribar a una altra senda que està a la part de dalt, jo ho vaig fer i no costava gaire. Un cop a l’altra senda vaig tenir una errada amb el GPS que també l’he marcat com a waypoint, simplement un cop s’ha arribat a la senda de dalt cal anar a l’esquerra i continuar-la fins arribar a la pista, quan s’arriba a la pista es gira a l’esquerra fins el dolmen d’en Gurri. Després es continua la pista cap avall fins la font d’en Gurri. Aquí hi ha una zona molt humida i molt agradable de veure, al voltant d’aquesta font. Finalment es torna a pista i es continua per pista fins arribar a la base del Castell de Sant Miquel. Aquí tenim una pujada fins dalt, des de dalt hi ha molt bones vistes al Vallès i a Vallromanes. Es pot fer una bona pausa merescuda.

Iniciem la baixada de nou i agafant un trencall a la dreta, una senda que dona a una pista. Es segueix per la pista i suggereixo en un lloc que hi ha com un petit barranc tirar a través d’ell, si es va per allà, hi ha un parell de llocs amb roques i s’ha de baixar en compte perquè hi ha prou de desnivell, si preferiu evitar aquest tros es pot continuar recte fins trobar una altra pista i a aquella pista girar a l’esquerra, arribaríeu igualment a la Font de la Mercè però per pista.

La font de la Mercè és la que més aigua rajava en tot el recorregut, ideal per fer una altra petita pausa perquè ara toca tota la pujada fins al poblat ibèric de Castellruf. Suggereixo fer la pujada agafant una petita senda que queda just davant de la font, és estreta i gira cap a l’esquerra com seguint la pista però per dalt, opcionalment es pot fer tota la pujada al castell només per pista, però durant la pujada suggereixo anar per un parell de sendes seguint el track perquè així no sigui tot el recorregut per pista i passi per llocs més ombrívols. Finalment s’arriba dalt on es pot visitar el dolmen i finalment fer un petit ascens fins les restes ibèriques dalt de la muntanya. Vaig aprofitar per fer una pausa més llarga allà dalt.

La ruta continua ara sí fent un bon descens i passant per llocs ombrívols fins arribar a la font de la Teula, un racó preciós molt humit, continua el descens fins la font de Sant Domènec que sí que sol estar seca. Es continua el descens per un petit corriol que surt des de la senda que arriba a la font i té un descens una mica pronunciat al principi. És possible que hi hagi prou vegetació creixent en primavera en aquest tram, espero que es continuï podent passar. Es baixa per allà fins arribar a una pista i a la pista es gira a la dreta fins arribar a la Font Sunyera, un altre lloc per fer una pausa.

Ara toca el darrer ascens, fins el Turó d’en Galceran, aquest ascens es pot fer tot per pista però suggereixo tornar una mica per on s’ha vingut i així passar per llocs més ombrívols i la font del Ferro, però opcionalment es pot pujar per pista. Finalment s’arriba al turó des d’on hi ha unes vistes precioses. Sortint del turó a l’esquerra hi ha un punt geodèsic històric que val la pena observar.

Es continua el descens per pistes i sendes ombrívoles fins arribar a la Font del Safareig, que no raja aigua, continuem trobant la Font dels Eucaliptus i finalment la meva preferida que és la Font de l’Esquerda, que queda dintre de la petita cova.

Continuem baixant per la senda i passant per la darrera font de la ruta, la font del Fonoll.

A partir d’ara la ruta es centra en tornar al punt d’inici de la millor manera, donat que ja s’ha tingut prou de desnivell, es travessa Alella fins anar a trobar les vinyes, a través de les vinyes es passa per pista fins que s’agafa un camí indicat com sense sortida, es continua per allà fins que es passa pel costat d’un dipòsit d’aigua i finalment s’agafa un trencall a la dreta abans d’arribar a una cadena que impedeix el pas. S’acaba de cara a un lloc amb canyes i un túnel que passa a través d’elles, a partir d’aquí la senda es desdibuixa una mica, per tant, es pot anar seguint més o menys el track, finalment a dalt sí que s’arriba a una senda més marcada que posteriorment arriba a una carretera, es creua la carretera i es baixa fins el carrer del Castell, es continua el descens a través de Teià. Suggereixo anar direcció l’autopista perquè al costat del camp de golf hi ha una petita muntanya amb una pineda maca, però si us voleu estalviar els minuts d’anar prop de l’autopista podeu improvisar per dintre de Teià fins arribar cap al barri del remei altre cop a Premià de Dalt.