TINES A LA VALL DEL FLEQUER

Una altra vegada a veure tines, en aquesta ocasió a la Vall del Flequer aprop del Pont de Vilomara. La particularitat d'aquestes tines és que estan rehabilitades doncs cauen dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la Diputació ha fet una bona feina recuperant aquest patrimoni local.

Iniciem el recorregut poc abans d'arribar al quilòmetre 4 de la carretera de El Pont de Vilomara a Rocafort. Hi ha un cartell indicatiu que ens ho assenyala, deixem el cotxe a l'aparcament i comencem a caminar.

Les primeres tines que trobarem seguint la pista són les del Bleda, dues tines compactes i molt ben conservades i amb cartell explicatiu on es mostra la funció que feien en el segle XVIII per a la producció de vi.

Seguim la pista i arribem a les tines del Tosques, un grup de quatre tines que fan patxoca. Un cop vistes per davant i pel darrera, desfarem el camí fins a trobar novament la pista que s'anirà enfilant fins a convertir-se en un corriol ben fresat que ens portarà al dipòsit de vinya al mig del bosc. Més enllà arribarem a les tines de l'Escudelleta, un conjunt impressionant format per dos grups de tines i barraques. En totes s'hi pot veure la pedra de boixa per on sortia el vi. El lloc és fantàstic i val la pena perdre una estona contemplant les tines, la riera i l'entorn.

Continuarem la pista fins arribar a les tines d'en Ricardo, un altre conjunt amb gran nombre de tines i cabanes al costat de la riera, avui seca malgrat la pluja d'ahir.

A partir d'aquí veurem les tines del Camí del Flequer que ja no tenen tant interés doncs estan en mal estat, però que ens acompanyaran fins a la casa del Flequer, una gran masia avui abandonada amb restes de múltiples construccions auxiliars.

Després de passar una estona a la masia del Flequer, seguim el camí que surt de davant la porta i al costat d'una construcció de pedra i totxo vermell, és un caminet que ràpidament s'enfila montanya a munt i que no deixarem fins a trobar una pista ample on, compte, cal anar a la dreta amunt i no avall com jo he fet al principi.

Seguint la pista ample arribarem a l'ermita de Sant Pere d'Oristrell, situada prop de la masia d'Oristrell i sense cap ornamentació exterior. Ens ha cridat l'atenció un forat que sembla que sigui per sobreixir l'aigua de dins cap a fora, però quina aigua, la beneïda?

Pasada la casa d'Oristrell, la pista és de ciment i ens portarà fins a l'aparcament d'una tirada.

En total una passejada molt agradable i instructiva.